Público
Público
ENTREVISTA A ÀGUEDA MICÓ, SECRETÀRIA GENERAL DE MÉS COMPROMÍS (BLOC)

"El PSOE ha tendit a menjar-se els seus socis menors del Govern valencià, però amb Compromís no ha passat"

La secretària general del Bloc Nacionalista Valencià –ara rebatejat Més Compromís, la principal pota de la coalició Compromís- acaba de resultar reelegida en un congrés amb fort debat intern. Parlem d’aquest congrés, però també del paper de Compromís al govern i de les aliances necessàries per "desconstruir Espanya"

Àgueda Micó fotografiada abans de l'entrevista.
Àgueda Micó fotografiada abans de l'entrevista. Helena Olcina

Àgueda Micó (L'Olleria, 1978) acaba de resultar reelegida com a secretària general del Bloc Nacionalista Valencià –ara rebatejat Més Compromís, la principal pota de la coalició Compromís-  en un congrés amb fort debat intern.

-Acabeu d’eixir d’un congrés que no sé si haurà trobat complicat, però com a mínim seria inusual en altres forces, amb una candidatura alternativa que ha aconseguit el 37% dels vots.

Per a nosaltres és una situació força normal. Som una organització molt viva, assembleària i que ha crescut de baix a dalt. Per a nosaltres el més normal és debatre. Hem normalitzat que als congressos sempre tinguem més d’una candidatura. Realment no som el PP de Mazón.

-Però potser sí que era un congrés un poquet diferent...

"Hem posat sobre la taula una refundació i una actualització, tant de l’ideari com de l’estratègia, que òbviament són temes molt controvertits"

Sí, és clar. Hem posat sobre la taula una refundació i una actualització, tant de l’ideari com de l’estratègia, que òbviament són temes molt controvertits. Però el valencianisme polític ens hem anat reinventant cada x anys per tal de poder ser útils i poder fer arribar a la gent el nostre projecte polític, que hem de tenir present que no és majoritari.

-Per poder explicar el projecte polític portes enfora, primer cal que, portes endins, la gent l’entenga?

És obvi que hi ha hagut controvèrsia, però també perquè vam posar sobre la taula el canvi de nom, que tenia un pes emocional molt fort. Cal pensar que el nom del Bloc no el gastem electoralment des del 2007, i això va fer que molta gent no vegera la necessitat del canvi.

-Potser s’hauria pogut deixar?

"Més Compromís mostra molt clarament la nostra aposta per Compromís"

Més Compromís mostra molt clarament la nostra aposta per Compromís. Però a més, pensem que no té massa sentit fer una actualització de l’ideari sense acompanyar-lo d’una actualització de la marca i la imatge. I malgrat que és cert que el canvi de nom va rebre només el 55% dels vots, la ponència d’estatuts, que marcava tot eixe canvi d’estructura, va resultar aprovada amb un 78%, i la ponència política amb un 77%. La gent que volia continuar dient-se Bloc després va acceptar els canvis de fons. Si realment hi haguera hagut un rebuig molt gran, aquesta gent hauria votat que no a tot. Això ens diu que, si bé hi ha hagut molt debat, tenim una base sobre la qual es pot treballar. I tenim la sort de comptar amb una militància molt lleial. Estic molt orgullosa del partit on milite.

-I farà falta pedagogia amb els sectors que rebutjaven el canvi?

Sempre que eixim d’un congrés diem que ens toca treure el fil de cosir i ara no serà l’excepció. L’endemà dels congressos sempre cosim molt. Ara bé, jo sempre dic que la gent ens trobem treballant. Si aquesta nova direcció fem una bona tasca de suport i acompanyament als col·lectius locals i comarcals, si posem en marxa tot el que hem aprovat, etc. serà la millor forma de retrobar-nos. No serà difícil.

-Sovint m’han descrit Compromís com un espai amb tres potes: el Bloc era la valencianista, Iniciativa del Poble Valencià la social i Verds Equo, l’ecologista. Ara, pot semblar que Més Compromís vulga agafar l’espai dels seus socis?

