Este artículo se publicó hace 2 años.
Recuperar Barcelona i convertir-se en primera força en vots a Catalunya, grans objectius del PSC per a les municipals
Superada la profunda crisi que va patir durant els anys més intensos del Procés, la formació de Salvador Illa aspira a reeditar a nivell local la victòria obtinguda a les eleccions al Parlament de l'any passat, aconseguir l'alcaldia de grans ciutats que històricament ha governat -començant per la capital- i millorar la seva presència territorial
Barcelona-
Després de deixar enrere els pitjors moments de la seva història i haver tornat a la primera línia de la política catalana amb la victòria a les eleccions al Parlament del 14 de febrer de l'any passat, el PSC afronta les municipals de la propera primavera amb l'objectiu de confirmar el seu bon moment. Aspira a ser la formació amb més sufragis, a ampliar les 90 alcaldies amb què compta actualment i a "recuperar grans capitals" que històricament ha encapçalat, començant per Barcelona i seguint per Lleida, Tarragona, Terrassa o Reus. Ho explica el seu secretari de Política Municipal, Joaquín Fernández, que també cita com a prioritat augmentar la presència territorial de la formació, un fet que, d'entrada, es traduirà en superar les 526 llistes presentades el 2019 per anar més enllà de les 600.
Durant dècades els socialistes s'havien repartit bona part del poder municipal català amb l'antiga CiU -que dominava a l'interior de Catalunya i a les zones poc poblades, mentre que el PSC ho feia a l'àrea metropolitana de Barcelona, a bona part del litoral i a les ciutats més poblades-, però l'esclat del Procés va abocar el partit a una intensa crisi i a diverses escissions, amb la sortida dels principals exponents del seu antic sector catalanista.
De 2011 a 2015, el PSC va perdre més de 800 regidors i gairebé 75 alcaldies
La sotragada electoral va ser enorme per als socialistes catalans que, per exemple, van passar de més de 25% dels vots -més de 700.000 sufragis-, 2.127 regidors i 196 alcaldies després dels comicis locals de 2011 a un suport de tot just el 17% -530.000 vots-, 1.278 electes i 122 alcaldies el 2015. El maig del 2019, però, ja van capgirar la tendència, amb el 22% dels vots -gairebé 770.000 paperetes- i 1.308 regidors.
L'any vinent, amb els moments més convulsos del conflicte polític català encara més allunyats, el context pot afavorir les aspiracions del partit encapçalat per Salvador Illa, que vol millorar els resultats dels anteriors comicis municipals i superar ERC en vots. Un dels grans dilemes, però, és en quina situació global s'hi arribarà i si qüestions com una inflació desbocada i o la crisi energètica, que desgasten el Govern espanyol de Pedro Sánchez, laminen les opcions locals dels socialistes catalans.
El bastió metropolità
Si hi ha una zona de Catalunya on el PSC és el partit hegemònic aquesta és l'àrea metropolitana de Barcelona (AMB), on fins i tot en els seus anys més complicats va poder mantenir sense problemes alcaldies tan significatives com les de l'Hospitalet de Llobregat -segona ciutat més poblada del país-, Santa Coloma de Gramenet -la novena-, Cornellà o Sant Boi, entre d'altres. En el conjunt de l'AMB, els socialistes van superar el 2019 el 25% de vots, més de cinc punts per sobre d'ERC, la segona força, i van garantir-se la majoria absoluta, per exemple, a les quatre ciutats esmentades, on acumula dècades al poder.
Gavà, Esplugues, Sant Joan Despí, Viladecans, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts o, tot i que en aquestes com a segona força, Badalona i Castelldefels són altres ciutats metropolitanes que controla el partit i Fernández es mostra convençut que les mantindran després dels comicis del maig vinent. "Falta molt [per a les eleccions], però crec que la ciutadania metropolitana ha vist que els seus líders locals han estat al seu costat durant la pandèmia, i en general, està contenta amb la gestió feta i sortiran ratificades les alcaldies", afirma.
Històricament la joia de la corona del poder local dels socialistes catalans havia estat Barcelona, la capital del país, on van tenir l'alcaldia ininterrompudament durant 32 anys, entre 1979 i 2011. Després de tocar fons el 2015 amb només 4 regidors, el 2019 la formació -liderada per segon cop consecutiu per Jaume Collboni- va fer el salt als 8, a tocar dels 10 que van obtenir tant ERC -l'opció més votada- i Barcelona en Comú.
Cert entorn del partit alimenta els rumors que Jaume Collboni no liderarà la candidatura a Barcelona, tot i que aquest ho nega
L'any vinent l'aspiració és recuperar la primera posició. Tot i compartir govern amb Ada Colau, ja fa mesos que els socialistes se'n desmarquen en qüestions estratègiques, com ara la regulació del turisme, l'aposta per grans esdeveniments, el model de gestió dels serveis públics -els comuns advoquen per una remunicipalització que els socialistes no comparteixen-, l'ampliació o no de grans infraestructures o la lluita contra l'emergència climàtica. Ara bé, cert entorn de la formació no dona per fet que Collboni torni a encapçalar la candidatura, malgrat la insistència en assegurar-ho del propi primer tinent d'alcaldia de Barcelona o del ministre de Cultura, Miquel Iceta, un dels noms que s'ha rumorejat que podria substituir-lo.
