Política Les claus de l'assemblea de Catalunya en Comú

Catalunya en Comú celebra aquest cap de setmana a Barcelona la seva III assemblea nacional, amb l'objectiu d'enfortir la formació de cara al proper cicle electoral, que si no hi ha avançaments arrencarà a la primavera del 2023 amb els comicis locals i continuarà el mateix any amb les eleccions espanyoles. Tot i que el partit disposa de palanques de poder importants -participa al Govern espanyol i ostenta l'alcaldia de Barcelona, entre d'altres-, la seva implantació territorial queda clarament per sota dels objectius fundacionals del 2017 quan, entre d'altres qüestions, aspirava a convertir-se en "alternativa de Govern" a Catalunya.

Un lideratge continuista

L'executiva de Catalunya en Comú no experimentarà grans canvis, ja que a l'assemblea només s'hi presenta una llista i està encapçalada per les que ja són les tres coordinadores nacionals de l'espai, que reeditaran el càrrec: l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la líder del partit al Parlament, Jéssica Albiach, i la regidora de Castelldefels i exalcaldessa de la ciutat Candela López. Les tres van ser escollides al novembre de 2019. Altres noms claus de l'executiva seran els del portaveu del partit i diputat al Congrés, Joan Mena, els diputats al Parlament David Cid i Susanna Segovia, els diputats al Congrés Aina Vidal i Gerardo Pisarello, els alcaldes Lluís Mijoler (el Prat) i Laura Campos (Montcada) o el regidor a l'Ajuntament de Barcelona Eloi Badia.

Revertir una sostinguda caiguda electoral

En la presentació de la candidatura, Jéssica Albiach, una de les coordinadores del partit, va exposar que el principal objectiu que es fixa és "consolidar i fer créixer l'espai dels comuns de cara a l'any 2023", el que passaria per aconseguir "tenir implantació a tot el país", cosa que ara no passa, i per "retrobar-nos amb tota aquella gent que ens ha votat, però també amb la que no". El propi document congressual no amaga que el partit "ha resistit" en el darrer cicle electoral, però no ha avançat posicions.

Les municipals de 2023, en el punt de mira

En el full de ruta de Catalunya en Comú es fan constants mencions a què el partit és una força "nítidament municipalista". De fet, l'obtenció de diverses alcaldies el 2015 -començant per Barcelona- va ser el punt de partida del seu projecte polític. En aquest sentit, les eleccions municipals del 2023 seran una cita cabdal per comprovar si realment l'espai reverteix la seva tendència electoral a la baixa. El partit es fixa com a objectiu per aquells comicis "revalidar" les principals alcaldies que té actualment -en total en suma 15, amb Barcelona, El Prat del Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Montcada i Reixac o Montornès del Vallès com les més importants-, "sumar-ne més i sumar-nos a la governabilitat d’aquells municipis on puguem impulsar una regeneració democràtica".

Les relacions amb Podem: sense confluència, però evitant la competència

Una de les eternes qüestions des de l'aparició de Catalunya en Comú és la relació amb Podem Catalunya. En les eleccions a les Corts espanyoles o al Parlament sempre han aconseguit articular una coalició -ara sota el nom d'En Comú Podem-, mentre que als municipis hi ha hagut nombrosos episodis conflictius i de candidatures separades. Al document que es votarà a l'assemblea del cap de setmana s'hi especifica que "s'està treballant en un acord" amb Podem, que "no significa, ara per ara, la unitat orgànica, però si la vertebració d’una acció conjunta, la coordinació institucional i l’estabilització permanent d’aquest espai".

L'aposta per Yolanda Díaz

Que els comuns tenen intenció d'implicar-se a fons en el projecte polític estatal que liderarà la ministra Yolanda Díaz ja es va evidenciar el passat cap de setmana, amb la participació de Colau en un acte al costat de la també vicepresidenta espanyola i de Mónica Oltra, entre d'altres. En aquest sentit, la ponència subratlla que "guanyar passa també per fer a Yolanda Díaz la propera Presidenta del Govern d’Espanya. I fer presidenta d’Espanya a Yolanda Díaz passa per superar les nostàlgies de 2015 i entendre que el nou cicle no serà el de la irrupció [de l'espai], però que a la vegada ha d’anar molt més enllà de la resistència de la suma de sigles".

Reforça d'allò públic, feminisme i ecologisme

A nivell programàtic, la línia estratègica de la formació no experimentarà modificacions importants i, en tot cas, es reforçaran les seves principals banderes: la defensa dels serveis públics -amb especial menció a la sanitat, a la millora de l'educació i a garantir un estat del benestar que arribi a tothom-, un feminisme que hauria d'impregnar el conjunt de les institucions i l'ecologisme que s'ha de traduir en una descarbonització del model energètic i en avançar cap a un nou model econòmic "plural" que deixi enrere un capitalisme incompatible amb pal·liar els pitjors efectes de l'emergència climàtica.

El conflicte territorial: la República Plurinacional Federal

Tot i que hagi perdut força, el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat no està ni de bon tros resolt i encara que no hi ha solucions simples, el partit de Colau, Albiach i López insisteix en "articular i compartir sobiranies entre diferents nivells de govern". Més enllà de defensar la taula de diàleg com a eina per resoldre l'actual situació, l'horitzó dels Comuns és arribar a una una república plurinacional federal. Dit això, el seu full de ruta admet que primer cal buscar solucions més factibles a curt termini, que han de basar-se en tres principis: "la cerca d’àmplies majories socials i el màxim consens entre les forces polítiques catalanes; el pronunciament democràtic de la ciutadania de Catalunya; i la millora de l’autogovern i la seva defensa davant de qualsevol projecte recentralitzador".