No, perquè l’espai ja és compartit. A les institucions no dividim el treball d’aquesta forma sinó que tothom té una mirada transversal. Ens trobem molt còmodes tota coalició i hi ha una gran sintonia ideològica.

-Llavors no seria lògic crear un sol partit?

"Sempre hem volgut un sol partit! Té sentit dels del minut zero. Però som molt respectuosos amb la visió d'altres parts de la coalició"

Sempre ho hem volgut! Té sentit dels del minut zero que vam començar a treballar junts, però som molt respectuosos i les diferents parts de la coalició no ho veiem igual, així que hem de buscar encaixos on tothom ens sentim còmodes. Per ara som una coalició permanent i estable i està sobre la taula fer una federació.

-A diferents territoris les esquerres –diguem-ne locals- han anat superant al PSOE electoralment. Històricament és el cas del País Basc amb EH Bildu, però també Catalunya amb ERC i, més recentment Galícia amb el BNG i, fins i tot, Madrid amb Más Madrid. En canvi al País Valencià no sembla que aquesta opció estiga a l’horitzó. El 2015 va estar a punt, però el 2019 va allunyar-se i les enquestes posteriors no semblen anar en aquesta línia. Teniu explicacions?

La realitat és molt diferent en cada territori, però si ens fixem en Galícia i Madrid, veiem que els sorpassos han vingut després de majories absolutes del PP molt llargues i on el PSOE no ha fet l’oposició que l’electorat demanava i ha pujat una alternativa...

-Que s’assemblaria molt a la situació valenciana del 2015...

Exacte! Ací va passar això. El PSOE no havia fet una oposició dura –i amb el cas Assut hem vist un poc com funcionaven les coses- i Compromís era una alenada d’aire fresc. Nosaltres sempre hem dit que si la campanya haguera durat una setmana més, probablement s’hauria produït el sorpasso.

-Però no va passar.

"Històricament, el PSOE al govern ha tendit a menjar-se els seus socis menors, però amb Compromís no ha passat"

No, però en canvi Compromís ha tingut una gran capacitat de refermar un posicionament de govern. Històricament, el PSOE al govern ha tendit a menjar-se els seus socis menors, però amb Compromís no ha passat. El 2015 traiem un resultat magnífic i el 2019 el vam consolidar, malgrat l’avançament electoral de Ximo Puig per tal de frenar el creixement que estàvem tenint.

Nosaltres tenim la voluntat de millorar la vida de la gent des de les institucions, tant la Generalitat com els ajuntaments. I vull que Compromís siga clau per a la governabilitat del País Valencià independentment de si estem al govern o a l’oposició, que les decisions es prenguen tenint en compte els valencianistes.

-Parlant de decisions. En molts temes clau –ampliació del Port de València, CV-60 per la Safor, Intu Mediterrani- amb forta oposició ciutadana, Compromís divergeix del PSOE. Se senten pressionats entre la lleialtat al govern i la lleialtat al seu electorat?

És que la lleialtat al govern l’hem de tenir tots. I no és una lleialtat entre partits sinó al programa que vam acordar entre tots tres. El full de ruta el marca el pacte del Botànic i ací és on veiem que el PSOE sovint no ho té molt clar i Compromís hem de fer de garants que això és respecte.

"La lleialtat al govern l’hem de tenir tots. I no és una lleialtat entre partits sinó al programa que vam acordar entre tots tres"

Va veure’s molt clar durant el debat dels pressupostos, quan el PSOE festejava amb els Ciudadanos de Toni Cantó i no volia aprovar la nostra proposta d’una fiscalitat més justa. Finalment vam aconseguir portar al PSOE al nostre terreny, en bona part gràcies al suport d’Unides Podem, però el PSOE a vegades té interessos que l’allunyen de la majoria social. Crec que totes som conscients que si el PSOE governara amb majoria absoluta moltes de les polítiques més aplaudides no es farien. Volem que la societat ho veja i si això ens permet tindre una majoria social, nosaltres encantats, però sabem que no ho tenim fàcil. Per l’estructura dels mitjans de comunicació, però també per la configuració de l’opinió pública.

