Les residències van ser durant molts mesos un dels punts més foscos de la pandèmia. La gent gran que vivia en aquests centres va arribar a representar el 50% dels morts per la Covid-19. Per a protegir-los i mantenir el virus fora, les residències es van tancar i durant mesos han estat blindades. Una decisió necessària per a molts que ha condicionat durament el contacte amb els familiars, acostumats a moure's amb més o menys llibertat en els centres. Des de fa unes setmanes, la vacunació ha començat a canviar la vida a la qual s'havien hagut d'adaptar. Actualment, el 95% de residents estan vacunats amb la pauta completa, i també el 82% dels treballadors. Això ha permès anar reintroduint una altra vegada activitats que es feien abans i, sobretot, ampliar les visites de les famílies, que han guanyat una mica de tranquil·litat.

Segons l'últim Pla sectorial de la Generalitat, actualment no hi ha limitació en el nombre de visites setmanals. Tot i que continua havent-hi franges horàries per fer-les, la seva durada depèn de la "capacitat organitzativa" del centre i es recomana un màxim de tres visitants per dia. "Hem fet un salt qualitatiu", afirma el director estratègic d'Atenció Primària sortint, Rafa Ruiz, en relació a l'últim Pla. "Ens ha canviat la vida. És un abans i un després", se suma Cinta Pascual, presidenta de la patronal del sector ACRA.

Tot i això, Ruiz matisa: "Diríem que la situació és molt bona, quan la comparem amb uns mesos enrere. Però encara no estem en un nivell de normalitat com abans". Encara que la vacunació dels residents sigui molt alta, la falta d'immunitat de grup i la transmissió actual de la Covid-19 en el territori fa que els usuaris, molt vulnerables, encara no hagin pogut recuperar la vida d'abans de la pandèmia. Les sortides a l'exterior del centre, per exemple, es poden fer amb més normalitat. Però encara no s'han pogut recuperar algunes activitats dins del centre, sobretot les organitzades per professionals externs, i els familiars no poden pujar a les habitacions. "La perspectiva és poder en uns mesos, però encara no", afegeix Ruiz. Pascual explica que hi haurà un canvi quan els fills dels residents estiguin totalment vacunats, una cosa que ja està passant, i podran, per exemple, entrar més al centre i pujar a les habitacions.

Una situació dispar

No obstant això, hi ha disparitat en les situacions dels centres, ja que les pautes de la Generalitat són recomanacions i cadascun té capacitat d'adaptar-les. L'avi de la Clara Vicenç viu a la residència Creu de Palau de Girona, la primera on va començar la vacunació en aquesta regió sanitària, i encara no pot veure'l de manera regular. A la residència limiten les visites a una a la setmana, d'una durada de més o menys una hora. "Hi ha hagut una mica de millora amb la vacunació, però a mesura que vagi sent tot més normal anirà a millor". Vicenç explica que sí que hi ha hagut alguns avenços; per exemple, els residents ja no han d'anar amb la màscara dins del centre i es poden relacionar més entre ells. "Hi ha d'haver una limitació mínima, però potser no tant com ara", afegeix, en relació a les visites. Una altra mesura que s'ha deixat enrere és la mampara que es posava durant les trobades amb la família. "Estàs més a prop, et veuen més. Al final, abans, amb tot l'equip de protecció, gairebé ni s'assabentaven que érem aquí", lamenta.

La portaveu de la Coordinadora 5+1, María José Carcelén, lamenta que la vida d'abans "no l'han recuperat ni de lluny" i remarca que encara hi ha famílies que veuen molt restringides les seves opcions de visita. "Les han flexibilitzat [les residències] que han volgut fer-ho", assenyala. Respecte a aquesta disparitat, la presidenta de la patronal argumenta que és la mateixa que hi havia abans, en funció de "la predisposició" de cada centre. "No està normalitzat, això serà quan es pugui entrar", afegeix.

Carcelén explica que, en el seu cas, no es pot queixar de la situació en què està la seva mare, però recorda que els residents han patit molt. "Se'ls va començar a vulnerar els drets l'any passat i encara no ha acabat", lamenta. Dins dels centres, assenyala que continuen treballant "en bombolles", encara que la falta estructural de personal complica que es puguin mantenir. A més, "hi ha moltes activitats en comú que encara no es fan", com anar al gimnàs o el treball de recuperació tant físic com psicològic. "Hi ha molta feina per fer. La gent ha sortit molt tocada", assenyala.

Algunes de les restriccions que sí que s'han relaxat són, per exemple, els aïllaments generalitzats quan hi ha algun cas positiu de Covid, o quan hi ha un nou ingrés. Precisament la menor necessitat de places lliures per a fer els aïllaments va impulsar al Govern a reduir-les a finals d'abril i se'n van alliberar al voltant de 2.000, que es van omplir amb nous ingressos de la llista d'espera.

Molt tocats

La Mentxu té la seva mare, de 96 anys, en una residència de Tarragona. "Continua havent-hi moltes restriccions. No puc ni tocar-la, ni fer-li petons, ni pentinar-la", explica. Ara ha vist una mica ampliades les seves opcions de visita, però només pot anar amb ella de passeig una hora a la setmana -abans ho feia cada dia, matí i tarda-, i les visites continuen sent de mitja hora, encara que ambdues estiguin vacunades amb la pauta completa. Reconeix que es tracta de prevenció, però explica que tant la seva mare com la resta de residents han quedat molt tocats pel dur aïllament. "Quan està amb nosaltres, gairebé ni parla", diu. "Això li ha passat molta factura. Abans jo feia vida aquí… A tots [els residents], els han passat 20 anys".

Respecte a la vacunació dels treballadors, la cosa es complica pel fet que hi ha una alta rotació i també perquè alguns d'ells no han volgut vacunar-se. La taxa d'immunització supera el 80% però organitzacions com a Coordinadora 5+1 alerten que en alguns centres la xifra és inferior. Carcelén apunta que els preocupa perquè encara que els residents estiguin vacunats, contreure la malaltia sent vulnerables continua comportant un risc. Pascual assenyala que cal anar "trencant alguns tòpics" que s'han generat en els últims mesos al voltant de la vacunació i així ampliar la taxa global.

D'altra banda, una de les principals preocupacions de la patronal és la desocupació actual dels centres, que arribaria al 20%. La menor capacitat de fer ingressos, juntament amb la reserva de places per a aïllaments, se sumen a un cert sentiment de por. "Costa més, però no és el més preocupant. Ara mateix, les cases més segures són les residències", assenyala Pascual.

Sembla que la vida està tornant amb comptagotes a les residències, que estan reobrint-se a l'exterior. No obstant això, Carcelén recorda que més enllà del control de la pandèmia actual, cal avançar per a resoldre "els problemes que hi havia abans", com la falta de personal o assegurar l'atenció mèdica des dels CAP, i evitar que es pugui repetir el que ha passat. Carcelén apunta que "cal canviar el model de dependència", una cosa de la qual es va parlar molt durant els moments més durs però que, de moment, no s'està materialitzant.