El Govern de la Generalitat ha volgut frenar en sec la mobilitat durant aquesta segona ona tancant la restauració i equipaments culturals entre altres, però evitant el confinament total i la seva conseqüent parada econòmica. Així, la major part dels treballadors –a excepció dels de sectors afectats pel tancament-han continuat amb la seva activitat habitual, començant el dia cada matí per agafar el transport públic i assistint presencialment als seus llocs de treball. El Govern assegura que no pot obligar les empreses a teletreballar, encara que reuneixin les condicions per al treball a distància, ja que es tracta d'una competència estatal. Per contra experts consultats per Públic asseguren que Inspecció del Treball sí que té marge per a sancionar aquells ocupadors que es resisteixin a aplicar-ho, i apunten a la necessitat de protegir als treballadors del virus.

"Com més contactes tinguem, més probabilitat de transmissió existeix. Per això, fa falta reduir la mobilitat. Això afecta el milió i mig de persones actives", apunta el físic Álex Arenas, qui estudia models de comportament del virus. Per això, remarca la importància del teletreball, que a Catalunya podria aplicar-se a un 30% del total de població ocupada, però que, per contra, tan sols arriba al 8%. "Tancant l'hostaleria, ja frenen part de la mobilitat laboral. Però això no és sostenible a llarg termini", assegura. Malgrat això, Arenas recorda que no és possible saber quants brots es generen en els centres de treball: "El nostre sistema de rastreig està esbiaixat. Per cada positiu, s'aixeca una mitjana de 3,5 contactes, que acostuma a correspondre al seu entorn familiar. Si aquesta persona s'ha contagiat en un restaurant, mai ho sabrà. Per això només ens consten brots familiars".

Davant la incertesa sobre on es donen les cadenes de contagi, l'estratègia s'enfoca a reduir la mobilitat general. Amb aquesta voluntat, el Govern ha aplicat mesures que afecten, sobretot, a l'àmbit de l'oci: toc de queda per a restringir la disbauxa nocturna, confinaments perimetrals, o el tancament dels bars que retalla espais per socialitzar.

El Govern pot obligar el teletreball?

En l'àmbit laboral no s'ha aplicat la mateixa fermesa que en altres àmbits. La Generalitat ha criticat diverses vegades que l'Estat no hagi obligat l'aplicació del teletreball mitjançant el decret llei aprovat el setembre passat. Aquest no obliga les empreses a aplicar el teletreball sempre que sigui possible, sinó que estableix el seu "caràcter preferent", i deixa la seva aplicació a la negociació del treballador i l'empresa. En ser voluntari el teletreball, segons aquest decret llei, si l'empresa es nega a exercir-lo, no s'hi pot fer res.

Però aquesta no és l'única legislació sobre treball a distància, tal com apunta l'advocat Miguel Arenas del Col·lectiu Ronda, especialitzat en matèria de riscos laborals. Arenas assegura que el Govern sí que té competències per actuar segons la legislació sanitària per combatre la Covid-19: "Existeix un altre decret, el 26/2020 aprovat el juny pel Govern estatal, on s'establia, entre altres mesures que l'empresa havia d'organitzar el treball per evitar la coincidència massiva de persones, tant treballadors com clients o usuaris", explica l'advocat.

Segons aquesta premissa, el Govern sí que pot obligar aquelles empreses que puguin a introduir el teletreball: "Ni l'empresari ni el treballador poden imposar el teletreball en una situació normal, però en temps de Covid, Inspecció de Treball sí que podria intervenir per evitar concentracions de persones". De fet, el text jurídic habilita "els funcionaris d'Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS), així com als funcionaris de les administracions de les comunitats autònomes" de manera explícita en aquesta matèria per a fer-les complir, "fins i tot tractant-se de mesures de salut pública".

No obstant això, fonts del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies assegura que no és competència d'Inspecció del Treball vetllar perquè les empreses evitin aglomeracions en els centres de treball, a pesar que el decret llei digui el contrari. Treball assenyala que es tracta d'una qüestió sanitària i no laboral que correspon al Departament de Salut, quelcom que la conselleria que dirigeix Alba Vergès no ha aclarit.

Arenas afegeix que l'objectiu d'evitar aglomeracions es pot aconseguir combinant teletreball amb presencialitat, així com transformant els horaris: "Aquí estem acostumats a treballar matí i tarda, fent que l'empleat acabi treballant més de 8 hores. En canvi, generant torns, s'evitaria la interacció". Afegeix l'advocat la necessitat d'abordar l'anomenada "síndrome d'edifici malalt", una realitat reconeguda per la ITSS relativa als edificis que estan mal ventilats, que són hermètics o que tenen components tèxtils en parets i terra. Aquestes característiques ja es relacionaven amb altres malalties laborals, però ara amb la Covid-19, es tornen encara més problemàtics: "Són molt difícils de ventilar correctament, per la qual cosa no es pot garantir la seguretat davant el coronavirus". Aquests són els reptes que té al davant Inspecció del Treball segons l'advocat, un organisme que lamenta que estigui tan infradotat de recursos: "La prevenció no és una despesa, és una inversió, i l'administració s'ha de fer càrrec d'això".

Revocar les reformes laborals

I què passa amb el 70% restant que no pot fer teletreball? "Tenim una economia amb gran predomini del sector serveis, en la qual molts treballs no poden ser teletreballadors", planteja Albert Pastor, doctor de la UAB especialitzat en els drets dels treballadors. "Amb un teixit productiu basat en petites empreses, per exemple, és més complex el teletreball, perquè una empresa sempre requerirà una certa presencialitat. Si tens 10 treballadors, pots enviar-los a casa, però amb un només és més difícil", explica Pastor. L'acadèmic també creu que cal apostar per la hibridació del treball a distància amb la presencialitat i els horaris intensius per superar aquestes qüestions: "Així es descongestionarien els centres de treball, però també el transport públic en hores puntes".

A més, apunta Pastor que és necessari revocar les reformes laborals per garantir la seguretat laboral, ja que la inseguretat laboral genera que més persones tendeixin a evitar baixes mèdiques, fins i tot si són per Covid-19. Segons un estudi de la UAB, CCOO i Powah Research Group, publicat el juny passat, un 13% de treballadors acrediten haver anat al treball amb símptomes: "Treballadors insegurs són treballadors precaris, que tenen major temor a fer valer els seus drets, fins al punt que si es posen malalts, decideixen no agafar la baixa per temor al fet que els extingeixin els contractes".