Público
Público

Transició energètica El magatzem d’energia més gran del món escull les Terres de l’Ebre

La iniciativa Raïmat-Gironés negocia una segona ronda de finançament per construir un sistema de basses que albergaria energia de fonts renovables amb una potència similar a la dels tres reactors nuclears catalans. Algunes veus, però, en recelen

Simulació de les basses superiors del projecte Gironés-Raimats.
Simulació de les basses superiors del projecte Gironés-Raimats. Cedida

El magatzem d’energia més gran del món. Amb aquestes paraules es podria sintetitzar el que està cridat a ser un nou projecte de grans dimensions per emmagatzemar energia verda. Ubicada entre les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre –a cavall entre les poblacions de La Fatarella i Riba-Roja d’Ebre-, una central d’energia reversible comptarà amb dues basses i un circuit d’aigua tancat que tindrà amb una potència instal·lada de 3.000 megawatts, arribant a poder emmagatzemar fins a 75 gigawatts cada hora. Tot plegat anirà acompanyat de vuit turbines que quan les basses estiguin plenes marcarien un registres de creació d’energia similars als tres reactors nuclears –Ascó I i II i Vandellós II– que estan en actiu al sud de Catalunya.

Rafa Sánchez, un dels promotors del projecte Gironés-Raïmats, exposa que tant l’energia eòlica com la fotovoltaica "no es poden gestionar" i, per tant, és necessari trobar un sistema que emmagatzemi els excedents d’energia i subministri servei en moments amb menys hores de sol o menys velocitat del vent a la zona. Es tracta, en paraules seves, d’una "previsió de futur" en tant que les estimacions de cara als anys propers són "extraordinàries". De fet, el moment en què la central estaria a ple rendiment hauria de coincidir amb l’any 2030, horitzó en què la Unió Europea s’ha marcat comptar amb el 50% de l’energia provinent de fonts renovables.

La central hauria d'estar a ple rendiment el 2030, any en què la Unió Europea s’ha marcat comptar amb el 50% de l’energia provinent de fonts renovables

Tot i que pugui semblar un objectiu llunyà, Sánchez remarca que una infraestructura d’aquestes característiques requereix d’un gran nombre de tasques prèvies a l’inici de les obres. A més del finançament –amb una inversió prevista de 2.600 milions d’euros–, les administracions també han de donar llum verda a un conjunt de permisos i autoritzacions.

Ben vist per les administracions 

Les conjures internacionals per la descarbonització i el tancament de les centrals nuclears previst pel 2035 ha donat lloc a un context propici per part de les administracions. La Unió Europea l’ha declarat projecte d’interès comú i tant la Comissió Europea com el Parlament Europeu han donat el seu "suport explícit", explica l’impulsor. En aquest sentit, Sánchez apunta que el suport del Govern espanyol és "total" i que la comunicació amb la Generalitat també és fluida.

La posició dels ajuntaments del territori, però, és més reservada. Tot i que reconeixen que es tracta d’una proposta "treballada des de les Terres de l’Ebre" i per la qual "hi ha hagut diàleg amb els promotors", l’alcalde de la Fatarella, Francisco Blanch, afirma que els han "ensenyat el mateix que ha sortit a la televisió", en referència a les imatges de recreació de la proposta que van aparèixer fa uns dies a TV3. En la mateixa línia constata que "a l’Ajuntament, a dia d’avui, no ha entrat cap projecte ni avantprojecte que ens permeti començar-ne a parlar". Blanch diu que és una iniciativa que "es veu bé, però hem de ser curosos". El Quinze també s’ha posat en contacte en diverses ocasions amb el consistori de Riba-Roja, però al tancament d’aquesta edició no ha obtingut resposta.

Els promotors del projecte estan acabant de fer els últims retocs. Un exemple és que, segons les últimes dades, l’extensió seria d’unes 600 hectàrees, menys de la meitat de les que estaven projectades anteriorment. Així mateix, els impulsors volen que l’estructura pugui fer ús de la xarxa elèctrica existent i la xarxa que fa possible el funcionament de les centrals nuclears en vistes d’un eventual tancament. El següent pas: la participació pública.

