Público
Público

Sindicats i economistes volen que el Pacte Nacional per a la Indústria afavoreixi la sobirania energètica

L'acord, que preveu més de 3.200 milions d'euros d'inversió a Catalunya fins a l'any 2025, hauria d'incorporar-se als Pressupostos amb una dotació suficient i promoure el desplegament de les renovables, segons les valoracions de CCOO i el Col·legi d'Economistes

2022 - Zona de contenidors al Port de Barcelona.
Zona de contenidors al Port de Barcelona. Lluís Sibils / ACN

Després de dos anys de pròrroga, ja que l¡anterior havia finalitzat el 2020, el Govern, els sindicats i les patronals han segellat el Pacte Nacional per a la Indústria a Catalunya (PNI) pel període 2022-2025, que preveu una inversió que pot arribar a ser de 3.270 milions d'euros si s'obtenen els 453 condicionats als fons europeus Next Generation.

Tot i que l'acord es compromet a incrementar el finançament per aquest àmbit, els sindicats i els economistes insten a què aquest document marc, que dibuixa les línies mestres de la política industrial catalana pels pròxims tres anys, vagi més enllà d’aquesta declaració d'intencions en forma de xifres. Per fer-ho possible, prioritzen que el PNI anteposi i desacobli les inversions estructurals dels períodes legislatius i aposti d’una forma decidida pel desplegament de les energies renovables.

Tot i que el pacte ja neix en un context molt diferent del que va recollir en el període de negociacions- mentrestant ha esclatat un conflicte bèl·lic a Ucraïna, s'ha agreujat la manca de subministraments i s'ha disparat la inflació-, el PNI detalla 150 accions, entre les quals destaquen la voluntat d'incrementar les exportacions industrials fins als 90.000 milions o assolir la xifra de 510.000 afiliats a la Seguretat Social en el sector –el 2019 n'hi havia menys de 490.000-. Sostenibilitat, digitalització, ocupació de qualitat, sòl industrial i finançament són alguns dels eixos sobre els quals pivota.

El Pacte pretén que augmenti també l'ocupació al sector i passi de 490.000 a 510.000 treballadors

En una trobada recent amb alcaldes i alcaldesses de la demarcació de Barcelona, la directora general d'Indústria, Natàlia Mas, va destacar el paper que ha de tenir aquesta eina per "millorar la base de l'economia catalana, augmentant la competitivitat del sector i contribuint a la vertebració del territori". En aquest sentit, Mas va afegir que el PNI preveu la transformació de l’activitat productiva en termes de sostenibilitat, digitalització, innovació i internacionalització, abordant també la formació amb l'increment de l'FP dual, l'augment de la participació de les dones en el sector i el suport a l'emprenedoria, entre altres objectius.

Sobirania industrial i transició justa

En una primera valoració de l'acord, el sindicat CCOO Catalunya n’emfatitza que aquest s'hagi assolit en el marc d’un context de transformació de la indústria, amb la sostenibilitat i el respecte al medi ambient com a vectors principals. La seva secretària d'Acció Sindical, Cristina Torre, recorda que un dels reptes és que el sector industrial a Catalunya suposi el 30% del PIB d'aquí a vuit anys, quan ara se situa lleugerament per sobre del 20%. "Darrere del pacte hi ha la necessitat de generar una ocupació més estable i de qualitat, ja que la pandèmia ha fet veure que s'ha de relocalitzar la producció i abandonar el model de dependència de fabricació a països tercers a un baix cost".

Igual que en l'àmbit energètic s'està començant a parlar d'autosuficiència, Torre advoca per una sobirania industrial, en què "les transformacions tecnològiques que requereixen les nostres empreses es facin amb una transició justa, inversions en formació i en seguretat laboral perquè els treballadors no es quedin enrere i amb una millora de les seves condicions laborals".

"No ens podem permetre aquest endarreriment en el desenvolupament d’instal·lacions renovables a Catalunya"

A més de la importància de tornar a produir els béns essencials a prop de casa, la responsable sindical creu vital que s’intensifiqui el desplegament de les renovables, especialment per a les empreses. "Hem de garantir-les per a les indústries, sobretot a les naus dels polígons, perquè no ens podem permetre aquest endarreriment en el desenvolupament d'instal·lacions a Catalunya".

Com a deures per a la Generalitat, Cristina Torre demana que es torni a generar coneixement a través de la formació continuada i el reciclatge i la requalificació professional en llocs de treballs que formen part de "projectes industrials substitutoris en zones de fabricació que han perdut ocupació a conseqüència de la transformació del sector". El dèficit, segons precisa, es troba en àmbits com la fabricació de semiconductors o en la producció d'hidrogen verd.

Un pacte flexible

"La Generalitat s'ha d'agafar el pacte com un acord de país. De moment, la lletra és interessant, però ha de sonar bé la música". És l’anàlisi que en fa el secretari tècnic del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC), Àngel Hermosilla. Per a Hermosilla, resulta positiu que el nou PNI hagi sorgit del consens entre els agents socials i empresarials, a més de la voluntat de l'Administració d’aprofundir en la sostenibilitat, la digitalització, la innovació i el capital humà, però alhora també reivindica que "s’incorpori amb una dotació suficient als Pressupostos de la Generalitat".

El CEC reivindica que l'acord "s’incorpori amb una dotació suficient als Pressupostos de la Generalitat"

Encara que l’acord arribi en un moment complicat des del punt de vista de la política global, des del Col·legi d'Economistes interpreten positivament els objectius. Igual que els sindicats, demanen que s'acompleixin els compromisos, aprovant-lo al Parlament perquè es blindin els seus propòsits.

La intenció és que no es torni a repetir la seqüència del pacte anterior, caducat des del desembre de 2020. Es tracta d'introduir, tal com asseguren economistes i sindicats, mecanismes que permetin la governança i el seguiment trimestrals dels compromisos assolits. A més, l'aspiració és que aquest sigui prou flexible perquè incorpori en els seus càlculs, malgrat el seu caràcter estratègic, els canvis en el context global, com l'encariment de les matèries primeres, els aliments o la pujada de la inflació.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?