Público
Público

Subhasta de peix online per sobreviure

A Badalona només surten cinc barques i la confraria alerta de la desaparició imminent de la pesca artesanal

Subhasta online a la Confraria de Badalona.
Subhasta online a la Confraria de Badalona. Sara Nicolás

Fa molt temps que avisen: "la pesca artesanal s'està morint". Ho alerten des de la Confraria de Pescadors de Badalona. Ara surten diàriament només cinc barques i no tenen relleu generacional. Tot i així, s'estan adaptant als nous temps i la subhasta de peix la fan de manera virtual. Una manera de sobreviure que els permet arribar a peixaters que havien deixat de comprar-los els seus productes.

"Fins ara trucàvem als peixaters per telèfon i els oferíem el que havíem pescat"

"Fins ara trucàvem als peixaters per telèfon i els oferíem el que havíem pescat", explica Dani Querol, secretari de la Confraria de Pescadors de Badalona. Reconeix que havien d'adaptar-se a la legalitat, ja que al tractar-se d'una llotja, no poden vendre directament el peix al client. A més, d'aquesta manera han modernitzat el sistema.

"La qüestió és vendre el peix", diu Jordi Gasull, patró major de la confraria. "Abans sobraven quatre capses i havies d'anar a Arenys o a Barcelona per vendre-les però perdíem temps i diners perquè no ens servia ni per pagar el gasoil de la furgoneta", afegeix. Ara, amb la subhasta virtual, els peixaters es poden connectar des de la seva botiga i "comprar com si estiguessin a la llotja".

"Els preus han pujat perquè hi ha més competència i ara podem vendre a compradors que aquí no vindrien"

A Badalona han notat un canvi substancial des que el passat mes de juny van engegar aquest sistema: "els preus han pujat perquè hi ha més competència i ara podem vendre a compradors que aquí no vindrien", assegura Querol. Actualment accedeixen a una vintena de botigues de la ciutat. "La nostra intenció és que el peix que es pesca a Badalona, es consumeixi a Badalona", afirma Jordi Gasull. Per això, també volen adreçar-se als restaurants locals. "De moment, ningú s'ha animat però la nostra intenció és arribar als restauradors", afegeix el pescador.

Pel que fa a les captures, aquest mes de novembre els pescadors de Badalona han venut 665 quilos sent el lluç, el sonso i el bonítol el més pescat. Des d'inicis d'any, acumulen 8.602 quilos de peix capturat des de Badalona. Comparat amb fa quatre anys, el 2018, el total de l'any va ser de 13.144 quilos de peix.

Jordi Gasull, patró major de la confraria, a la seva barca de pesca.
Jordi Gasull, patró major de la confraria, a la seva barca de pesca. Montse López

A Montgat, l'única subhasta cantada

Els pescadors de Badalona recorden la tradicional subhasta de peix cantada com una activitat del passat. L'any 2011 es va posar en marxa la nova llotja al Port de Badalona, amb un espai de 200 metres quadrats destinats a la subhasta pública. Ja aleshores, la de Badalona era de les poques llotges catalanes que venia el peix de manera tradicional. "Amb cinc barques, no tenim prou peix per fer-ho com abans", diu el secretari de la confraria de Badalona.

De fet, ja només en queda una de llotja que faci la venda de peix com s'havia fet tradicionalment. És la de Montgat, que manté l'esperit de la cantada de preus dels productes i que segueix atraient els compradors, com si el temps no hagués passat. Fa pocs dies, a més, va rebre el Premi Josep Mercader que reconeix la trajectòria professional de cuiners, productors i divulgadors de la cultura culinària catalana.

Les dues barques que venen el peix en la subhasta cantada formen part de la Confraria de Pescadors Verge del Carme de Montgat, El Masnou i Premià de Mar.

Sense relleu, sense futur

"No hi ha gent jove que vulgui anar a pescar"

Totes les confraries catalanes temen pel seu futur. En el cas de Badalona han vist reduir el nombre de barques que surten a pescar en els darrers deu anys. "No hi ha gent jove que vulgui anar a pescar", lamenta el patró major. "L'administració tampoc ho posa fàcil perquè s'ha de fer molta burocràcia", diu Dani Querol.

El Jordi surt cada dia a pescar amb la seva barca Avi Joan. Té quaranta anys i és el més jove de la confraria. "La resta de pescadors tenen més de 50, d'aquí a menys de 20 anys no quedarà ningú", augura el pescador. "No et fas milionari però és una bona feina i si la gent jove no s'anima, al final es perdrà", lamenta.

Les xarxes de pesca amb alguns residus arrossegats durant una sortida.
Les xarxes de pesca amb alguns residus arrossegats durant una sortida. Montse López

La contaminació del mar no ajuda

Una de les reclamacions que els pescadors de Badalona fan des de fa anys és la brutícia que es troben al mar i que els malmet les xarxes. Una situació que s'agreuja quan hi ha un fort temporal. "És com jugar a la ruleta russa: me la jugo però sempre pringo", diu sense embuts Gasull. Si un temporal té una durada de tres o quatre dies, el pescador assegura que intenta sortir a mar algun d'ells per intentar obtenir algun benefici i no donar una setmana per perduda. Però se'n penedeix. "Obtinc benefici 0 i torno amb una xarxa plena de brutícia", diu.

"Encara tenim xarxes inutilitzades des del temporal Gloria"

Cada vegada han d'anar més lluny perquè a causa de la brutícia, els peixos no s'apropen a la costa. "Encara tenim xarxes inutilitzades des del temporal Gloria", detalla Querol. "Si després has d'estar cinc hores netejant les xarxes, no et val la pena sortir", afegeix. Hi ha èpoques en què tornen de la jornada de pesca amb una xarxa plena de plàstics i tovalloletes. Una situació que porten denunciant des de fa anys i que alerten que és el pas previ a la desaparició de la pesca artesanal.

L'arribada de forts temporals també afecta a les platges que cada vegada perden més sorra. Un estudi de l'Àrea Metropolitana presentat fa unes setmanes alerta que les platges metropolitanes retrocediran 20 metres en els pròxims 30 anys. La de Montgat és una de les més afectades per la seva proximitat al Port de Masnou, de la mateixa manera que la Platja de la Barca Maria, de Badalona.

L'AMB proposa la construcció d'espigons submergits i esculleres per retenir els sediments però són infraestructures que també afectaran al medi marí. L'ecosistema és cada vegada més escàs però des de l'Àrea Metropolitana esperen que les actuacions que es facin minimitzin l'impacte que pot suposar per a la fauna marina, com l'aportació de milions de metres cúbics de sorra. Unes actuacions que dependran del Ministeri per a la Transició Ecològica.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?