Preocupació als municipis afectats pel macrotall de l'R3, que s'allargarà més d'un any

Falta una setmana per al macrotall de l'R3 entre Parets del Vallès i La Garriga, unes obres de desdoblament que s'allargaran 16 mesos. L'ACN ha parlat amb alcaldes del Vallès, Osona i el Ripollès, que ho viuen amb un sentiment agredolç. D'una banda, celebren que es posin màquines en una línia "molt deficitària" i amb inversions pendents "durant dècades". De l'altra, qüestionen si el transport alternatiu terrestre serà suficient i "fiable" per garantir que milers de persones arribin cada dia quan toca a la feina o al metge.  

Alguns municipis creuen que el pla de transport alternatiu ja comença coix. L'alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó (Junts), creu que és "insuficient", sobretot en hora punta. "Necessitem que estigui ben dimensionat i doni el servei que ara dona Rodalies, i això no ho tenim garantit", adverteix. El municipi serà el punt de partida i arribada del tall, oferint connexió als pobles del voltant com el Figaró i l'Ametlla.

"Tenim l'experiència de l'anterior tall ferroviari, quan en les hores de màxima afluència teníem més d'un bus cada hora", recorda. Un fet, que, segons diu, això no passarà ara. Budó assenyala que els serveis previstos passen per un autocar que uneixi la Garriga amb Barcelona i un altre que faci el trajecte a la inversa alhora de 6:00 a 22:00 hores, fet que considera insuficient, sobretot en hora punta. Per això, ja avisen que estaran a peu de carrer des del primer dia de tall per analitzar la situació.

L'alcalde de Vic, Albert Castells, creu que el tall "és un repte enorme i no s'ha treballat amb prou previsió". I això fa que ho visquin "amb molta incertesa". A la capital osonenca, a més, el cap de setmana del 4 i 5 d'octubre es tallarà el trànsit ferroviari pels treballs de prolongació de la via 2 de l'estació de Vic -uns 1.100 metres- i la connexió amb la via general. En aquest cas, Renfe ha previst un pla alternatiu de transport amb 10 busos entre Vic i Balenyà-Tona-Seva.

Amb relació al pla de transport alternatiu fixa una línia vermella: la freqüència dels busos i la puntualitat. "S'hauria de garantir que un usuari, quan arriba a Vic o Centelles, si ha de fer la transmodalitat, tingui assegurada la plaça si ha pagat el bitllet perquè té l'expectativa d'arribar a la feina a l'hora o als estudis", afirma. El que més es temen, diu, és la "improvisació i la desinformació". Per això demanen a les autoritats competents que facin tots els esforços perquè la informació actualitzada arribi pel màxim de canals.

Més optimisme a Centelles i Parets del Vallès

Centelles serà un dels punts neuràlgics del macrotall. Els usuaris osonencs baixaran de l'R3 i podran agafar els busos llançadora en direcció Barcelona mentre durin les obres. El seu alcalde, Josep Paré (PSC), assegura que ho entomen amb "solidaritat" i "il·lusió" perquè serà un punt d'inflexió després de molts anys sense inversió. "Estem en un escenari que entre 2030 i 2035 el desdoblament pot quedar consolidat i d'aquell discurs de ser una línia que no s'hi feia res, ara s'hi està fent moltíssim", remarca.

El gran repte, assegura, serà "minimitzar les incidències" des de les administracions competents, si bé creu que l'experiència de l'anterior tall haurà servit per estar més preparats. "Serà una incidència important per als veïns, (la zona dels busos) afecta una escola, un supermercat i tota la mobilitat", admet. La senyalització i les noves marquesines instal·lades per resguardar als passatgers durant tots aquests mesos són algunes de les actuacions. "Són molts mesos i moltes persones que passaran per Centelles, però hem de traslladar un missatge de tranquil·litat i confiança", ha dit.

A Parets del Vallès també són conscients que cal centrar els esforços en "minimitzar les molèsties als usuaris". El seu alcalde, Francesc Juzgado (PSC), assegura que estan en contacte permanent amb ADIF, Renfe i Generalitat per fer-ho possible. A aquesta localitat, les obres de desdoblament se sumaran amb les de la construcció de la nova estació, que ja fa temps que estan en marxa.  Això ha obligat a desplaçar la parada uns metres al sud, amb una estructura prefabricada que està fent les funcions més bàsiques. El batlle és conscient dels entrebancs amb què es trobaran en els propers mesos, però és optimista: "Les molèsties no ens agraden, però l'envergadura i el resultat ens ho farà oblidar quan això estigui acabat", augura.

