Público
Público
L'EMERGÈNCIA PER LA COVID-19

Una de cada quatre guinguetes de platja de Catalunya no obrirà aquest estiu per la manca de viabilitat econòmica

Els locals han de pagar per contracte un cànon als ajuntaments i al Govern abans d’iniciar la temporada, mentre el sector prepara un protocol sanitari i preveu una ocupació màxima dels espais del 50%

fotografia del xiringuito Delícies de Sant Carles de la Ràpita.
Fotografia d'arxiu del 'xiringuito Delícies' de Sant Carles de la Ràpita, ple de gent en una temporada d'estiu passada. ASSOCIACIÓ DE XIRINGUITOS DE CATALUNYA.

Una de les postals més típiques del litoral català, les guinguetes (els coneguts popularment com a "xiringuitos") de platja, podrien desaparèixer en part aquest estiu a conseqüència de la crisi del coronavirus. Un 25% dels locals ja ha tirat la tovallola i ha decidit que no obrirà encara que ho permetessin les autoritats sanitàries. Des del sector, descriuen una sèrie de factors per justificar la decisió. "Hem de pagar un cànon als ajuntaments i a la Generalitat a començament de la temporada encara que no hàgim obert les portes". Així ho concreta el president de l’Associació de Xiringuitos de Catalunya, Basel Junaidi. Els encarregats dels locals reclamen disposar de més espai a la sorra de les platges per contrarestar la previsible caiguda del turisme estranger per les restriccions a la circulació.

Junaidi parla d’aplicar el sentit comú "per renegociar les condicions del contracte que tenim amb la Generalitat". Per fer-ho possible, proposa fraccionar el pagament del cànon o implantar una moratòria durant els mesos que els establiments han hagut d’estar tancats per la pandèmia sanitària. Alhora, l’associació alerta de la necessitat de posar en marxa com més aviat millor un protocol per garantir la seguretat dels clients que acudeixin als ‘xiringuitos’.

De les 200 guinguetes que hi ha al litoral català, unes 130 ja formen part de l’Associació de Xiringuitos de Catalunya. L’entitat utilitza el concepte "insostenibilitat econòmica" per definir el futur immediat. "Ens trobem amb incerteses i sense cap garantia de poder obrir amb les condicions òptimes". En aquest sentit, recorden que necessiten un mínim de quinze dies per condicionar els locals.

Un règim especial

L’Associació, que s’ha constituït fa un mes, té el propòsit d’esmorteir els efectes de la crisi del coronavirus en un sector amb peculiaritats, ja que forma part de l’àmbit de la restauració, però depèn de la meteorologia, no obre tot l’any i estableix un contracte amb el règim de concessió amb el consistori de la localitat i amb el Servei de Costes del Ministeri de Transició Ecològica. Amb aquest context, la intenció dels establiments és fer un front comú davant dels problemes que sorgeixen periòdicament per les concessions dels locals.
Dels 200 locals registrats a Catalunya, gairebé la meitat limiten la seva obertura a l’època d’estiu, que s’allarga des de juny al setembre. Aquests encara podrien salvar part de les seves pèrdues, però la resta, especialment els de Tarragona que obren tot l’any, o els que fan una temporada més llarga (a partir del març), veuen inviable quadrar els números. Com a gremi, Junaidi precisa que se senten desemparats perquè "no hem entrat al paquet de mesures de les administracions, ja que estem a mig camí entre un bar i un restaurant".

Els que s’entesten a continuar amb l’activitat demanen una campanya de promoció del turisme interior que compensi en part l’absència del visitant estranger, que és un dels elements que nodreix la Costa Brava o la Daurada durant els mesos d’estiu. Mentrestant, els locals ja treballen amb un protocol sanitari propi que atorgui tranquil·litat als clients que trepitgin les platges i consumeixin en els ‘xiringuitos’. Igualment, ja tenen assumit que l’ocupació dels espais es quedarà entre un 30 i un 50% de l’habitual.

Una decisió empresarial

La percepció la confirmen fonts del Servei de Costes, l’organisme depenent del Ministeri de Transició Ecològica que gestiona les concessions a les platges. Costes declara que els ‘xiringuitos’ podran obrir, però sense vincular l’activitat al bany fins que "es demostri que anar a l’aigua no provoca més contagis". En la mateixa línia, anuncia que els locals hauran de tenir protocols de seguretat pels serveis que estiguin a dins de les platges. Això sí, subratlla que l’obertura estarà vinculada a "la reducció de la superfície i acabarà sent una decisió empresarial individual en funció dels costos fixos de cadascú i la duració final de la temporada".

Els ‘xiringuitos’ del litoral barceloní reconeixen que no han aconseguit arribar a un acord amb l’ajuntament de la capital catalana i per aquest motiu han decidit renunciar completament a la concessió perquè se’ls tornin els diners del cànon que ja han avançat. La decisió implica la pèrdua de més 700 llocs de treball. La venda ambulant, segons afegeixen, també és un altre dels perills que els amenaça.

Des de fa un any, el col·lectiu negocia amb el consistori barceloní per consensuar un fraccionament del pagament del cànon. Davant de la negativa de l’Ajuntament, van decidir plegar. Fonts municipals expliquen que s’està efectuant el retorn de l’import del cànon als locals que han renunciat. A més, el consistori emplaça a la finalització de l’estat d’alarma per ajustar els imports a pagar pels establiments i garantir una represa de l’activitat.

Més enllà d’aquesta promesa, Basel Junaidi, en representació de l’Associació de Xiringuitos de Catalunya, sol·licita que les reformes i inversions que s’hagin d’emprendre siguin finançades per l’Administració. "No podem pagar la instal·lació de les mampares nosaltres sols. Ho ha d’assumir el Govern o subvencionar-ho. Esperem que no passi el mateix que els restaurants que van adaptar-se a la primera fase de la Llei Antitabac, fent unes obres que no van servir per res". Junaidi reivindica la funció social i mediambiental dels locals en la preservació de l’entorn natural i llença una pregunta a l’aire: "Us imagineu les platges sense xiringuitos?".