La pugna entre ERC i Junts per l'hegemonia independentista complica la investidura de Sánchez
El pessimisme sobre la repetició electoral impregna l'independentisme malgrat l'acord per la Mesa del Congrés, en espera d'unes negociacions complexes marcades per la desconfiança de Puigdemont amb el PSOE i la batalla entre republicans i postconvergents<
Barcelona-
"L'elecció de Francina Armengol com a presidenta del Congrés no garanteix en cap cas la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol". Aquesta és la idea més repetida entre els dirigents de l'independentisme català les darreres hores. Tant de Junts com d'Esquerra. Tot això després que Sánchez i el PSOE hagin salvat la primera prova de foc amb nota obrint la porta a setmanes -o algun mes- de negociacions, que fonts tant d'ERC i Junts -com del PSC- qualifiquen de "molt complexes". I és que caldrà afrontar la viabilitat i, si s'escau, l'adaptació a la legalitat espanyola de dues demandes de màxims dels dos partits independentistes com són l'amnistia i el referèndum d'autodeterminació.
Hi ha elements que dificulten enormement un resultat positiu per a la investidura de Sánchez com ara la pugna que Esquerra i Junts mantenen per l'hegemonia independentista
Però cal tenir en compte que més enllà de les complicades posicions de fons hi ha dos elements que dificulten enormement un resultat positiu per a la investidura de Sánchez. En primer lloc i més rellevant hi ha sens dubte la pugna que Esquerra i Junts mantenen per l'hegemonia independentista. Especialment mirant de reüll les futures eleccions al Parlament que estan previstes per a principis del 2025 però que amb la inestable situació política i les reculades electorals d'Esquerra, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, podria avançar.
Pesen més les eleccions al Parlament que la repetició de les generals
La curta distància actual entre ERC, amb 33 diputats, i Junts amb 32, i el desgast electoral dels republicans fa més virulenta aquesta confrontació. Tot i que tota la demoscòpia dóna per guanyador al PSC, els partits independentistes es mantenen embrancats en aquesta batalla per la primacia sobiranista. Però l'obsessió de Junts continua sent convertir en un simple parèntesi la primera vegada que Esquerra els va aconseguir superar en unes eleccions al Parlament el febrer del 2021. Això condiciona molt més la seva estratègia que la por al desgast que poguessin tenir en el cas d'una repetició electoral de les generals que obri la porta a un Govern del PP i de Vox, no només molt menys sensible a les exigències dels independentistes sinó totalment oposat i amb clara tendència anticatalanista.
Junqueras: "Amb l'acord d'avui seguim arrossegant el PSOE al camí de la resolució del conflicte"
Tant des d'Esquerra com des de Junts reconeixen que la pugna és real i que marcarà les negociacions amb el PSOE. D'una banda, un membre de la direcció republicana valora l'estratègia negociadora amb el Govern del PSOE i UP per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. "Aquest dijous s'ha imposat, com la millor via per resoldre el conflicte, lʻestratègia de negociació impulsada fins ara en solitari per Esquerra i és bo que altres formacions independentistes s'hi hagin sumat". El mateix Oriol Junqueras reblava aquesta idea: "Amb l'acord d'avui seguim arrossegant el PSOE al camí de la resolució del conflicte. Poder parlar en català, euskera i gallec al Congrés i a la justícia, posar fi a la repressió de l'Estat per l'1-O i investigar l'espionatge a l'independentisme amb Pegasus són qüestions fonamentals en democràcia".
Fets comprovables per vendre els acords a les bases
Però, en canvi, Junts assegura que no es tracta de la negociació en si mateixa, sinó de negociar amb força per aconseguir avenços concrets. Així ho exposa el mateix Carles Puigdemont sobre l'oficialitat del català a la UE: "És un fet, no una promesa, que mai no s'havia volgut donar". I és que si els temes a negociar són complexos, el que és primordial per a Junts i per a Puigdemont és poder defensar els acords davant d'unes bases militants i de votants profundament radicalitzats en alguns sectors. Arribant a acords sense que aparenti claudicació davant d'un PSOE que Junts ha projectat fins avui com "un enemic" responsable de la "repressió al poble català" equiparant-lo fins i tot amb el PP o Vox. I alguns dirigents de Junts apunten que després de l'acord per a la Mesa del Congrés, les pressions que pot rebre el partit d'aquests sectors dificultaran les negociacions, amb la qual cosa es dóna la paradoxa que l'elecció de Francina Armengol com a presidenta suposa, en el cas de Junts, més una pressió respecte a la investidura que un pont cap a ella.
