El PP escull l'expresident del partit a Catalunya Daniel Sirera com a alcaldable a Barcelona

Daniel Sirera completa la terna de candidats a l'alcaldia de Barcelona. El PP s'ha decantat per un home de partit -que acumula un quart de segle amb càrrecs vinculats a la formació- per rellevar Josep Bou i intentar augmentar la seva representació a la capital catalana, on actualment compta només amb dos regidors. Segons ha avançat El Periódico, la seva tria és una elecció personal del líder estatal de la formació, Alberto Núñez Feijóo, que s'hauria decantat per ell després de rebre la negativa de l'exministra de Sanitat Dolors Montserrat, que hauria preferit mantenir-se com a diputada al Parlament Europeu.

Serà la primera vegada que Sirera liderarà una candidatura electoral, però en cap cas es pot dir que sigui un nouvingut a la política institucional, ja que ha estat regidor a l'Ajuntament de Barcelona, diputat al Parlament de Catalunya i senador. També va presidir durant un any el PP de Catalunya, d'on va ser defenestrat per Génova sense arribar a encapçalar una llista a les eleccions.

De fet, la seva tria desprèn un clar aroma de passat i suposa rescatar per a Catalunya una persona que estava fora de la política institucional des del 2010 i que des de fa un any exercia de cap de gabinet de Carlos Mazón, líder del PP al País Valencià i que aspira a què la formació conservadora recuperi la presidència autonòmica a les eleccions del proper 28 de maig.

Nascut el 1967 a Barcelona, Sirera ha estat vinculat des de ben jove al PP, fins al punt que va presidir les Noves Generacions -l'organització que agrupa els cadells del partit- a la província. El 1995, amb només 28 anys, feia el salt al Parlament, on s'estaria ininterrompudament fins el 2010, en una etapa relativament tranquil·la i prèvia a l'esclat del Procés. Llicenciat en Dret, durant un mandat -del 1996 al 1999- va ser regidor a l'Ajuntament de Barcelona, de manera que si, com sembla, la formació obté representació al consistori tornarà a ocupar un càrrec que havia tingut en el segle passat.

Quan va convertir-se en diputat, el líder del PP a Catalunya era Aleix Vidal-Quadras, que posteriorment seria defenestrat per la direcció estatal -un clàssic- i, anys més tard, seria un dels fundadors de Vox. També va conviure amb Alberto Fernández Díaz (1996-2003) i Josep Piqué (2003-2007) com a presidents de la delegació catalana del PP.

Les constants crítiques dels sectors més intransigents del partit a l'antic ministre d'Aznar, però, van acabar forçant el seu cessament i que Sirera, vist sempre com un dirigent fidel a la direcció de torn, fos col·locat -òbviament a dit- al capdavant del PP català. Només duraria un any al càrrec, perquè el juliol del 2008 Génova li mouria la cadira per situar-hi Alícia Sánchez-Camacho, que s'imposaria a les eleccions internes a l'aleshores diputada Montserrat Nebrera.

Lucrativa recol·locació al CAC

Sirera no es va prendre massa bé el moviment i mesos després un fotògraf parlamentari d'El Punt Avui captaria a la pantalla del seu mòbil, el text d’un SMS que estava enviant a la llavors també diputada popular Carina Mejías. "¿Qué quieres que te cuente? ¿Por qué no me presenté? Porque al girar la vista atrás solo estarías tú, el Tutu, el Berman, la Nadal y cuatro más. Este partido es una mierda".

Malgrat aquest malestar, Sirera completaria el mandat com a diputat al Parlament, on s'estaria fins el 2010. Un any abans, i preveient la seva sortida de la política institucional, havia fundat una agència de comunicació, però els anys de serveis al PP no quedarien en no res. El juliol del 2012 va convertir-se en conseller del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) a proposta del partit i s'estaria gairebé una dècada al càrrec -fins al gener al 2022-. Allunyat de l'escrutini mediàtic i de grans polèmiques polítiques, la posició li garantia a Sirera uns ingressos de més de 100.000 euros anuals.

La renovació de l'organisme -acumulava temps amb el mandat caducat- van comportar la seva sortida i l'inici d'una etapa a València que s'haurà allargat un any, fins el seu sorprenent retorn a la política municipal barcelonina, d'on n'havia sortit fa més de dues dècades. El seu nom completa els aspirant a l'alcaldia de Barcelona, després que prèviament hagin estat confirmats Ada Colau (Barcelona en Comú), Ernest Maragall (ERC), Jaume Collboni (PSC), Xavier Trias (Junts), Anna Grau (Cs), Basha Changue (CUP), Eva Parera (Valents) i Gonzalo de Oro-Pulido (Vox). Amb el previsible enfonsament de Cs a l'horitzó, Sirera pugnarà amb Vox pel vot més de dretes i neoliberal.