Què passa amb la policia a València?

El darrer incident va ser fa sols 10 dies. La Delegació del Govern al País Valencià sancionava una dona amb dues multes –una de 601 i una altra de 200- per "pertorbar l’ordre públic" i per "falta de respecte" als agents de policia. Els fets es remunten al passat 18 de desembre, quan el grupuscle d’extrema dreta España 2000 va realitzar una concentració a València amb el lema "No a l’Islam". Diverses persones, entre elles la sancionada van mostrar el seu rebuig a l’acte racista, però l’informe policial assegura que no va apreciar-se “simbologia de caràcter xenòfob, violent o racista”. Una conclusió que la Fiscalia no comparteix i que es contradiu amb les imatges de l’acte difoses pels mateixos organitzadors, on se sent un portaveu cridant lemes com "lluitar contra la invasió", que els immigrants musulmans "suposen un perill i "una quinta columna per preparar la invasió".

Aquest és sols un exemple, però els activistes socials valencians denuncien el que anomenen una "persecució política" per part de la Policia Nacional. "No sé que passa, però en els darrers anys no paren de buscar-nos. El que he vist els últims tres o quatre anys no ho havia vist en trenta", explica Ferran Navarro, membre d’Estrela Roja, un col·lectiu de dolçainers i tabalaters que amb la seua música tradicional acompanyen tot tipus de reivindicacions socials i trobades culturals des de fa tres dècades.

"Fins ara semblava que la dolçaina t’obria totes les portes, nosaltres acudíem a les manifestacions i mai ens molestaven, en certa forma s’entenia que com a músics estàvem molt identificats i no faríem cap delicte, no sé. En canvi ara ens identifiquen, i fins i tot escorcollen, pràcticament cada volta que eixim al carrer i en una ocasió fins i tot em van requisar la dolçaina i vam haver de protestar perquè me la tornaren", explica Navarro. I no només això. En els darrers anys ja li han posat dues multes. Una d’aquestes, de 800 euros, el 23 de març del 2019, després d’una concentració legalitzada davant la seu de la Delegació del Govern. Segons l’agent de policia per "negar a identificar-se" i "treure’s la documentació dels calçotets". "Quan vam anar a judici vam demanar que visionaren les càmeres de seguretat del Corte Inglés, perquè demostrarien que això era mentida, però el jutge s’hi va negar dient que la paraula del policia tenia suficient validesa", recorda Navarro, qui assegura que mai va negar-se a ser identificat, però va demanar que l’agent li mostrara el seu número de placa, "i es veu que això el va fer enfadar".

Les accions policials polèmiques s’han anat succeint des de l’alçament del confinament i els activistes identificats i multats, però també detinguts, s’han multiplicat

Les accions policials polèmiques s’han anat succeint des de l’alçament del confinament ara fa un any i els activistes identificats i multats, però també detinguts, s’han multiplicat. "Tenim companys a judici per aturar desnonaments, antifeixistes detinguts mentre els feixistes gaudeixen de protecció policial, defensors del territori, etc. També les feministes veiem com les promeses d’aturar les multes injustes que se’ns van imposar no s’han complert i a tres companyes les han embargat els comptes i altres tres estan a l’espera que es resolgui el procediment administratiu", explica Mireia Biosca, de l’Assemblea Feminista de València.

La gota que va fer vessar el got, però, va ser la repressió que van patir les manifestacions per l’alliberament de Pablo Hásel a València. Hi va haver desenes de ferits –inclòs el diputat de Compromís Carles Esteve- sense que hi haguera hagut cap tipus de conat violent que les justificara. Llavors, personalitats, col·lectius socials i partits polítics van demanar la dimissió de la delegada del Govern, Gloria Calero, i alguns experts arribaren a posar en dubte que la Policia Nacional estiguera sota un control polític efectiu. Calero va rebutjar les crítiques amb vehemència i va negar qualsevol opció de dimissió.

"Diversos col·lectius vam iniciar, llavors, un període de reflexió i vam analitzar que el denominador comú en tots aquests casos era la Llei Mordassa –continua Biosca-, una llei que hi ha una majoria parlamentària que va prometre derogar-la des que es va aprovar i que tres anys després [de l’arribada del PSOE al govern] encara no hi ha ni una comissió per a fer-ho. En canvi ara volen reformar alguns dels seus articles, però no hi ha res a reformar, cal derogar-la perquè no és una llei necessària".

La mobilització del 5 de juny està prevista en forma de "columnes temàtiques", que eixiran des de diferents barris i confluiran al centre de València. "La idea de les columnes és per permetre visualitzar com la repressió afecta les diferents reivindicacions, així, l’eix feminista denuncia les multes imposades, el de defensa del territori, les activistes maltractades per la Guàrdia Civil durant el desallotjament del Forn de Barraca , o el de l’assemblea antifeixista, la connivència de la policia amb els actes feixistes", expliquen des de l’organització.