Puigdemont té pànic a perdre el lideratge forjat en una imatge de suposada indomabilitat pels acords amb el PSOE
Els que coneixen bé Puigdemont saben que té pànic a perdre el lideratge forjat en una imatge de suposada indomabilitat, que li permet dirigir i decidir les negociacions de Junts fins i tot després d'haver abandonat la presidència i tot càrrec orgànic del partit. Els acords amb el PSOE podrien deteriorar aquesta imatge. Ja han sortit algunes veus molt crítiques amb la seva estratègia com l'exconsellera i eurodiputada Clara Ponsatí, de gran ascendència en alguns sectors de Junts tot i no pertànyer al partit. I a Junts preocupa que els acords amb el PSOE i tot el que suposa investir Pedro Sánchez comporti la pèrdua de les bases electorals més radicals, i això permeti a ERC imposar-se a les urnes. Tot plegat pesarà molt en la negociació per a la investidura.
Els acords seran complexos i complicats d'obtenir, però tan important serà aconseguir tancar acords com que Puigdemont i Junts puguin "vendre'ls a la seva parròquia", assegura un dirigent de Junts del sector pragmàtic que lideren figures com Jaume Giró o Xavier Trias. "Si intueix una reacció obertament contrària en certs sectors independentistes -no ho cita però ANC o altres entitats independentistes-, Puigdemont no farà el pas per molt madur que estigui l'acord i això dificulta extremadament que es pugui arribar a la investidura", assegura aquesta mateixa font. Una situació que és més que factible després de quatre anys en què Junts s'ha centrat a desprestigiar qualsevol acord que ERC ha tancat amb el PSOE, visualitzant per a les seves bases que tota negociació que no comporti la independència directament és un veritable anatema i una "traïció".
Profunda desconfiança entre Puigdemont i Sánchez
Puigdemont: "No ens mouran promeses o voluntats polítiques sense garanties de compliment de qui no ens genera cap confiança"
Tampoc hi ajuda l'extrema desconfiança que manté Junts respecte al PSOE. El mateix expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont ho va deixar molt clar minuts després que Junts prestés els seus vots per a l'elecció d'Armengol: "No ens mouran promeses o voluntats polítiques sense garanties de compliment de qui no ens genera cap confiança". Tampoc a Esquerra, malgrat haver traçat ja una línia directa negociadora amb la Taula de Diàleg, es refia totalment dels socialistes. "Al Parlament Europeu hem treballat molt. Compleix i acaba la feina. Així, no" li responia la secretària general, Marta Rovira, a Pedro Sánchez amb el seu anunci d'impulsar l'oficialitat del català a la UE.
A Junts donen per fet que la reelecció de Sánchez serà molt difícil i situen un possible acord amb el PSOE en un escenari absolutament distant. "Ara comença l'hora de la veritat però queda molt per negociar, estem molt lluny de poder arribar a un acord", assegura un dirigent de Junts que remata "això no serà ni fàcil ni ràpid". El mateix expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ho va deixar molt clar minuts després que Junts votés a Armengol: "A alguns els semblarà massa, i a altres els semblarà poc. És una negociació per a la Mesa del Congrés. La investidura és exactament allà on era l'endemà de les eleccions".
Però tampoc a ERC es mostren optimistes. Els republicans aposten per arribar a un acord amb els socialistes: "No ens podem permetre donar una altra oportunitat a la dreta extrema i la ultradreta per aconseguir el Govern espanyol", assegura un membre de l'Executiva d'Esquerra. "Seria molt perjudicial per a Catalunya, però també per al conjunt de l'Estat", afegeix. Ara bé, a Esquerra també admeten que "si el PSOE no fa passos ferms en temes de pes" la investidura es pot complicar de forma irreversible i no quedarà altra que la repetició electoral.
