La Sala III del Tribunal Suprem ha emès una sentència que estableix com a doctrina que "l’ús, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques". Segons el Suprem, aquesta "incompatibilitat" amb el marc legal es manté encara que aquestes banderes "no oficials" no substitueixin, sinó que concorrin, "amb la bandera d’Espanya i les altres legal o estatuàriament instituïdes".

La sentència del Suprem anul·la un acord del ple de l’ajuntament de Santa Cruz de Tenerife que el 30 de setembre del 2016 reconeixia la bandera nacional de Canàries (set estels verds) com un dels símbols del poble canari. Aquell acord aprovava que la bandera s’hissés en un lloc destacat de la seu central de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife el 22 d’octubre del 2016.

Els magistrats anul·len aquell acord perquè la bandera de set estels -una ensenya històrica del nacionalisme canari- "no és la bandera oficial" i per tant "no se li pot atribuir la representativitat del poble canari". Segons la ponència aprovada –signada per la magistrada Celsa Pico- l’Ajuntament no la pot exhibir "sense que el que ha acordat, encara que ho votin la majoria dels grups polítics, pugui emmarcar-se en el marc competencial" dels consistoris.

Malgrat que la sentència fa referència al cas canari, els fonaments de la justificació per anul·lar l'acord plenari sobre l'exhibició de la bandera extraoficial pot afectar molts altres casos que van des de l'estalada que es pot veure en molts ajuntaments i edificis de Catalunya a la bandera republicana espanyola que oneja en molts ajuntaments el 14 d'abril en commemoració de la proclamació de la Segona República espanyola. També podria afectar a altres emblemes com el de la bandera de l'arc de Sant Martí de reivindicació del col·lectiu LGTBI o la de suport als immigrants i refugiats, entre altres.

El Suprem es pronuncia a instàncies d’un recurs promogut per l’Advocat de l’Estat en contra d’una altra sentència del Tribunal Superior de Justícia de Canàries que el novembre del 2017 va donar la raó a l’Ajuntament en considerar que l’acord s’ajustava a la legalitat.

Segons el Suprem, l’acord és "nul de ple dret" perquè les administracions públiques "no poden legalment exhibir altres banderes que no siguin les oficials".

Torra, alcaldes de la CUP o les joventuts d'ERC, en contra 

Entre les nombroses reaccions a la sentència, el president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha mostrat "totalment d'acord" amb l'alcalde de Celrà i membre de la CUP Dani Cornellà, que aquest dilluns ha penjat a Twitter una foto de la façana de l'Ajuntament amb la bandera lgtbi i l'estelada al costat de la senyera, en resposta a la sentència del Tribunal Suprem que indica que aquests símbols no oficials no es poden lluir als edificis oficials. Cornellà ha acompanyat la fotografia amb un text que afirmava que "cap tribunal pot prohibir una bandera de llibertat". Torra ha repiulat aquest missatge acompanyat de la seva opinió: "Totalment d’acord. Ni cap tribunal, ni cap estat".

En paral·lel, el diputat al Parlament i vicepresident de la Mesa, Josep Costa, ha recordat també a Twitter que les primeres banderes que es van prohibir van ser les estelades, i que aleshores no hi va haver queixes més enllà de les que va pronunciar el col·lectiu independentista.

"Ara us prohibeixen la bandera lgtbi o la de qualsevol poble o causa amb la que us vulgueu solidaritzar. I després les pancartes feministes, antiracistes o pro-refugiats", ha vaticinat.

Sobre aquesta sentència, la secretària general adjunta i portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha criticat la sentència del Suprem que prohibeix l'exhibició de banderes 'no oficials' en edificis i espais públics, encara que concorrin amb la bandera d'Espanya. "Es tracta d'un nou atac a la llibertat d'expressió", ha assenyalat Vilalta aquest dilluns en roda de premsa telemàtica. "I una nova mostra de coacció i ingerència als drets i les llibertats més fonamentals", ha continuat la portaveu republicana, que ha anunciat la interposició de recursos davant aquesta decisió del Suprem. "Caldrà plantar-hi cara ja que s'hauria de poder expressar amb llibertat totes les opinions de consens de la ciutadania de Catalunya", ha sentenciat la secretària general adjunta d'ERC.

D'altra banda, el cap de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (Jovent Republicà), Pau Morales, ha fet una crida a posar la bandera que representa el moviment independentista català, la senyera estelada, i la del col·lectiu lgtbi a tots els ajuntaments de Catalunya, després que el Tribunal Suprem hagi sentenciat avui que "l’ús, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques". Davant d'això, Morales ha considerat a través de Twitter que "la millor resposta" és posar "ambdues banderes a cada balcó de cada Ajuntament del país. Per la llibertat!".

Reus té un mes per recol·locar la bandera espanyola

D'altra banda, el jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona ha donat un mes a l'Ajuntament de Reus per col·locar la bandera espanyola "en un lloc d'honor" del consistori. El jutge ha estimat el recurs presentat l'any 2018 per l'exportaveu municipal de Ciutadans, Juan Carlos Sánchez, que demanava que a la façana hi hagués la bandera espanyola, catalana i reusenca. La resolució, però, només esmenta l'espanyola. Segons el magistrat, l'Ajuntament incompleix els articles 3 a 9 de la llei de banderes i també el condemna a assumir els costos del procediment. El consistori ja ha anunciat que presentarà recurs d’apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), atès que la sentència no és ferma.

La sentència detalla que el consistori, "coneixent com sembla evident que coneixia l’obligació legal que li ve imposada, havia necessàriament de procedir al seu compliment per l’elemental principi de legalitat".