El que està clar és que les relacions del PSC estan molt ben greixades amb els principals lobbies econòmics barcelonins, com ara el Gremi d'Hotels, Barcelona Global -com es va veure a l'hora d'aconseguir l'organització de la Copa Amèrica de Vela del 2024- o la patronal Foment del Treball. En aquest sentit, Joaquín Fernández recalca que "després d'uns anys complicats a Catalunya, d'inestabilitat i inseguretat, la gent ha trobat en nosaltres una font d'estabilitat i seguretat, capaç tornar a recosir la societat catalana". I és evident que aquesta aposta per l'estabilitat institucional és aplaudida pel grans actors econòmics, que també avalen la voluntat del PSC d'ampliar infraestructures com l'aeroport del Prat o el port de Barcelona.
Aliances amb formacions locals
Fora del seu gran feu metropolità, el partit de Salvador Illa està decidit a ampliar candidatures, un fet que li hauria de permetrà augmentar la seva representativitat territorial. De fet, mentre que el 2019 va acumular el 24,3% dels vots totals a la província de Barcelona -on va ser primera força-, a Tarragona va quedar-se en el 18,2%, a Lleida en el 14,4% i a Girona en el 12,8%, sent en els tres casos la tercera opció amb més suport, per darrere d'ERC i Junts.
Mentre que a la província de Barcelona, el PSC és la primera força, a Tarragona, Lleida i Girona és la tercera
Fernández subratlla que amb el descens de la tensió lligada al conflicte polític català, "ara hi ha menys pressió i se'ns apropa més gent" per sumar-se al seu projecte en comarques de clara majoria independentista. A més a més, afegeix que a les municipals "sempre anem amb la coalició Progrés Municipal, on hi ha partits locals, comarcals,... ", el que els permet agrupar formacions que sense formar part del PSC, sí que hi comparteixen una part de l'ideari.
El dirigent de la formació destaca que "prioritzem els objectius dels municipis i en molts territoris és secundari prioritzar la marca socialista i l'objectiu més estricte del partit, juguem molt a defensar el territori i el que el potenciï". Un exemple d'aquestes aliances amb d'altres partits el constitueix l'entesa amb Unitat d'Aran, la força hegemònica d'aquesta vall pirinenca i que, entre d'altres, governa el Consell General d'Aran i la capital, Vielha.
"No hem volgut ser només un partit metropolità, sinó nacional i això significa modular molt el discurs en funció del territori"
"No hem volgut ser només un partit metropolità, hem volgut ser un projecte nacional i això significa modular molt el discurs en funció del territori, i adaptar-nos a les diferents realitats. Tenim alcaldies a tot el territori", remata Fernández, que cita com a exemples els casos de Centelles o Les Masies de Voltregà, dos municipis d'Osona que encapçalen. Batea, a la Terra Alta, és un altre cas d'alcaldia allunyada de les grans ciutats.
Acords amb tothom menys amb Vox
El PSC comparteix governs municipals amb Junts, ERC, Comuns, CUP, Cs o formacions independents, un escenari que probablement en gran part es repetirà després de les properes eleccions locals, amb la probable excepció de Cs, ja que el partit de dretes previsiblement desapareixerà de gran part dels ajuntaments on ara hi té regidors. "Per a nosaltres la prioritat és l'interès del municipi i el que busquem és fer-hi governs sòlids. Les aliances han d'estar basades en acords locals i traient l'extrema dreta, amb qui lògicament no farem acords, pactarem amb tots els partits democràtics, no posem línies vermelles", avança Joaquín Fernández.
El secretari de Política Municipal del PSC no s'atreveix, però, a dir quines seran les prioritats dels propers mandats locals: "Els alcaldes i les alcaldesses que van sorgir el 2019 anaven a fer un mandat i després ha anat d'una altra cosa, a causa de la pandèmia. Mai saps què pot passar i portem dos anys lluitant amb totes les conseqüències de la pandèmia i ara estem amb una inflació desbordada, així que és difícil fer previsions". En tot cas, subratlla que als ajuntaments els toca fer una feina de "primers auxilis" en grans problemàtiques per a les quals "no tenen eines ni competències" per actuar-hi a nivell estructural.
"Un ajuntament és la primera trinxera dels macropoblemes", conclou Fernández, que remata dient "que ja veurem què passa en un any", si bé sí que aspira a què la ciutadania "voti en clau local" i, per tant, el possible mal moment que passa el PSOE -almenys ara- no es reflecteixi a les municipis. "Espero que el Govern espanyol pugui recuperar la confiança [de la ciutadania], però penso que la gent ha de valorar [la feina d'un ajuntament] en clau local, perquè tothom sap que la inflació o la guerra d'Ucraïna no depenen d'un polític local".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..