Rematar els acords de la Mesa abans de la investidura
ERC: "La negociació per a la concreció operativa dels acords –de la Mesa- es desenvoluparà en el marc de la segona fase de la negociació per a la investidura"
En general, tant des d'ERC com des de Junts demanen a Sánchez "coratge polític" per fer front a temes com l'amnistia per a tots els processats per temes relacionats amb el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 o la consulta sobre el futur polític de Catalunya. I insten Pedro Sánchez a concretar les properes setmanes les "vies legals" per a la desjudialització del conflicte català tal com el PSOE s'ha compromès amb Esquerra. "La negociació per a la concreció operativa dels acords –de la Mesa- es desenvoluparà en el marc de la segona fase de la negociació per a la investidura" apunten els republicans. "Sense un full de ruta clar per acabar amb la repressió, que comprometi el Govern espanyol, no hi haurà investidura", asseguren des d'ERC.
Més enllà de la concreció dels grans temes a debat, que a més de l'amnistia o el referèndum d'autodeterminació inclou elements com el traspàs de Rodalies, o l'eliminació de l'anomenat dèficit fiscal de Catalunya, hi ha aspectes subjectius que dificulten la negociació. A Junts al·leguen especialment una profunda falta de confiança al PSOE per al compliment dels compromisos adquirits i poca o nul·la sintonia personal entre Puigdemont i Sánchez.
A Esquerra també s'escampa la sensació que els incompliments en alguns temes per part del Govern espanyol han perjudicat la imatge dels republicans respecte als acords establerts en la darrera legislatura. No només per incompliments històrics com les inversions en infraestructures o la baixa execució pressupostària a Catalunya, sinó per la devaluació constant que els socialistes han fet d'alguns dels temes acordats a la Taula de Diàleg.
Pessimisme generalitzat sobre la investidura
De moment, a Junts els dirigents més propers a Puigdemont guarden silenci i deixen que l'expresident marqui el camí. I els més pragmàtics i favorables a la negociació i a arribar a acords -amb Jaume Giró o Xavier Trias com a màxims exponents- es mostren en privat pessimistes sobre les opcions per arribar a un acord d'investidura. En aquesta apreciació pessimista també hi coincideixen diversos diputats d'Esquerra que no veuen Junts amb predisposició d'arribar a un acord d'investidura, almenys de moment, malgrat l'acord per a la Mesa. Segons un d'aquests diputats, la pugna que manté Junts amb ERC ha impedit un front comú negociador: "L'han rebutjat de ple". Fonts d'Esquerra properes a la presidència del partit que ostenta Oriol Junqueras admeten que "Puigdemont ha tancat el pas a qualsevol acord amb ERC", tot i que asseguren que els contactes entre el secretari i la secretària general dels dos partits, Jordi Turull i Marta Rovira, es desenvolupen en una considerable cordialitat.
Per la seva banda, els dirigents de Junts consultats són molt insistents que Pedro Sánchez accepti compromisos tangibles, allò que Puigdemont defineix com a "fets comprovables" per acabar amb el que consideren ha estat la tònica fins ara de "promeses incomplertes i retòrica verbal" del president del Govern espanyol. "Necessitem que Sánchez es mogui", afegeixen, en referència a l'amnistia i l'autodeterminació. "Sense un compromís ferm en aquests temes no serà possible l'acord, Junts té la clau però no la lliurarà sense garanties i han de passar coses si hi ha un acord, però també abans" afegeixen.
La decisió final, a Waterloo
Aquestes fonts no concreten quines coses han de passar per desencallar la investidura de Sánchez però sí que hi ha un consens que hi ha una persona clau sense el beneplàcit de la qual no hi haurà investidura, i no és cap altra que Carles Puigdemont. Junts és un dels partits menys homogenis de la política catalana, amb múltiples sectors que conviuen i s'enfronten, però ningú no està disposat a pugnar pel lideratge contra Puigdemont. El mateix exconseller Jaume Giró va desistir de competir per liderar la llista de Junts el 23J al no comptar amb el suport de l'expresident. Hi haurà pressions i fins i tot crítiques o dimissions si no s'arriba a un acord, però res que vagi més enllà i obri la disputa pel poder a Junts. I això certifica que la decisió sobre la presidència del Govern espanyol o sobre una repetició electoral es prendrà sens dubte des de Waterloo.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..