"És molt difícil saber què succeirà" amb precisió a l'economia espanyola en conseqüència del confinament pel coronavirus, coincideixen diversos experts en economia consultats per Público, per als qui els indicis que van aflorant apunten que aquesta crisi, que comparteix alguns paral·lelismes i presenta al mateix temps clares diferències amb la de 2008, suposa la potencialitat de causar en el teixit productiu canvis de gran importància, fins i tot de magnitud estructural en funció de la seva incerta durada.

Els pronunciaments de les institucions tampoc ajuden a aclarir el panorama, estimacions que costen de fer quan encara no han transcendit dades que permetin pronosticar la durada, ni de la pandèmia ni del confinament: el president del Govern, Pedro Sánchez, pronostica una crisi breu però intensa; la seva lloctinenta econòmica, Nadia Calviño, es limita a dir que és "molt aviat" per saber si Espanya entrarà en recessió; el president del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, parla d'una "pertorbació sense precedents" i d'intensitat "molt acusada" en l'economia.

Cap d'ells utilitza el terme "recessió", potser per evitar l'alarmisme que el seu ús comportaria, encara que no ocorre el mateix en altres àmbits: 31 dels 41 economistes europeus i americans enquestats per Reuters donen per fet que aquesta situació ja ha començat a escala global.

En aquest sentit, el Bank of America pronostica per a enguany un creixement negatiu per als Estats Units (EE.UU) i la Unió Europea (UE) i una reducció del ritme de creixement de la Xina fins a l'1,5%, mentre Goldman Sachs afegeix al primer grup al Japó i al Canadà i rebaixa a l'1,25% les seves previsions per al PIB mundial, una caiguda "menys greu que les profundes recessions de 1981-82 i 2008-09, però pitjor que les recessions moderades de 1991 i 2001".

Una tendència d'aquest tipus tindria clars efectes negatius en un país com Espanya, on, segons les dades de l'ICEX, les exportacions suposen gairebé la cinquena part del PIB nacional amb un valor anual superior als 290.000 milions d'euros. El més lògic seria que la reculada en la demanda externa se sumés al previsible en la interna, que aporta les altres tres quartes parts del PIB.

Tornarem només als  bars i botigues que puguin reobrir

Això, en qualsevol cas, són moviments els efectes dels quals, en cas de confirmar-se les previsions, trigaran un temps a deixar-se sentir en les economies familiars, que ara mateix es veuen més acuitades per realitats com els ERTE, el cessament de les contractacions de precaris per l'aturada de l'activitat i les dificultats per mantenir amb vida els petits negocis durant el confinament, amb l'esperança de poder reobrir-los per continuar guanyant-se la vida quan aquest acabi. Tornarem als bars i les botigues, sí, però només a les quals puguin pujar de nou la persiana.

Sembla haver-hi consens a assenyalar qui es perfilen com els principals damnificats: els més de tres milions de precaris que subsisteixen deambulant entre el treball de curta durada i l'atur, les possibilitats de col·locació del qual es van reduint a mesura que s'intensifica l'aturada; els petits negocis que s'han vist obligats a tancar (especialment els d'hostaleria i el petit comerç), els amos del qual, bona part d'ells autònoms, estan ara mateix tirant d'estalvis per cobrir despeses fixes com el lloguer de l'establiment, i, com a sectors, els dos que depenen del sol: el turisme i els petits productors del sector agroalimentari, que es troben en la mateixa situació que els autònoms i les microempreses, en aquest cas per l'escanyament dels seus canals de distribució.

"El turisme serà el que més trigarà a recuperar-se, mentre la resta anirà a poc a poc tornant a la normalitat", assenyala María Jesús Fernández, economista sènior de Funcas, que explica com mentre en sectors com l'hostaleria el consum que es perd aquests dies no es recuperarà, en uns altres, com alguns del comerç (electrodomèstics, automòbils), pot tractar-se només d'ajornaments.

El sector turístic, en qualsevol cas, dóna pràcticament per perdut el negoci de la Setmana Santa i tem que no sigui un estiu normal, amb el que "enguany estarà al 80% i possiblement el pròxim es recupera". Això equival a tres punts de PIB, entre 35.000 i 40.000 milions d'euros, en un ram que genera el 14% d'aquest.