"No serà l'últim tall, en vindran més"

Els alcaldes entrevistats reconeixen que, per fi, hi haurà màquines treballant en el desdoblament i que "és molt positiu". Tant Vic com la Garriga lamenten, però, que arribi "dècades tard". Per Budó, és una obra necessària a Catalunya, donat que és de les poques línies del país que encara tenien una sola via: "És un servei més propi del segle XX que del XXI, i les obres arriben tard i de manera insuficient", denuncia.

"I no serà l'últim, en vindran més", assenyala l'alcalde de Vic, Albert Castells, que es queixa que encara s'està tramitant el tram osonenc. Castells denuncia que el quilòmetre desdoblat que ja s'està construint a Vic sobre el riu Mèder "porta més de dos anys en obres i encara no es veu el final". Cal, segons diu, que "es doni prioritat a Osona per primer cop, necessitem prosperar: som un territori que ha crescut demogràficament, amb milers de persones que es desplacen i sense tenir les infraestructures que ens mereixem".

És per això que exigeix a l'Estat i a la Generalitat una "inversió potent i compacte per escurçar els terminis d'execució i tenir la infraestructura necessària el més aviat possible". Una demanda que també fa l'alcalde de Parets: "Portem molts anys patint aquesta situació, els usuaris volen tornar a la normalitat i tenir una fiabilitat d'horaris i que el tren funcioni al marge de si un poble més amunt ha plogut o nevat, que a l'R3 li ha passat de tot", apunta Francesc Juzgado.

Qui també demana agilitzar els treballs pendents és Centelles: "Hem de seguir reclamant que els projectes i estudis que estan en marxa avancin", diu, per tal que les obres -el desdoblament fins a Vic i la nova estació- puguin començar el més aviat possible.

"Som ciutadans de segona"

I on no hi ha desdoblament projectat, la indignació augmenta. "A Manlleu, ens sentim abandonats, igual com tenim l'estació de tren, abandonada". Així ho expressa el seu alcalde, Arnau Rovira (Junts), tot assenyalant la façana degradada de l'edifici. "Sembla que hagi de caure, no tenim bar ni lavabos", afirma. Denuncia que porten "molts anys" reclamant unes millores que no arriben, a banda del desdoblament que tampoc està concretat més enllà de Vic en direcció Ripoll. De moment, diu, "és ciència-ficció".

L'alcalde de Manlleu ha escrit fa pocs dies una carta al ministre de Transports, Óscar Puente, perquè els visiti i ho vegi en primera persona. I a la Generalitat ja li han demanat una línia directa de bus fins a Barcelona. Es queixen que, mentre duri el macrotall, els usuaris hauran de fer un "trencaclosques" de combinacions, que quedaria resolt amb un servei directe a la capital catalana.

Relacionado con este tema

Resignació entre els usuaris de Rodalies en el primer dia de tall de l’R2 sud entre Sitges i Gavà

ACN

Rovira remarca que hi ha hagut governs "de tots colors" que no han fet el que tocava. "Sentim que la Generalitat i, sobretot l'estat espanyol ens tracta com a ciutadans de segona i és intolerable". Una denúncia que també fan alcaldesses com la de la Garriga, que exigeixen posar fi a aquests greuges. "És una obra insuficient si no contempla el desdoblament total, el veiem lluny, i això vol dir que hi ha ciutadans de primera i de segona, i que no tots els territoris tenen la mateixa consideració a l'hora d'aportar solucions", remarca Meritxell Budó.

L'Ajuntament de Ripoll també viu amb resignació el tall de la línia. "Les obres no agraden a ningú, però és evident que són necessàries i el que volem és aconseguir una millora en la línia", afirma l'alcaldessa, Sílvia Orriols (Aliança Catalana), que valora positivament la creació de l'oficina tècnica de seguiment. Ara bé, creu que la capital ripollesa és "l'ase dels cops" perquè no veurà reflectida les millores que reclamen, com és el desdoblament de la línia i l'augment de freqüències.