RepressióTorra s'acull al dret a no declarar: "El TSJC no és un tribunal neutral"

Nova cita judicial per al president Quim Torra. Aquest dimecres, Torra declara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en una altra causa oberta per no haver retirat la pancarta pels presos i exiliats independentistes i el llaç groc del Palau de la Generalitat, aquest cop el setembre de 2019. La citació es produeix ben bé una setmana després que el Tribunal Suprem celebrés la vista per ratificar o no la seva possible inhabilitació per no haver retirat la pancarta durant el període electoral d'abril de 2019. Per aquesta qüestió, fa uns mesos el TSJC va condemnar Torra a un any i mig d'inhabilitació, una sentència que la defensa del president va recórrer i per això el cas va arribar al Suprem.

Aquest dijous, el president ha arribat al Palau de Justícia pel passeig Lluís Companys de Barcelona acompanyat per una delegació del Govern i diversos representants polítics, com ara el president del Parlament, Roger Torrent, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, a més de representants d'ERC, de JxCat, de la CUP i de les entitats independentistes. Torra estava citat a les 10.00 h i només cinc minuts finalitzava la compareixença, ja que no ha respost a les parts i s'ha acollit al dret a no declarar.

Moments després, Quim Torra ha valorat la compareixença en roda de premsa per explicat que no ha declarat perquè "la sentència ja està escrita" i perquè creu que el TSJC "no és un tribunal neutral": "Li he dit al jutge que soc independentista català, i que aquest judici s'emmarcarà dintre de la persecució política contra l'independentisme català". Torra ha afirmat que l'independentisme és "una causa justa" i que es tracta d'un moviment "d'una minoria nacional". A banda, el president també ha apuntat que la cita judicial s'ha donat amb el "màxim respecte institucional", a diferència del que va indicar després de la vista al TS. El president també ha enviat el seu condol a la família de l'exconseller a presó Jordi Turull un dia després que el seu pare traspassés i ha recordat que aquest dimecres fa un any que es van executar les detencions de l'Operació Judas: "Aquella operació buscava terroritzar la població catalana".

"Soc independentista català, i que aquest judici s'emmarcarà dintre de la persecució política contra l'independentisme català"

A les portes del Palau de Justícia, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha expressat el suport del seu partit al president i ha afirmat que es tracta d'un nou exemple "de la causa general contra l'independentisme". La diputada de la CUP Maria Sirvent també ha mostrat la solidaritat del seu grup i ha denunciat "l'ofensiva" de l'Estat espanyol contra la llibertat d'expressió. Per la seva banda, el diputat de JxCat Albert Batet s'ha referit als indults que el Govern espanyol ha anunciat que començarà a tramitar i ha afirmat que són "cants de sirena": "Els indults no són una solució al conflicte.

Querelles contra Torra 

La querella va ser interposada per l'entitat Impulso Ciudadano, una organització vinculada a Ciutadans que al·legava que les pancartes per l'absolució dels presos polítics i el retorn dels exiliats, així com el llaç groc, eren una simbologia que no es podia exposar a l'espai públic. A diferència del requeriment de la Junta Electoral Central mesos abans, que denunciaven Torra per no retirar aquesta simbologia a les portes d'un període electoral, Impulso Ciudadano va querellar-se contra el president després de les eleccions.

De la causa per la pancarta al Palau de la Generalitat que ja ha arribat al TS s'espera que la inhabilitació sigui ratificada, pel que Torra deixaria automàticament de ser president. Tant ERC com JxCat ja han avançat que no proposaran un altre candidat al Parlament per ser escollit en protesta contra la interferència judicial i en senyal de suport a Torra. Tot i això, l'encara president ha insistit que no té cap intenció de convocar eleccions abans que sigui inhabilitat per evitar iniciar uns comicis en plena pandèmia, tot i que l'oposició i fins i tot ERC ho han demanat reiteradament. Arribats aquest punt, el Govern quedaria en funcions amb un lideratge del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, amb poders limitats.