El turisme serà el que més trigarà a recuperar-se

Adrian Jofre, economista i soci-director de la consultora beBartlet, afegeix a aquests dos grups especialment vulnerables davant aquesta crisi un tercer: els qui viuen en el sector lumpen de l'economia submergida i obtenen els seus ingressos d'activitats informals com la prostitució o el tripijoc de drogues. "No tenen accés a subsidis, la seva activitat s'ha parat i els hi sol mancar una xarxa social de suport", indica.

Només la despesa en narcòtics clandestins ronda a Espanya els 7.500 milions anuals, i la seva suma amb la prostitució i el contraban superava els 40.000 fa sis anys, una magnitud similar a caiguda prevista ara per al turisme.

Paral·lelament, també hi ha diversos grups l'horitzó dels quals presenta menys nuvolots. "Els qui millor podran capejar la crisi són, a priori, els funcionaris, que mantindran el seu ús i el seu sou, els empleats de nivells alts de grans signatures, que no escometran acomiadaments pel seu cost reputacional, i els pensionistes, que continuaran rebent les seves prestacions", afegeix.

"Un factor aliè a la lògica econòmica"

"Aquesta crisi suposarà un filtre molt dur per a les pimes", apunta Jofre, que coincideix amb Fernández a assenyalar la incerta durada de la pandèmia com un dels factors que condicionen els pronòstics. "Les previsions es fan aplicant el funcionament normal dels cicles, però estem davant una situació excepcional —diu Fernández—. No hi ha antecedents de com evoluciona el consum davant una situació així, i, a més, hi ha altres incerteses com saber si el virus desapareixerà, si tornarà i com i si hi haurà o no una vacuna".

L'economista Eduardo Garzón crida l'atenció sobre altre factor clau: "estem davant una crisi deslligada per un factor aliè a la lògica econòmica", per la qual cosa "en teoria, l'impacte hauria de durar el que duri la pandèmia" del coronavirus.

Per a Garzón, la durada de l'aturada resultarà fonamental per a l'evolució posterior. "Si és breu, empreses i famílies podran continuar operant amb normalitat; però si dura molt pot haver-hi fallides i convertir en estructural el que en principi prevèiem que anava a ser conjuntural", explica, al mateix temps que destaca una de les diferències fonamentals d'aquesta crisi amb la de 2008: "No cal esperar res semblant tret que comencin a explotar els desequilibris del sistema financer, ja que els nivells d'endeutament són molt inferiors avui. L'economia real s'ha distanciat de la financera, i l'endeutament privat ja no és necessari per funcionar en el dia a dia com llavors".

L'altre deute, el públic, continua sent un instrument de l'Estat per enfrontar la crisi. "El seu nivell no reflecteix més que un indicador, no és una cosa preocupant", apunta Garzón, que recorda (i espera que no es repeteixi el final) com "en 2008 va haver-hi al principi polítiques keynesianes, però només van durar un parell d'anys, fins que els governs es van espantar amb el dèficit i va arribar l'austeritat". De moment, la majoria dels governs occidentals està optant per mesures d'intervenció, tal com ha fet l'espanyol amb l'"escut social" de 200.000 milions d'euros.

Jofre, per part seva, recorda com països com Espanya continuen tenint una assignatura pendent amb una altra eina la implementació de la qual sembla més urgent a mesura que passa el temps i avancen factors com la digitalització i la robotització: la renda bàsica i la seva disgregada i ineficient panòplia de versions locals. "Al final caldrà parlar d'ella", assenyala, mentre recorda que "el virus ha arribat abans d'absorbir l'augment de l'atur que es va produir a partir de 2008 i de recuperar el nivell d'ocupació".

Un escenari inquietant per als petits negocis

En què es diferencia aquesta crisi de la de 2008? Entre altres coses, en la seva gènesi. "Les causes no tenen res a veure", diu Garzón, que assenyala com "llavors el sobreendeutament generava molta activitat econòmica, però de manera artificial", i això va fer que, després del crack, "tant les empreses com les famílies havien de dedicar el gruix dels seus ingressos a anar saldant els seus deutes".

Els pronòstics de Jofre apunten a una crisi en la qual "el mal es repartirà d'una manera més horitzontal i en menor mesura per sectors", al contrari del que va ocórrer fa dotze anys, quan, abans de contaminar a la resta del teixit productiu, l'esclat es va concentrar en la construcció i en la banca.
En aquest sentit, considera que "el tindran menys difícil per sobreviure els petits negocis que s'han adaptat a la venda pel canal digital i, també, les empreses amb una estructura de més costos variables i menys fixos, perquè això dóna una major flexibilitat".

