La presidència del Parlament s'embolica i genera friccions en les negociacions per a la investidura

El termini per a la constitució del nou Parlament s'esgota el 12 de març i, de moment, no està clar qui el presidirà i, per tant, es convertirà en la segona autoritat de Catalunya. Junts per Catalunya ha verbalitzat que vol el càrrec i considera que li correspon, però la CUP ha posat a debat de les seves bases si sol·licitar la presidència de la cambra ha de ser una condició per avenir-se a la investidura de Pere Aragonès com a cap de govern. De fet, segons el diari Ara, la formació anticapitalista directament sol·licitarà el càrrec per investir el dirigent d'ERC com a president de la Generalitat. El rotatiu directament cita la cap de llista, Dolors Sabater, i Carles Riera com a possibles candidats. La realitat és que les bases encara ho estan debatent i la posició global es portarà al consell polític que la CUP celebra dissabte, on en principi no s'hi ha de prendre una decisió definitiva. 

A Junts no li hauria agradat que la CUP es plantegi presidir el Parlament, però, en canvi, sí que veu amb bons ulls que la formació de l'esquerra independentista formi part del proper Executiu. La idea del partit de Carles Puigdemont i Laura Borràs seria precisament intercanviar-se els papers de la passada legislatura amb Esquerra, després que els d'Aragonès els superessin en vots i escons i, per tant, tenir el número dos de l'executiu i la presidència de la cambra legislativa.

Pel que fa a la CUP les seves bases estan debatent en les assemblees obertes parlamentàries d'aquesta setmana al voltant d'aquesta pregunta: "D'acord amb la nova correlació de forces, hauríem de plantejar l'assumpció de la presidència de la Mesa del Parlament?". Dissabte, el Consell Polític, l'organisme que reuneix representants de les assemblees territorials i de les organitzacions polítiques que donaven suport a la candidatura de la CUP al Parlament, debatrà la qüestió després de posar en comú els diversos posicionaments, si bé fonts de la mateixa formació que no es prendrà una decisió definitiva.