El TSJC veu indicis "prou sòlids" per jutjar Borràs per frau i prevaricació

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha assegurat que veu "indicis prou sòlids" per jutjar la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, per suposats contractes irregulars quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), del 2013 al 2017. La causa està oberta per un delicte continuat de prevaricació administrativa, un de frau administratiu, un de falsedat en document mercantil i un de continuat de malversació de fons públics.

Hauria adjudicat a dos coneguts set contractes per més de 132.000 euros

Segons la interlocutòria, Borràs hauria adjudicat a dos coneguts set contractes per més de 132.000 euros relacionats amb la web de la institució. El magistrat instructor ha donat per finalitzada la instrucció i l'ha traslladat al Ministeri Fiscal perquè presenti l'escrit d'acusació o la petició d'arxiu del procediment de Borràs i tres persones més.

Borràs va ser nomenada directora de l'ILC el 15 de gener del 2013. Segons la interlocutòria, entre març del 2013 i febrer del 2017 l'ILC va adjudicar, "per mitjà de la seva directora", 18 contractes menors sobre el seu portal web, per un valor total de 330.000 euros, en els quals Borràs va "intervenir", "proposant la contractació, acordant l'adjudicació, aprovant la despesa, certificant l'execució del servei, conformant la factura corresponent i autoritzant finalment el pagament". D'aquests contractes, sis van ser adjudicats a Isaías H., per import global de 112.500 euros, i un a Andreu P.M., per 20.050 euros. Tots dos també estan encausats.

Incertesa sobre l'aplicació del reglament

El moviment del TSJC torna a posar sobre la taula què passarà si efectivament Borràs va a judici. Segons el reglament del Parlament, l'obertura de judici oral per delictes de corrupció implica la suspensió dels drets i deures del diputat en qüestió, fet que comportaria que Borràs quedés apartada de la presidència de la Cambra. JxCat ja es va mostrar a favor de reformar aquest article perquè només s'apliqués en cas de sentència ferma, una modificació a la qual tant ERC com la CUP, així com PSC i els comuns, s'hi van oposar, i que finalment no va tirar endavant.