Público
Público
REGULACIÓ

El Suprem rebutja la regulació de les associacions de cànnabis a Barcelona, la ciutat amb més clubs de l'Estat

L'Alt Tribunal dictamina que l'Ajuntament de la capital no té competències per regular el funcionament d'aquestes entitats d'usuaris amb un pla municipal que ha permès l'obertura de 218 locals

Imagen del Private Cannabis Club en Barcelona /EUROPA PRESS
Imatge del Private Cannabis Club a Barcelona /EUROPA PRESS.

El Tribunal Suprem ha posat potes enlaire la regulació dels clubs d'usuaris de cànnabis a Barcelona, la ciutat de l'Estat amb el major nombre d'associacions d'aquest tipus. L'Alt Tribunal ha dictat dues sentències en un sol mes en què declara que l'Ajuntament de la capital catalana no té competències per regular el funcionament d'aquestes entitats mitjançant un pla municipal urbanístic aprovat el 2016 i que ha registrat l'obertura de 218 clubs cannàbics.

La batalla judicial per la delimitació de les competències per regular les associacions d'usuaris de cànnabis ha arribat així al cor d'un sistema basat en el consum responsable i compartit i en la reducció de danys, del que l'Estat és líder mundial i Barcelona, la seva capital de referència. Abans, el Tribunal Constitucional ja havia declarat inconstitucionals les lleis aprovades pels parlaments de Navarra i Catalunya que regulaven aquests clubs per entendre que envaïen competències estatals al voltant d'una substància amb tipificacions penals. Ara, el Suprem ha seguit aquesta argumentació al ratificar dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en què s'estimen parcialment sengles recursos contra l'acord del 27 de maig de 2016 del ple municipal pel qual es va aprovar el Pla Especial Urbanístic per a l'Ordenació Territorial dels Clubs i Associacions de Consumidors de Cànnabis.

Aquest Pla Especial va ser la resposta de l'equip de govern de Colau al que havia elaborat poc abans de les eleccions municipals de 2015 el seu antecessor en el càrrec, Xavier Trias, i que, segons el parer de les organitzacions del sector, hauria suposat pràcticament el tancament dels 120 clubs de cànnabis que llavors hi havia a Barcelona, a causa, fonamentalment, a la prohibició de la seva obertura a menys de 150 metres de qualsevol espai, públic o privat, on pogués haver-hi menors d'edat.

Un any després d'aquestes eleccions, el ple municipal va aprovar el nou pla amb els vots a favor de Barcelona en Comú, PSC, ERC i CUP, l'abstenció de Ciutadans i els vots en contra de l'aleshores CiU i del PP. L'objectiu, segons han explicat els seus responsables, era compatibilitzar el dret de les associacions de persones consumidores de cànnabis amb l'exercici d'altres drets fonamentals com la protecció de la salut, la convivència i el gaudi d'un medi ambient adequat. La normativa va suavitzar els requisits de distància limitant-la fonamentalment a centres d'ensenyament obligatori, va establir com a superfície màxima dels locals dels 200 metres quadrats, va exigir una doble porta d'entrada o vestíbul de separació, així com la instal·lació de xemeneies per a l'expulsió de fums, i concedir un termini de 18 mesos per adequar les instal·lacions a la nova regulació.

Però aquests requisits, sobretot el de l'exigència de comptar amb una xemeneia per a l'expulsió de fum del cànnabis, van motivar els recursos d'algunes associacions cannàbiques afectades, que són les que han acabat al Tribunal Suprem després d'haver recorregut l'Ajuntament de Barcelona les sentències del TSJC que estimaven parcialment els contenciosos plantejats per aquestes entitats.

Dues sentències en una setmana

Primer, el passat 23 de novembre, i després, el 30 del mateix mes, la Secció Cinquena de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem va emetre sengles sentències referides al Pla especial urbanístic per a l'Ordenació Territorial dels Clubs i Associacions de Consumidors de cànnabis de la ciutat. El ponent en tots dos casos és el magistrat Wenceslao Francisco Olea Godoy. En la seva resolució, la sala fonamenta que "la indeterminació (...) de saber si un club social de cànnabis és o no il·lícit penalment impedeix considerar competent un ajuntament per regular, encara que sigui des de l'òptica urbanística i mediambiental", aquest tipus d'associacions.

"No es tracta en la sentència de referència, com es pretén en l'argumentació de l'Administració recurrent (l'ajuntament), que en aquell cas es tractés d'excloure la competència per la tolerància al consum o l'adquisició de les substàncies, en absolut, sinó perquè l'activitat que es desenvolupa en aquests clubs pot o no ser lícita i aquesta simple declaració, aquesta preliminar determinació, comporta ja la invasió de les competències estatals, perquè afecten de manera decisiva, no es pot qüestionar, l'àmbit penal o administratiu sancionador en matèria de seguretat ciutadana, ja que el tipus penal o sancionador és el que subjau com a criteri de distinció", esgrimeix el magistrat ponent.