-Però en alguns casos són els moviments socials els que els empenyen a vostès. En el cas de l’ampliació del Port, la primera posició de Joan Ribó no va ser tan taxativa com s’hi ha anat tornat a mesura que el debat ciutadà creixia.

Compromís aquest tema l’ha tingut molt clar des del principi. Quan un tema es fa més públic, llavors el posicionament de tothom es repeteix més, però ho teníem clar des del principi.

-Abans ha mencionat l’ajuda d’Unides Podem en el debat dels pressupostos. Que estiguen al govern, els ajuda a estirar al PSOE cap a posicionaments més d’esquerres?

"El que ens facilita molt és que els tres partits del Botànic estiguem al govern"

El que ens facilita molt és que els tres partits del Botànic estiguem al govern. L’anterior legislatura teníem una doble coalició, a dos en el govern i a tres en el parlament, i això dificultava que vegerem les coses d’una forma similar. Però al final, el que compta és que malgrat les diferències, estiguem implementant les polítiques que vam dir que faríem.

-Al PSOE també cal arrossegar-lo en la reivindicació del finançament?

Un poquet sí. Té tendència a modular el seu discurs sobre la situació i hem de vigilar.

-Amb tot, sembla que aquest tema no cala entre la ciutadania. Des de la política va repetint-se que és molt important, però després no és una cosa que aparega en les converses al carrer.

És difícil d’explicar perquè, malgrat les dificultats continuem millorant l’educació, la salut i la gent no veu que això siga un problema greu. Però s’ha creat un deute històric i si no es reverteix, al final serà molt complicat de resoldre. A més, hi ha moltes polítiques que voldríem desenvolupar, com la transició ecològica i el canvi de model productiu que no podem per falta de recursos, ja que tot el nostre pressupost va als bàsics d’educació, salut i polítiques inclusives. A més de pagar el deute.

-Per un article recent vaig parlar amb diferents veus sobre la via per resoldre aquest tema, i no va semblar gens fàcil.

No és tan difícil, només cal una majoria simple, però cal valentia política. La solució passa perquè el govern central reduïsca la seua capacitat econòmica i transferisca a les autonomies –que gestionen les competències de l’estat del benestar- trams més grans de l’IRPF i l’IVA, com fan els estats federals.

-Amb perdó, però jo més aviat hi veig una tendència contrària, de neocentralisme.

"Hi ha una visió molt centralista d’un estat que és plurinacional"

Totalment d’acord, hi ha una visió molt centralista d’un estat que és plurinacional. I la voluntat de fer-lo més federal que hi havia a la transició ha estat truncada per les forces vives de Madrid.

-Per canviar aquesta tendència es necessiten aliances. La primera imagine que és amb les esquerres perifèriques.

Sí, nosaltres compartim espai a l’Aliança lliure Europea amb ERC, Eusko Alkartasuna, BNG, Més Mallorca, Nueva Canarias, etc. Tenim molt bona relació de fa temps perquè són unes aliances horitzontals, de respecte. Cadascú des de la seua idiosincràsia col·laborem en allò que ens afecta a tots.

-Després van aliar-se amb Más Madrid, un pas molt criticat pels sectors més nacionalistes.

No va ser una coalició electoral, sols política. Nosaltres ens vam presentar com a Més Compromís. Però sí que hi ha hagut un acord d’ajuda mútua des de l'horitzontalitat completa i que ha funcionat molt bé. Tenim un grup parlamentari al Congrés dels Diputats i Joan Baldoví comparteix un espai sense perdre la veu pròpia i col·laborant en temes que tenim en comú, com les comissions d’investigació de la Casa Reial. Crec que ens enforteix.

-I la confluència amb Podemos?

"La confluència amb Podemos no va ser una bona experiència"

No va ser una bona experiència, perquè més que col·laborar van voler cooptar el treball de Compromís.

-Amb el canvi de lideratges a Podemos, que passa a estar dirigit per una gallega, creu que les coses podrien anar diferent?

Depèn d’ells. Nosaltres estem al mateix lloc. Parlem de la necessitat de desconstruir l’estat espanyol tal com està entès i igual que el PP i el PSOE són forces centralistes, Unides Podem ha demostrat que també ho són. I si canvien, benvinguts seran.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?