Troben una gerra amb escenes d'un gimnàs grec al jaciment d'Empúries, ofrena per a una de les primeres cases

Els arqueòlegs han trobat una gerra petita amb escenes d'un gimnàs grec que va servir d'ofrena per aixecar una de les primeres cases d'Empúries. La peça es coneix com a lècit, data de finals del segle VI aC, i és de ceràmica àtica. Representa una palestra, el lloc on s'entrenaven els joves, i s'hi veu la silueta negra d'un corredor. L'han localitzada els alumnes del 78è Curs d'Arqueologia a la base d'un dels murs d'una casa de la Neàpolis, la ciutat que va néixer a redós del primer port.

El flascó o lècit ha aparegut en una de les illes, just a la base del mur d'una de les cases del barri nord de la ciutat grega. És una gerra petita, de coll estret, que es va enterrar aquí com a ofrena als déus en el moment de construir l'habitatge. L'arqueòleg del jaciment, Pere Castanyer, concreta que les restes de la casa daten de finals del segle VI o d'inicis del V aC. "És una de les primeres que hauria ocupat el sector de la Neàpolis", destaca.

El lècit, de ceràmica àtica, mostra una escena de palestra, els gimnasos on els joves s'entrenaven per enfortir-hi el cos, però també la ment. S'hi veu la silueta negra d'un corredor en actitud atlètica, flanquejada per dues més que l'observen. Entre els objectes que hi ha penjats al seu damunt, s'hi distingeix un disc. "Aquest flascó o lècit forma part de les produccions de figures negres d'època ja avançada, de finals del segle VI abans de Crist", diu l'arqueòleg del MAC Empúries.

Durant l'antiguitat, els flascons o lècits contenien olis perfumats. El que s'ha descobert ara a Empúries ha perdut l'embocadura i una zona del recipient s'ha escrostonat, però podran reconstruir-ho perquè n'han trobat la peça. Al laboratori també es buidarà la terra que s'ha dipositat dins, que permetria revelar què s'hi va posar com a ofrena, si en queda algun rastre. I es rascaran les parets de ceràmica de l'interior: "Si va contenir oli o un altre líquid, els greixos queden impregnats i podrem identificar-ho".

L'excavació s'emmarca dins el projecte que va impulsar Empúries, subseu del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), i que vincula l'evolució del jaciment amb els seus espais portuaris. Durant el curs, els estudiants han excavat restes de cases gregues que s'estenen des del moment fundacional de la Neàpolis (la segona meitat del segle VI aC) fins als segles IV i III aC. Hi han participat una trentena d'universitaris vinguts de Catalunya, l'estat espanyol i l'estranger, amb una recerca en diferents sectors del barri nord de la ciutat grega.

El pes de la troballa

Tot i que al jaciment també s'han trobat altres gerretes dipositades com a ofrena, Castanyer posa en valor que aquesta "explica una de les pràctiques que seguien els primers grecs d'Empúries a l'hora de construir les seves cases", costums ancestrals han perdurat també fins als nostres dies. El paral·lel contemporani són els actes de col·locació d'una primera pedra, on s'introdueix un cilindre que pot contenir els diaris d'aquell dia i monedes en curs.

Forns, monedes i un braçalet

Les excavacions també han permès trobat entre les cases les restes d'una estança que podria haver acollit una cuina o un gineceu (un espai destinat exclusivament per a les dones). Al sector més a llevant de l'antic barri nord s'han trobat restes de forns, alguns encara amb cendres, segurament destinats a treballar el ferro. El curs també ha permès desenterrar monedes, de les primeres encunyacions que es van fer a Empúries a partir de finals del segle IV aC, així com un braçalet fet d'os amb decoració estriada.