Público
Público
REGULACIÓ

Associacions cannàbiques, en l'espiral de la criminalització

La inseguretat jurídica derivada de l'absència d'un marc normatiu clar sobre els límits de l'cultiu, possessió, venda i consum de cànnabis pot derivar en penes de presó, com el recent cas de l'activista Albert Tió, condemnat a cinc anys.

L'activista procànnabic Albert TIó en una roda de premsa dies abans d'entrar a la presó.
L'activista procànnabic Albert TIó en una roda de premsa dies abans d'entrar a la presó. Maria Asmarat / ACN

L'ingrés a la presó d'Albert Tió, activista pels drets de consumidors i responsable de la Federació d'Associacions cannàbiques autoregulades de Catalunya (Fedcac), ha avivat el debat al voltant de la legalització de l'cànnabis. El director de l'associació AIRAM va entrar a la presó el passat 18 de novembre, condemnat pel Tribunal Suprem a cinc anys per delictes contra la salut pública i associació il·lícita. "Sabíem que existia cert risc, però no pensàvem que fos tan alt", lamenta Tió i confia que arribi l'indult presentat al Ministeri de Justícia o que s'aprovi el recurs contra la condemna presentat davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.

L'Estat espanyol encapçala el consum de marihuana a nivell europeu, segons les últimes dades de el Centre Europeu per al Control de les Drogues i la Addicció. És la droga il·legal més consumida, un 17% de la població afirma haver-la provat alguna vegada. La normativa actual es recull en la Llei de Seguretat Ciutadana, la Constitució i el Codi Penal i, a grans trets, el consum, el cultiu, la possessió i la compra es consideren il·legals. Però la falta de concreció i les contradiccions entre algunes normes donen pas a un buit legal pel que fa a al consum propi i sense ànim de lucre.

"Tió és una víctima més de la guerra contra les drogues; el seu ingrés a la presó ha estat a causa d'una manca de normes definides, que és el que portem temps reivindicant"

Els clubs cannàbics s'emparen en el dret a la intimitat i el d'associació, així com en la jurisprudència del consum compartit per crear espais de cultiu i de consum privats. En no haver-hi un marc legal definit, qui finalment determina l'atipicitat és la justícia a partir de cada cas concret. Les conseqüències giren al voltant de infraccions administratives i delictes amb penes de presó.

"Tió és una víctima més de la guerra contra les drogues; el seu ingrés a la presó ha estat a causa d'una manca de normes definides, que és el que portem temps reivindicant", denuncia Ana Afuera, portaveu de la Confederació de Federacions d'Associacions Cannàbiques (ConFAC). L'activista va ser un dels promotors de la iniciativa popular que va donar origen a la Llei rosa verda per regular les associacions de cànnabis. Va ser aprovada pel Parlament el 2017 i posteriorment declarada inconstitucional per invasió de competències estatals després d'un recurs del PP.

El model associatiu: reducció de riscos

Segons la lògica de la normativa prohibicionista, quan una droga accessible afavoreix el consum; perquè aquest disminueixi, s'ha de restringir-ne l'accés. Aquesta premissa en canvi, òbvia un problema estructural: les persones consumidores existeixen i sobre elles recau la criminalització i l'estigmatització, obstacles per a la reducció de riscos en la salut associats al consum.

"La guerra contra les drogues és una guerra contra les persones que consumeixen drogues, ja que estigmatitza als usuaris que trien consumir de manera conscient ja sigui per a ús recreatiu o medicinal" opina Mireia Ventura, directora dels serveis d'anàlisi d'Energy Control-ABD , i emfatitza que "no s'ha aconseguit paralitzar la producció ni tan sols quan les fronteres estaven tancades per la pandèmia".

Les associacions es presenten com una alternativa al mercat negre, dissenyades sota criteris de salut i de reducció de riscos

Les associacions es presenten com una alternativa al mercat negre, dissenyades sota criteris de salut i de reducció de riscos. Funcionen com a organitzacions privades on es conrea el cànnabis i els membres de club paguen una tarifa per accedir-hi. L'accés no està permès a menors i en moltes ocasions tampoc a qui té menys de 21 anys. El control de la producció del cànnabis "és un aspecte molt rellevant, sobretot en el consum medicinal", matisa Ventura, ja que es redueixen els riscos a causa de la contaminació per pesticides, metalls pesats o fongs.

