Si una de les conseqüències del 15-M va ser accelerar la fi del bipartidisme, l’entrada de nous partits al mapa polític també ha propiciat que els activistes de carrer aterrin a les institucions. I malgrat que l’ecosistema polític a Catalunya ja era més divers en el ventall de partits representants (amb una ERC històrica i una ICV més forta que la seva germana estatal) el naixement dels Comuns i l’expansió de la CUP ha alimentat encara més l’entrada de les lluites socials fins al vell cor de Matrix.

La campanya per la municipalització de l’aigua, la batalla contra l’austeritat, les ILP en defensa de l’educació i la sanitat pública... Les reivindicacions del carrer s’han escolat a ajuntaments i parlaments. I han intentat obrir les finestres de bat en bat. Però els i les activistes que fan d’altaveu també pateixen. Eulàlia Reguant (CUP), per exemple, vol aturar-se i reflexionar sobre els encerts i errades comesos, de forma que el coneixement pugui revertir en els moviments socials. Sònia Farré (Comuns) també vol tornar a l’activisme de base perquè la moqueta li "repel·leix". Cinc activistes que han viscut una etapa institucional (i que ara no repetiran) ens expliquen allò que més els va sorprendre en arribar-hi i els límits que es troben per executar allò aprovat.

Eulàlia Reguant (CUP): "Vivim la política amb una voluntat de 24 hores"

Eulàlia Reguant (Barcelona, 1979), ha estat vinculada a Setem, la fundació Justícia i Pau i l’Ateneu Layret de Barcelona, entre molts d’altres. L’any 2015 va entrar al Parlament en la legislatura en què la CUP va poder treure més múscul amb els flamants 10 diputats. Actualment és regidora a l’Ajuntament de Barcelona, però plega en dos mesos. El seu full de ruta més imminent: "Ara em toca un temps d'aturada, de repensar el que hem fet. Aprendre de les errades que hem comès, que segur que són moltes. I en la mesura de les possibilitats, revertir el coneixement en els moviments socials".

Reguant ha passat de ser una activista dels carrers de Barcelona a tenir un personatge propi al programa humorístic Polònia, una sobreexposició al públic català que tanmateix han mantingut amb militància. "Els que venim de l’activisme vivim la política amb una voluntat de 24 hores... mentre que en els altres partits sembla que hi hagi persones que s’ho prenen com una mera qüestió laboral", apunta.

Reguant coincideix amb totes les entrevistades criticant la rigidesa institucional: "El Parlament té una parafernàlia, amb allò dels Usos i Costums...". I també en la poca capacitat d’acció real. "Per una banda, especialment si estàs a l’oposició, es pot aprovar alguna mesura que proposis, però després el seu desenvolupament dependrà de la voluntat del Govern". I per altra banda, apunta, també ho dificulta "la voluntat recentralitzadora de l’Estat" i el fet que a la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona hi governin colors diferents.

Sònia Farré (En Comú Podem): "La moqueta o t’absorbeix o et repel·leix"

Sònia Farré (L’Hospitalet de Llobregat, 1976) ha estat membre, entre d’altres, de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, de l’Ateneu Popular de Sant Joan Despí i va participar activament al 15-M. Però aquesta passada legislatura va marxar a Madrid, al Congrés dels Diputats, en el grup d’En Comú Podem. Plega ràpid: "En Miguel Urbán diu que la moqueta t’absorbeix o et repel·leix. I a mi m’ha repel·lit tot el temps".

I segueix: "Per a mi ha estat un espai molt hostil, no he deixat d’emprenyar-me". Entre les coses que li desagraden hi ha l’actitud de PP i Ciutadans a l’hora de muntar brega. "Després et venen pel passadís i et diuen que cap problema, que això és el joc parlamentar". També ho titlla de circ: "No hi ha grans debats a les comissions, es menteix contínuament i els del PP estan cridant...". Assegura que ella, com a mestre d’escola que és, no ha vist aquest comportament "ni a un pati d’escola". També denuncia que molta gent no es prepara les reunions i només hi gesticula.

La diputada d'En Comú Podem Sònia Farré.

L’estampa és desoladora per a Farré, que no repetirà a les llistes i que ha tingut alguna fricció amb la direcció del seu partit, com ara oposar-se a l’aprovació del principi d'estabilitat pressupostària. "Se suposa que estem en contra, de forma que no veig bé canviar el discurs, per tal que els mitjans no et critiquin", explica aquest vers solt d’En Comú Podem. "Però ha estat un aprenentatge molt gran, per ara poder seguir fent feina des dels moviments socials".

