Cargando...

POLÍTICA

Política Junqueras-Rovira: una dècada al capdavant d’ERC

Militants i exmilitants fan un balanç en general positiu dels deu anys del tàndem liderant el partit. En aquest temps la formació ha crescut a nivell electoral, ha passat a governar la Generalitat i s'ha pacificat a nivell intern. També, però, hi ha crítiques, sobretot per haver-se convertit en un partit "més jeràrquic"

Publicidad

Marta Rovira i Oriol Junqueras en la trobada que van mantenir a Ginebra el passat 30 de juny. — Natàlia Segura / ACN

barcelona,

El 2021 serà un any per al record per al president d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, i per molts motius: no només per l’indult del mes de juny que va permetre la seva sortida de la presó, sinó també perquè ha estat l’any en el qual el partit ha tornat a la presidència de la Generalitat per primer cop des de la Segona República, coincidint amb el desè aniversari, el aquest divendres 17, de la seva elecció per liderar la formació, en substitució de Joan Puigcercós. Aquell mateix dia Marta Rovira era escollida secretària general d’ERC.

Publicidad

Quin balanç es pot fer d’aquesta dècada d’ERC sota la direcció de Junqueras i Rovira? Públic ha parlat amb alguns militants i exmilitants del partit. Molts d’ells han preferit no donar el seu nom. No, asseguren, perquè tinguin por a possibles represalies, sinó perquè prefereixin que el partit segueixi el seu propi camí sense interferències, sobretot si procedeixen del passat.

Click to enlarge
A fallback.

El difícil equilibri polític

Segons un antic alt càrrec, l’elecció de Junqueras el 2011 "aconsegueix unificar i superar les divisions existents a ERC", sobretot "entre els sectors més d’esquerres i els més nacionalistes". Una crisi que, segueix aquest testimoni de primer ordre de la trajectòria de la direcció republicana, "es va resoldre amb la sortida de Reagrupament i la creació de Solidaritat per la Independència (SI)". El canvi també va portar a "promoure una visió inclusiva de l’independentisme, associat a les condicions de vida de la gent" i, per extensió, de "la independència entesa com a finalitat, com a mètode, no com a objectiu", i que marcaria d’ara en endavant el discurs de la formació.

Un dels motius que explicaria el seu èxit el capdavant d’ERC, i en el qual coincideixen altres fonts consultades per Públic, és que Junqueras, a banda de polític, és "també un intel·lectual que ha tingut un paper a l’hora de conformar intel·lectualment al partit", però com s’afanya a matisar aquesta veu, "no és elitista, perquè se sent amb la gent, és proper a la gent".

Publicidad

Canvi de funcionament del partit

No tothom té però la mateixa opinió positiva d’aquesta etapa, d'una durada poc habitual a la política catalana i espanyola. Un altre alt càrrec descriu el partit abans del 2011 com "un partit independentista, que es definia com a socialdemòcrata, però on hi coexistien diferents ideologies". Un partit, continua, al qual Josep-Lluis Carod-Rovira, com a dirigent "polític i teòric", "va posar-li com a objectiu convertir-se en l'esquerra nacional de Catalunya i el conjunt dels Països Catalans".

Xavier Martínez Gil, militant d’ERC a la ciutat Barcelona, no té en canvi problemes per donar el seu nom quan se'l pregunta per aquesta qüestió. És integrant del col·lectiu 1-O que va ajudar a fundar el 2018, tot i que formalment no es va constituir el 2019 "com a corrent d’opinió intern a ERC". Aquest militant del partit republicà també creu que l’elecció de Junqueras cal valorar-la positivament. "ERC venia de ganivetades mútues i escissions", reflexiona al telèfon, "i aquesta vegada es va poder fer una successió ordenada". Junqueras, a més, és un orador amb una demostrada capacitat "pedagògica" per "explicar de manera molt planera que la independència és bona per a tothom", recollint alhora diverses reivindicacions socials, i tot plegat va ser rebut favorablement per les bases.

Publicidad