Público
Público

PP i Junts assumeixen que les coincidències ideològiques podrien plasmar-se en l'aprovació conjunta de lleis

Gènova reconeix la formació independentista com a interlocutor vàlid i des de Junts admeten que poden coincidir en temes econòmics o socials. Però fonts del partit de Puigdemont neguen la possibilitat d'una moció de censura amb el PP

Alberto Núñez Feijóo
El líder del PP, Alberto Núéz Feijóo, durant una sessió plenària, al Congrés dels Diputats, el 12 de desembre de 2023. — Carlos Luján / Europa Press

En la tempesta desfermada per les revelacions d'una font altament autoritzada del Partit Popular respecte a les converses entre el seu partit i Junts per Catalunya, admetent que l'amnistia va estar sobre la taula almenys 24 hores i que no tanquen la porta a un indult condicionat a l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i a altres dirigents independentistes, hi ha moltes incògnites. Però una és el paper que juga Junts en tot això i quina és la seva relació real amb el PP. Perquè, si es deixa de banda la qüestió independentista, les dues formacions tenen qüestions per entendre's.

Sembla que el "tot se sabrà", amb què s'acabava la carta difosa per Puigdemont la setmana passada, ha exercit d'espoleta de la detonació, controlada o no, que la font altament autoritzada del PP va activar en plena campanya electoral gallega. Tot i això, fins ara, es desconeix l'abast de les converses entre Junts i el PP al voltant de la investidura fallida d'Alberto Núñez Feijóo en el seu intent d'arribar a la Moncloa després de les eleccions del 23J. Convé tenir en compte, a més, que aquests contactes s'han anat coneixent per degoteig i mitjançant els mitjans de comunicació.

L'hermetisme a Junts respecte a aquest tema és absolut. Dirigents del partit neguen rotundament que hi hagi cap "pacte de silenci" amb el PP i justifiquen la seva discreció: "Nosaltres som amos d'administrar la informació i els temps", en relació amb les converses amb el PP, "com amb la resta de partits polítics".

Rius: "El que havíem de dir sobre les trobades amb el PP ja ho hem dit. Si hem d'afegir alguna cosa, ja ho afegirem"

"El que havíem de dir sobre les trobades amb el PP ja ho hem dit. Si hem d'afegir alguna cosa, ja ho afegirem", assegura el portaveu de Junts i home de la màxima confiança de Puigdemont, Josep Rius. "Hi ha quelcom més?" que el revelat fins ara, es pregunta un alt dirigent del PP.

Gènova sempre s'ha referit a contactes menors i informals, però per a Junts no s'ajusta a la realitat. Parlen de "reunions i sopars" durant l'estiu passat. Això indica que els contactes van ser múltiples. I amb interlocutors rellevants.

De moment, que se sàpiga, el cap de files del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Daniel Sirera, es va reunir amb el regidor i portaveu de Junts, Josep Rius, i el portaveu del grup parlamentari, Albert Batet, tots dos de la màxima confiança de Puigdemont. Probablement algun d'aquests sopars va comptar amb la presència del vicesecretari general del PP, Esteban González Pons, i el secretari general de Junts, Jordi Turull. Fonts de l'entorn més proper a Pons ho neguen, però totes les mirades hi apunten des del setembre.

Feijóo cerca tenir iniciativa legislativa des de l'oposició

L'exeurodiputat va ser la primera veu autoritzada de la direcció nacional del PP que va donar qualitat d'interlocutor a Junts al mes d'agost —de cara a la ronda de contactes per a la investidura de Feijóo— defensant que "és un partit la tradició i la legalitat del qual no estan en dubte". La pressió de l'ala dura del partit va ser tan forta que Feijóo va acabar renunciant a asseure's amb la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras.

PP: "Excepte amb Bildu, de qüestions que estan dins de la Constitució es pot parlar amb tots"

Però aleshores, quina és la postura? En el partit conservador no és un tema resolt i està lluny de ser-ho, per això fa mesos que estan embolicats en les seves pròpies contradiccions. Ara mateix, l'actual cúpula insisteix en l'estratègia que va intentar desplegar, sense èxit, abans de la investidura fallida de Feijóo: "Excepte amb Bildu, de qüestions que estan dins de la Constitució es pot parlar amb tots". Són les seves úniques "línies vermelles", repeteixen.

La veritat és que el suport de Junts, sumat al del PNB, Vox, UPN i Coalició Canària, pot permetre a Feijóo tirar endavant iniciatives legislatives des de l'oposició i està disposat a explorar aquesta via.