En la mateixa sentència, la sala l'Alt Tribunal esmenta el problema regulador que pateixen els clubs d'usuaris de cànnabis, "orfes d'una completa i detallada regulació legal", l'activitat dels quals es pot veure afectada pel que disposa l'article 368 del Codi Penal sobre tràfic de drogues. I afegeix tot seguit: "Com, amb indubtable encert, es declara en la sentència d'instàncies aconseguir una normativa reglamentària de la naturalesa exposada, per aconseguir arribar a un feliç final de cobertura legal per a aquest consum, proveïment i dispensació de cànnabis i les altres substàncies".

El Suprem, que al·ludeix a aquestes resolucions a les sentències del Tribunal Constitucional de 2017 i 2018 que van determinar la inconstitucionalitat, per invasió de competències estatals, de la Llei Foral de Navarra, la de Catalunya i d'un article de la del País Basc en les que es regulava el funcionament de les associacions de cànnabis en les seves respectives comunitats, ja havia fallat al març de 2019 pels mateixos motius en contra d'una altra ordenança municipal sobre aquests clubs d'usuaris.

En aquest cas, la Secció Cinquena del Contenciós Administratiu del Suprem va acceptar el motiu de el recurs del Advocacia de l'Estat contra la sentència de Tribunal Superior de Justícia del País Basc que havia considerat legítima l'ordenança aprovada el 2014 per l'Ajuntament de Sant Sebastià sobre la ubicació d'associacions d'usuaris de cànnabis. "Si bé res es podria objectar a la competència de l'Ajuntament per regular des d'una perspectiva urbanística i ambiental una activitat que sense discussió mereix el qualificatiu de lícita, si cal qüestionar aquesta competència quan aquesta activitat no sempre, i si només sota determinades condicions, pot considerar-se atípica des de l'òptica del dret penal, matèria reservada a l'Estat l'article 149.1.6a de la Constitució", va argumentar llavors la Sala.

L'Ajuntament de Barcelona manté el pla

De moment, tot i el revés rebut al Tribunal Suprem, l'Ajuntament de Barcelona sembla no estar disposat a fer marxa enrere. Fonts municipals han assegurat a Públic que el pla urbanístic que regula la implantació dels clubs cannàbics "segueix plenament vigent", perquè, segons han explicat, la via judicial continua oberta fins que no es resolguin tots els recursos que hi ha pendents al voltant d'aquesta normativa.

El govern municipal, segons les mateixes fonts, donarà els propers passos en aquest àmbit una vegada que s'hagi resolt la via judicial, i entre ells es troba l'ordenança de salut pública en què ha estat treballant per regular les condicions de desenvolupament de l'activitat en les associacions d'usuaris de cànnabis. Quan va aprovar el Pla especial urbanístic en 2016, l'Ajuntament va anunciar que l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i el Comissionat de Salut municipal havien començat l'estudi i formulació d'una nova ordenança per prioritzar els criteris de salut pública en aquests clubs, més enllà dels criteris estrictament urbanístics del pla.

Segons un informe de la Confac, a l'Estat hi ha unes 1.500 associacions cannàbiques, que podrien generar uns 218,8 milions anuals en impostos

La importància d'aquest sector, social i econòmica, queda palesa en l'informe realitzat l'any passat per la Confederació de Federacions d'Associacions cannàbiques (Confac) sobre la fiscalitat de les associacions de consumidors. Segons aquest estudi, a Espanya hi ha al voltant de 1.500 entitats en què treballen un total d'unes 7.500 persones, amb una mitjana d'entre 300 i 400 socis cadascuna. Aquests clubs podrien generar, segons el parer d'aquesta organització, almenys 218,8 milions d'euros en el pagament anual d'impostos directes i indirectes i taxes a les diferents administracions, si la seva activitat estigués plenament regulada.

D'aquestes 1.500 associacions, més de la meitat, unes 800, es troben a Catalunya i el 80% se situa en els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. El portaveu de la federació catalana Catfac integrada a la Confac, Eric Asensio, ressalta aquesta dada i el fet que, després de l'aprovació del Pla especial urbanístic de la capital, molts altres ajuntaments de la comunitat van posar en marxa normatives similars per regular el funcionament dels clubs de cànnabis en els seus termes municipals.

Ara, amb la decisió de Tribunal Suprem, Asensio considera encara més necessària una regulació general de rang estatal que marqui "uns criteris fixos" perquè tots els ajuntaments i administracions puguin establir les seves normes en aquesta matèria. "El poder legislatiu ha de posar-se en marxa. Aquí hem tornat a topar-nos amb la justícia fent les lleis que no fa el legislatiu", es lamenta el portaveu de Catfac.

Segons el parer d'Eric Asensio, la situació en què s'han quedat les associacions cannàbiques després de les sentències del Suprem és preocupant, perquè al final perden drets que ja tenien assumits i es veuen exposats de nou a un debat públic i polític sobre la seva activitat, quan es tracta d'organitzacions que permeten accedir al cànnabis d'una manera més segura i controlada, limitada a majors d'edat, i que eviten recórrer al mercat clandestí, on no hi ha cap garantia de res.