Simulació de la captació d'aigua de l'Ebre que faria el projecte de la central hidroelèctrica.
Simulació de la captació d'aigua de l'Ebre que faria el projecte de la central hidroelèctrica. Cedida

Balls de noms d’inversors

Malgrat el rebombori informatiu de les darreres setmanes, la central d’energia reversible compta amb un recorregut de prop d’una dècada. Durant aquests anys, la proposta ha anat canviant i adaptant-se a les necessitats de cada moment. En aquest sentit, també els noms de les societats i empreses que lideren la iniciativa. Els seus promotors calculen que el magatzem d’energia pot ser una realitat si es produeix una inversió de 2.600 milions. Part d’aquest total, la corresponent a la conceptualització, l’han sufragada els impulsors, segons indiquen fonts de Gironés-Raïmats. En l’actualitat el projecte es troba immers en la preparació de llicències i documents tècnics pels quals s’hauran d’invertir entre 20 i 30 milions d’euros i motiu pel qual els creadors estan duent a terme una segona ronda de finançament.

Perquè el projecte sigui una realitat caldria una inversió de 2.600 milions

El macroprojecte serà una realitat després d’una tercera i última ronda de finançament que serviria per cobrir els costos derivats de la construcció i posada en marxa de l’estructura. Segons expliquen els impulsors encara no hi ha cap acord rubricat amb un gran inversor, però tan empreses nacionals com internacionals han mostrat interès en la seva proposta. Igualment, el replantejament del projecte també ha generat, segons els impuls, canvis en l’estructura interna.

Romero Polo té "un altre rol"

Fa unes setmanes Ebre Digital publicava en un article en què apuntava que a més de Rafa Sánchez, persona arrelada al territori i amb coneixement tècnic avalat, també "hi ha un altre membre destacat de l’equip, però prefereix esperar per donar-se a conèixer". El Quinze ha preguntat als creadors del projecte sobre la resta de noms que en formen part i no ha obtingut més detalls. Tot i això, aquestes fonts sí que han confirmat que malgrat que la constructora Romero Polo va formar part del que va ser la gènesi del que en l’actualitat és Gironés-Raïmats –epígraf circumstancial mentre no es fa públic el nom definitiu del projecte– i que de fet consta en la majoria de documents com a empresa impulsora per qüestions formals, a dia d’avui la companyia té "un altre rol".

Això no obstant, les ombres caracteritzen els últims anys de recorregut de Romero Polo. Aquests cognoms apareixen en dues ocasions als Papers de Bárcenas i el president de la companyia, José Antonio Romero Polo, és un dels imputats per finançament il·legal del PP al cas Gürtel. Romero hauria participat, presumptament, en el finançament de 30.000 euros per la campanya del diputat del PP al Congrés per Lleida José Ignacio Llorens. A més, la firma també forma part del consorci encarregat de materialitzar el Canal Segarra-Garrigues, infraestructura per convertir en zona de regadiu una àrea de secà que va iniciar-se l’any 2002 i que des del 2009 es troba aturat.

En els propers mesos, el projecte que està cridat a ser un dels més imponents a escala global començarà a caminar. Mentrestant, Sánchez és clar quan diu que "aquest projecte l’hem fet gent del territori" i per això es compromet a avaluar tot allò que el projecte deixarà a les comarques sobre les quals es vols implantar i sobre el seu entorn més proper.

Un equilibri territorial que no arriba

Més enllà dels 5.000 llocs de feina que ha de generar el projecte, l’arribada de Gironés-Raïmat eixampla un debat que les comarques del sud entomen amb preocupació. La Terra Alta és una de les comarques més afectades pel despoblament i va registrar una pèrdua del 9,2% dels seus habitants entre 2012 i 2019, malgrat un creixement del PIB. A més, compta amb una població envellida i i serveis com la fibra òptics tot just hi ha arribat fa pocs mesos. A tot plegat s’hi afegeix que tant Riba-Roja com La Fatarella formen part del radi d’influència de les centrals en cas d’accident nuclear, que compten amb diversos abocadors i que el 25% dels parcs eòlics construïts al país es troben a la Terra Alta i més de la meitat les comarques del sud. La situació porta a alguns actors del territori a expressar el seu malestar: "Sempre hi ha unes comarques deprimides que es carreguen el mort", subratlla Júlia Urgell, membre de l’Ateneu la Pastora, en referència a l’acumulació d’infraestructures que acumulen.