Aquest escenari que resulta inquietant per a molts petits negocis el marge de maniobra dels quals es veu llastrat pel lloguer del local, entre altres factors, i que en molts casos s'està quedant sense tot just marge de maniobra per posicionar la seva oferta en Internet davant l'avanç dels competidors locals i el creixement de gegants com Amazon, que ara mateix busca 1.500 empleats a Espanya per fer front a l'augment de la demanda pel confinament mentre continua ampliant les seves seus.

Fernández, per part seva, coincideix amb Garzón a cridar l'atenció sobre "el risc que això acabi en una crisi financera malgrat les mesures que està prenent el Banc Central Europeu", que aquesta mateixa setmana va anunciar la mobilització de 750.000 milions d'euros per a dotar de liquiditat al sector.

Com serà la recuperació?

Ningú compta amb un pronòstic precís sobre com sortirà el país de la crisi quan, òbviament, es desconeix quina magnitud tindrà. Funcas, no obstant això, planteja una hipòtesi basada en un escenari en el qual les mesures de confinament i mobilitat es relaxen en un mes.

"Pensem en una gràfica com una V o com una O, però amb el segon pal més curt que el primer; és a dir, sense tornar al nivell anterior", explica Fernández, que anota que "no serà una recuperació completa". "Tindrà molts efectes sobre l'ocupació i, alhora, en la demanda d'aquests treballadors", apunta. 

Segons aquesta prospecció, a més, "la recuperació de la inversió serà només parcial. Estimem que la prudència davant la incertesa pot afectar més la inversió que al consum". No obstant això, afegeix, "si tornem a la normalitat, aquesta crisi no tindria per què tenir efectes en la capacitat d'Espanya per atreure inversions".

Quedarien en l'aire, no obstant això, més factors d'incertesa com l'evolució de la bossa, en la qual l'Ibex 35 ha perdut més d'un 40% del seu valor després d'haver aconseguit el 19 de febrer un màxim de 10.083 punts al qual portava vint mesos sense tornar.

Aquesta pujada va ser, en qualsevol cas, aliena a altres inquietants tendències que portaven mesos sacsejant l'economia real com els augments simultanis de la morositat, de la conflictivitat laboral (10.000 demandes d'acomiadament al mes) i l'impagament de salaris (11.000 plets mensuals) i, també, de les reclamacions de deutes entre particulars i empreses, que van aconseguir un ritme de gairebé 14.000 setmanals que no es donava des que van començar a deixar-se sentir els efectes del crack de 2008, segons les dades del CGPJ (Consell General del Poder Judicial).

Portarà canvis aquesta crisi?

Totes ho fan. I en aquesta, a criteri de Jofre, ja han començat a aflorar. "Les patronals i les empreses tenen una actitud molt diferent de la de 2008 —apunta—, i això és alguna cosa que respon a un procés d'aprenentatge. S'estan adonant que no són agents solament econòmics sinó que també ho són de la societat civil".

Es refereix, per exemple, a l'oferta de gigues gratis que han llançat telecos com Telefónica, Vodafone o Pepephone per a ajudar a suportar el confinament, a l'obertura d'una plataforma de salut gratuïta per una asseguradora com DKV o a l'oferta de cursos gratis per algunes signatures de formació.

"S'han adonat que han de fer alguna cosa. Aquella frase de Margaret Thatcher segons la qual la societat no existeix, sinó que és la suma dels seus individus, no és certa", anota Jofre. "Empreses de totes les grandàries acosten l'espatlla i hi ha un sentiment de comunitat major que en 2008 —afegeix-. Potser, perquè aquest virus no diferència i ens fa sentir més vulnerables a tots".

Fernández, per part seva, considera que aquesta crisi "pot canviar molts comportaments, amb la implementació del teletreball, l'avanç de la digitalització, o els canvis en les cadenes productives després de les fallades que s'han manifestat per la seva dependència amb la globalització".

Garzón, finalment, assenyala a l'alimentació i al comerç telemàtic com dos dels sectors que, en principi, porten cap a sortir reforçats d'aquesta crisi, en la qual veu "una part positiva en què les empreses s'aniran adaptant".