La transparència en la composició del producte també assegura que no estigui adulterat, un dels motius pels quals han incrementat les urgències en hospitals com la Vall d'Hebron. Els traficants utilitzen llavors híbrides, cannabinoides sintètics i extraccions cada vegada més potents, amb nivells de tetrahidrocannabinol (THC) cada vegada més alts, augmentant les probabilitats de patir atacs d'ansietat o crisis paranoides.

Catalunya: pionera legislant, però sense competències

La sentència del Tribunal Constitucional de 2019 que va anul·lar la llei catalana que regulava les associacions de consumidors de cànnabis va tornar a deixar als clubs en uns llimbs legals. A Catalunya funcionen al voltant d'un miler d'associacions per a fumadors, encara que la falta de regulació dificulta saber el nombre exacte. Només a Barcelona hi ha uns  200 clubs, segons dades de l'Ajuntament.

A Catalunya hi ha un miler d'associacions de fumadors de cànnabis, 200 de les quals a Barcelona

A falta d'una regulació, les associacions federades de Catalunya compten amb un model de bones pràctiques autoimposades, com són els límits en l'accés i en el consum, tenir a disposició dels socis material i informació per a la reducció de riscos o la posada en marxa de projectes per reduir o abandonar el consum de tabac i de cànnabis.

Són consells que no totes les associacions compleixen, "si hi hagués una normativa reguladora, aquest model podria assegurar-se i d'aquesta manera, també seria més fàcil detectar les falses associacions lligades a l'mercat negre", matisa la portaveu de ConFAC, Ana Afuera, que destaca la urgència d'una regulació integral que atorgui drets a el consum i que garanteixi un ús del cànnabis responsable.

De les bones pràctiques a la regulació

Organitzacions com l'Observatori Espanyol del Cànnabis Medicinal i l'Observatori Europeu del Consum i Cultiu de Cànnabis també han mantingut contactes amb els grups polítics per tractar d'impulsar iniciatives al Congrés que avancin cap a la regulació. Actualment, un grup de treball d'Unidas Podemos està preparant una llei amb l'objectiu de regularitzar el cànnabis de manera integral, tot i que des del PSOE descarten que es tracti d'una prioritat i no està recollida en el programa del Govern espanyol. Els arguments en contra de la legalització posen el focus en els possibles riscos del consum de cànnabis com els seus efectes psicoactius.

Segons el baròmetre del CIS, el 84% de la població espanyola està a favor de legaltizar el cànnabis medicinal i el 47% del seu ús recreatiu

Tot i que el baròmetre del CIS assenyala que el 84% de la població espanyola està a favor de legalitzar el cànnabis medicinal i el 47% l'aprova per a un ús recreatiu, l'Estat encara està lluny de la legalització integral com la de Canadà o Uruguai. Altres partits com el PNB advoquen per la regulació amb finalitats terapèutiques com ja han fet a Alemanya, Holanda o els Estats Units.

La portaveu de ConFAC, Ana Afuera, creu que les propostes no acaben d'encaixar en el sistema de control de drogues que porta a terme l'Estat i que per aquesta raó no s'ha avançat en matèria de regulació. Albert Tió considera que "falta voluntat política". Per això, veu necessari articular un moviment d'incidència des de la societat civil. "És una qüestió que s'ha de basar en la salut pública, al marge d'interessos partidistes", conclou Afuera. 

Un negoci milionari

Una anàlisi de la Universitat Autònoma de Barcelona va fixar en 9.000 milions d'euros anuals el benefici que suposaria el negoci de la marihuana legal per a l'Estat. Únicament en concepte d'impostos i cotitzacions a la Seguretat Social, la xifra és de 3.312 milions d'euros anuals. La legalització també generaria 101.569 nous llocs de treball. La regulació de l'activitat de les associacions cannàbiques podria suposar entre 200 i 600 milions d'euros només en impostos directes i indirectes, segons un estudi de ConFAC.