La pujada de preus de l'electricitat i dels hidrocarburs està disparant d'una manera exponencial els costos de les operadores del transport públic, la patronal de les quals, l'Associació de Transports Públics Urbans i Metropolitans (ATUC), estima en 702 milions d'euros el desquadrament atribuïble a l'encariment de les fonts denergia que estan acumulat des del començament de l'any.

Aquest augment dels costos s'està menjant pràcticament, i a escala estatal, un de cada set euros que els usuaris paguen en abonaments i bitllets. "Aquests més de 1.300 milions d'euros són molts diners en un sector que factura 5.000 a l'any. Això és el 27% del total, i és impossible aguantar-ho", afirma Jesús Herrero, secretari general d'ATUC, organització que estima en 207 milions d'euros l'augment dels costos energètics que suportarà al cap de l'any els serveis d'autobús de tot el país i en 495 els de metro, rodalies i tramvia.

L'entitat, de la qual formen part la pràctica totalitat de les empreses de transport urbà i metropolità d'Espanya, a més de Renfe i diverses operadores de carretera com Alsa, Avanza o Subús, pronostica que els costos de la part electrificada del sector arribaran a quadruplicar-se aquest any, mentre que l'increment mitjà superarà els 10.000 euros pels autobusos que consumeixen gasoil i els 39.000 als de gas natural, que ja són gairebé

Alcaldes i presidents opten per baixar bitllets i donar ajudes directes a un any de votar

"Estem parlant d'un servei bàsic que ja venia tocat per la pandèmia", assenyala Herrero, després que l'any passat el volum total d'usuaris es quedés al 70% del previ a la crisi sanitària, un nivell que en el que portem d'any ha escalat al 85% per la reducció del teletreball i el menor ús del cotxe privat pel cost del combustible.

La situació econòmica del sector, en què conviuen concessionàries de serveis privatitzats, empreses públiques i societats que exploten fórmules mixtes, va camí d'acabar costant car al ciutadà. No tant per les possibilitats que pugin els bitllets, que no deixa de ser una cosa improbable per impopular quan només falta un any perquè els alcaldes i la majoria dels presidents autonòmics es tornin a presentar a unes eleccions, sinó per l'augment del dèficit dels ajuntaments en els models de titularitat municipal i la revisió a l'alça de les concessions als externalitzats.

De fet, els primers moviments van en aquestes direccions: el Govern balear ha vinculat a la cotització del gas les revisions dels contractes de les concessionàries del transport interurbà al seu territori, fins ara indexades únicament al gasoil, l'ús del qual comença a ser residual a les illes; el de La Rioja ha baixat un 11% el bitllet de l'autobús metropolità i ha suspès la pujada del 3% prevista per al rural a partir de l'1 d'abril i, finalment, la Xunta gallega prepara una injecció de 3,5 milions d'euros en ajudes a les seves 127 línies interurbanes, adjudicades a partir d'una estimació d'1,20 euros per al litre de gasoil que el porta a estimar en un 35% el dèficit que ara mateix provoquen els costos energètics.

La despesa en transport, tant pública com privada, ja rondava l'any passat el 10% del pressupost de les famílies espanyoles i no baixava del 8,7% a cap territori, a la qual cosa s'afegeix l'elevat preu de l'electricitat a l'àmbit domèstic.

L'exemple dels estats amb empreses energètiques públiques

En aquest context, les reivindicacions del sector del transport públic se centren en tres eixos: reclamar la consideració de sector electrointensiu per la seva elevada dependència d'aquesta font d'energia, especialment en l'àmbit ferroviari, una opció que fins ara queda limitada a la indústria i que els suposaria no pagar el Mwh (megawatt/hora) a més de 70 euros (aquest dimecres supera els 250), demanar ajudes directes i sol·licitar una possibilitat de revisar a l'alça els costos, similar a la de fins al 20% que tindran les constructores que executen obres públiques amb un proper decret.

Paral·lelament, des d'ATUC consideren escasses les ajudes derivades del decret de mesures per fer front a les conseqüències de la guerra d'Ucraïna, entre les quals s'inclouen els tres cèntims per Mwh de gas i els vint cèntims per litre d'hidrocarbur.

També miren França i Itàlia, on l'existència d'empreses energètiques estatals permet fixar un topall de 70 i 30 euros respectivament pel Mwh per a les empreses de transport públic en destinar-los una part de la producció, encara que això sembla una hipòtesi més descartable que una altra cosa per decisió dels governs espanyols, que fa dècades que renuncien a operar en el sector elèctric com a productors malgrat les possibilitats que els ofereix la caducitat en cascada de les centrals hidroelèctriques.

Hi ha fórmules perquè una gran empresa pagui més o menys per l'electricitat?

En qualsevol cas, dependre més de les fluctuacions del mercat elèctric no deixa de ser en bona mesura una decisió estratègica de les mateixes empreses (de qualsevol sector) que de vegades estalvia costos i en altres, com ara, els dispara.

D'una banda, hi ha fórmules com els PPA (Power Purchase Agreement), que són acords de subministrament a llarg termini d'electricitat obtinguda de fonts renovables, i, de l'altra, la possibilitat de negociar tarifes fixes amb les companyies com a grans consumidors, una posició de certa força que no tenen en general els consumidors domèstics.

Tot i això, segons apunten fonts del comparador de tarifes Selectra, "en funció de la situació del mercat se'n prenen unes o altres, però, normalment, per diversificar el risc és probable que sempre tinguin un percentatge del consum en un PPA, que són acords de compra a llarg termini, i un altre indexat al mercat".

Fonts d'Endesa es pronuncien en un sentit semblant. "Per a grans clients i indústries hi ha contractes a llarg termini i els hem seguit signant i fomentant de cara al futur perquè donen estabilitat i tranquil·litat davant l'actual context de preus del pool", assenyalen, ja que "com més llarg és el termini de els contractes, més raonables són els preus".

Només aquesta companyia va tancar l'any passat contractes d'un mínim de cinc anys de durada per subministrar més de quatre milions de Mwh per exercici, de manera que van duplicar aquesta cartera de grans clients.

Espanya consumeix al voltant de 230 milions de Mwh a l'any. D'aquests, quasi una quarta part -27 a l'àmbit domèstic i gairebé 30 a l'industrial- estan exposats a la fluctuació dels preus majoristes, segons una estimació d'Aelec, una de les patronals del sector elèctric.