Amb l’inici de l’any, el PP ha reactivat la campanya de desgast contra la vicepresidenta valenciana i consellera d’Igualtat, Mónica Oltra, per la gestió dels centres de menors tutelats per la Generalitat. Emprant com a arma un informe elaborat pel Síndic de Greuges que recull 175 casos d’abusos a aquests menors, el partit de Mazón ha tornat a demanar la dimissió d’Oltra o que Ximo Puig la cesse. "No es tracta només d'un cas aïllat per estar vinculat a la vicepresidenta –ha declarat la portaveu parlamentària popular, María José Catalá- sinó que la situació ja és insostenible, s'ha convertit en un escàndol i no té cap mena de tolerància".

La campanya contra Oltra va començar al març, després que el seu exmarit –educador social en un centre de menors concertat- fora condemnat per abusar sexualment d’una xiqueta. A pesar que ni Oltra ni el departament que dirigeix van ser condemnats ni van ser considerats responsables, la sentència deixava caure –sense dir-ho directament- que des de la conselleria s’hauria pogut obstruir la investigació judicial. Una situació similar va succeir a l’octubre, quan el Síndic de Greuges va publicar un informe censurant la gestió dels centres de menors, altra volta sense fer acusacions concretes però, de nou, regant el camp de sospites. Llavors el PP va portar el cas a la comissió de peticions del Parlament Europeu, institució presidida per l'eurodiputada popular Dolors Montserrat, per tal que òbriga un expedient.

Però en aquesta campanya de desprestigi, el PP no hi és sol. L’extrema dreta també tracta de pescar en les aigües tèrboles. El dirigent d’España 2000 i antic advocat de l’associació d’empresaris de la prostitució, José Luis Roberto, és l’advocat de la menor que va denunciar l’ex-marit d’Oltra. Roberto, que el 2004 ja va ser condemnat per portar un testimoni fals en un judici, tractaria així d’utilitzar políticament els fets per aconseguir notorietat.

Des de l’entorn de la conselleria d’Igualtat es posa l’accent en el fet que l’informe es fa perquè des del departament es posa en marxa un sistema de detecció d’alertes d’abusos, molts dels quals "són anteriors a la seua entrada al sistema de tutelatge", asseguren. Les dades assenyalen que cap professional de cap centre de menors es troba entre els denunciats, i que la majoria de denúncies de dins dels centres són per altres menors. "S’està castigant la transparència", s’exclamen fonts pròximes a la conselleria.

Parlen els educadors

"La realitat és que ara hi ha més inspeccions, els consells de centre es reuneixen més, s’expliquen més els mecanismes de denúncia, la veritat és que hi estan més a sobre", explica un educador social d’un centre concertat valencià en contraposició a la descripció de caos i descontrol plantejada pel PP. Per aquest treballador, amb anys d’experiència en el sector, l’arribada del Botànic va suposar "un canvi", encara que reconeix que la primera legislatura va ser força caòtica: "hi havia molt d’eslògan i poca organització, nosaltres vam estar mesos sense cobrar. Amb el temps n’han après més". Però l’educador no es refereix soles a les condicions laborals –"veníem de la precarietat més absoluta, ara paguen de forma més regular i hi ha un concert social"- sinó també en la concepció educativa de la seua tasca: "per exemple, ara hi ha la xarxa d’emancipació, perquè els xavals que ja són majors d’edat no queden desemparats d’un dia per l’altre. Són projectes que, si canvia el govern, tenen molts números de desaparèixer".

"El que més mal fa a la nostra faena és la politització, ja que això legitima aquelles institucions que aposten per una intervenció més dura –afegeix una altra educadora-. Per exemple, amb la por a les denúncies d’abusos s’està estenent el que s’anomena ‘distància de seguretat’, que per a mi és un tipus de maltractament. No pot ser que un xaval necessite una abraçada i no la hi pugues donar". "Al final –afegeix aquesta professional- tot això és política i no té res a veure amb la nostra feina. Realment a aquests polítics els interessa saber quines oportunitats tenen aquests xavals? Per què mai es parla d’això?"

En els cercles dels educadors socials, a més, es posa en dubte la sentència que va condemnar Luis Ramírez, l’exmarit de Mónica Oltra. "Potser és corporativisme, però a mi, gent de la meua total confiança que treballava allí [el Centre d’Acollida Niño Jesús de València] estan convençuts que és innocent. A un altre centre hi va haver denúncies falses, però en aquest cas es va absoldre als treballadors", explica una tercera veu.

Estratègia popular fracassada?

"La campanya del PP contra Oltra s’assembla molt a la que ja van fer contra Ximo Puig per les ajudes que van rebre el seus mitjans de comunicació i que al final ha quedat en res, però al PP li interessa focalitzar l’atenció en una persona i que quede com la dolenta de la pel·lícula", explica l’experta en comunicació política Teresa Ciges. Amb tot, Ciges pronostica un fracàs d’aquesta, en el cas que l’objectiu siga la dimissió d’Oltra. "Oltra és un animal polític amb molt de recorregut i no veig que el Botànic s’estiga ressentint de la campanya, com tampoc ho va fer pel germà de Puig. És més fàcil que la voluntat del PP siga mobilitzar el seu votant, més que desgastar Oltra", assegura l’assessora.

Ciges tampoc creu que l’ús de mentides perjudique al PP a curt termini, però sí que pot suposar un perill pels populars més endavant: "Aquestes estratègies estan copiades de l’alt-right americana i se sap que funcionen. La notícia falsa obre molts titulars i l’arxiu de la causa a penes rep atenció. El perill pel PP, però, és obrir-li el camí a Vox, perquè si es fan indistingibles, la gent sempre prefereix votar a l’original que a la còpia".