L'advertiment d'Ayuso a Feijóo

En la llei per perseguir l'ocupació, al Senat van votar a favor PP, Vox i UPN (147) i es van abstenir Junts i el PNB

De fet, ja ho han assajat al Senat amb la llei antiocupació. El reglament contempla la possibilitat d'iniciar tràmits legislatius des de la Cambra Alta i el PP, que compta amb majoria absoluta, va aprovar la setmana passada la presa en consideració d'una llei per perseguir l'ocupació. Van votar a favor PP, Vox i UPN (147), sense sorpreses, però, i això sí que va ser una novetat, es van abstenir Junts i el PNB. Si es repeteix el sentit del vot al Congrés, el text pot tirar endavant. Una aliança ideològica que posaria en dificultats al Govern espanyol i que la direcció nacional del PP no menysprea.

Tot i que Isabel Díaz Ayuso —cauta els últims dies com la resta del partit per no rebentar la campanya d'Alfonso Rueda a Galícia— ja ha advertit la seva contrarietat: "Amb Junts, ni al cap del carrer".

Junts cerca l'equidistància entre el PSOE i el PP

Pel que fa a la seva relació amb el PP, fonts de la direcció de Junts asseguren que "nosaltres parlem amb tots els partits excepte amb Vox". Però, anant més enllà a l'anàlisi, fonts coneixedores de l'estratègia plantejada des de Waterloo asseguren que les converses amb el PP per a la investidura frustrada de Feijóo tindrien dos objectius instrumentals: per una banda, mantenir una certa equidistància entre el PP i el PSOE compensant l'aproximació als socialistes que ha suposat l'acord per a la investidura de Pedro Sánchez; i, de l'altra, enviar un missatge d'advertència al PSOE que no ha de donar el suport de Junts per fet en cap cas, pressionant alhora en les diverses negociacions en curs.

Junts pretén situar ERC com un satèl·lit del PSOE assegurant que els republicans fan seguidisme dels socialistes

La formació liderada per Puigdemont no només busca calmar els ànims dels sectors independentistes més radicals dins i fora de Junts. Aquests han vist l'acord amb el PSOE com una claudicació, ja que el discurs d'aquests sectors responsabilitzava igual el PP i el PSOE en la "repressió contra l'independentisme". Sinó que també pretén situar ERC com un satèl·lit del PSOE assegurant que els republicans fan seguidisme dels socialistes, mentre que Junts es manté amb "les mans lliures" a Madrid.

Esquerra, evidentment, no ha trigat a sortir al pas amb la revelació de la secretària general, Marta Rovira, que el PP també va fer un oferiment de negociació als republicans que no van entrar ni a valorar. "Nosaltres no parlem amb el PP", assegura Rovira, insinuant una crítica vetllada al fet que Junts sí que hagi negociat i estigui disposat a parlar amb un partit que manté un dur discurs repressiu contra l'independentisme.

"No farem president Feijóo en cap cas"

Sobre una hipotètica moció de censura al llarg de la legislatura, especialment un cop hagi passat el cicle electoral amb gallegues, basques, europees i catalanes a la vista, el rebuig és rotund. "No farem president Núñez Feijóo en cap cas, i encara menys mentre el PP mantingui la seva posició d'atac contra l'independentisme i contra Catalunya, i mentre vagi del braç amb la ultradreta de Vox perseguint el català a les Illes Balears, el País Valencià o la Franja", adverteixen.

Una altra cosa diferent és que al llarg de la legislatura hi pugui haver una aproximació de Junts en temes ideològics i coincidència en votacions amb el PP al Congrés dels diputats. I les fonts consultades de Junts remarquen la paraula "coincidència". Temes econòmics, per exemple relatius a la fiscalitat, o temes socials com la gestió de la immigració, per posar-ne només dos exemples. "Nosaltres votarem sempre el que considerem que s'ajusta al nostre programa i el que creguem que és millor per a Catalunya, no el que pugui interessar al Govern o a l'oposició d'Espanya", mantenen a Junts, "si coincidim amb uns o altres és irrellevant", reblen.

Finalment, més d'un analista veu a les converses de l'estiu passat amb Junts, més enllà de l'intent del PP per investir Feijóo, una maniobra dels populars per sembrar relacions amb vista a un futur a mitjà o llarg termini. Un escenari en què el PP no depengui aritmèticament al Congrés de Vox i es pogués entendre amb forces de dretes afins ideològicament com Junts o el PNB.

Sobre això, a Junts es mostren cautelosos, però en privat alguns dirigents apunten a un marc difícil d'articular: "Haurà de canviar molt el PP la seva posició respecte a Catalunya perquè les nostres condicions per a futurs acords estaran sempre condicionades no només a l'eliminació de la repressió sinó al respecte a la voluntat dels catalans i catalanes en un referèndum d'autodeterminació". Una condició que a Junts veuen inassumible per al PP, però que també adverteixen respecte als socialistes: "El PSOE també s'haurà de plantejar aquest tema per mantenir la relació amb Junts i aconseguir futurs acords".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?