Josep Manel Busqueta (CUP): "El Parlament t’aïlla, és una realitat paral·lela"

Josep Manel Busqueta (Sant Andreu de Llavaneres, 1973) va ser diputat al Parlament de Catalunya en els convulsos mesos que van acabar amb la renúncia d'Artur Mas a aconseguir la investidura com a president de la Generalitat, a causa de la negativa de la CUP, i amb la investidura de Carles Puigdemont. Considerat el cervell econòmic dels cupaires, Busqueta va participar de ben jove en el moviment estudiantil (al campus de la UAB) i dels solidaris amb la rebel·lió zapatista; mentre que en els darrers anys ha estat més vinculat a l’ateneu lleidatà La Maranya, al discurs en favor de la Sobirania Alimentària i a grups d’estudi com el Seminari Taifa, etc. El seu pas pel Parlament català va ser fugaç. "En part ja m’imaginava què em trobaria, però és que la burocràcia administrativa és tan recarregada, fosca, talment com si fos una màquina sobrecarregada de procediments....", recorda dels seus primers dies. I afegeix amb cor activista: "Saber remenar els papers de la institució és un vertader ofici!".

L'exdiputat de la CUP Josep Manel Busqueta.

A diferència de teixir aliances a les assemblees i manifestacions, que et fan contactar amb la societat, "el Parlament t’aïlla, és una realitat paral·lela". Com ja van dir en una ocasió, és Matrix. "Clar, és que té poc a veure amb el que li passa a la gent en la vida real. Com l’absolutisme: Tot pel poble, però sense el poble". I tampoc creu que, malgrat ser un partit amb capacitat de legislar, després pugui implementar allò aprovat: "És que la sobirania no està al Parlament, és una farsa".

Així doncs, millor sortir del Parlament? "No, no hi hem de renunciar, senzillament hem d’assumir que és limitat. I que hem d’intentar ser dics de contenció, davant polítiques d’austerocràcia, que no és gens menyspreable, perquè les polítiques de transformació social no es faran des del Parlament". Tira amb bala contra la institució. "Les institucions estan fetes per autoreproduïr-se, es converteixen en un modus vivendi, de forma que els partits tiren de calculadora electoral i pots acabar modificant els teus plantejaments polítics".  A Busqueta no li va saber gens de greu partir del parc de la Ciutadella, on tot just va estar-s'hi uns mesos mesos. En el record, encara, la seva frase per celebrar haver tombat els pressupostos d’Artur Mas: "Avui és un dia històric per a les classes populars del Sud d’Europa".

Manuel Alcaraz (Compromís): "Em van acusar de ser a la conselleria per perseguir el PP"

Manuel Alcaraz (Alacant, 1958) té un perfil universitari al que vol tornar (és professor de Dret Constitucional a la Universitat d’Alacant), pel qual a finals d’abril abandonarà la Conselleria de Transparència de la Generalitat Valenciana, que actualment dirigeix. Alcaraz ha combinat altres etapes de la seva vida amb càrrec públic, però va destacar en la seva implicació dins la Plataforma de Iniciativas Ciudadanas, que es va convertir en un ariet contra la corrupció del PP.

El conseller valencià Manuel Alcaraz.

Potser per això, fou rebut per l’oposició conservadora amb l’acusació de dirigir "la Conselleria per perseguir el PP". Però no és cert, apunta Alcaraz. "En tot cas seria per a perseguir la corrupció, com si fos dels nostres". I si bé és cert que s’ha trobat reticències internes als canvis en transparència i anticorrupció (per això li han posat el malnom de el d’Assumptes Interns), creu que la seva tasca aquesta legislatura ha possibilitat que el PP "ja no pugui utilitzar l’Administració en el seu favor". I és que, segons Alcaraz, quan va arribar a la Generalitat Valenciana fa quatre anys es va inquietar profundament: "Em vaig trobar una autèntica Generalitat en B". Encara més: "Teníem una crisi de personal, perquè no havia quasi cap funcionari preparat en temes de Transparència".

Ara plega, després d’haver aportat en allò del que tenia coneixement específic. "Potser em vindria de gust tornar si tinguera 20 anys menys", especula. Però torna a Alacant i a la Universitat.

Aurora Jhardi (Podem): "Quan governa l’esquerra, els carrers queden un poc tous"

Aurora Jhardi (Palma, 1979) és actualment tinent de batle a l’Ajuntament de Palma. Regidora per la coalició Som Palma (marca que va emprar Podem l’any 2015) el seu pas per la política institucional acaba el 26 de maig. En el seu moment representant a la facultat de Dret de la Unió d'Estudiants Progressistes i voluntària a llars de majors i menors tutelats amb la ONG "Solidarios para el desarrollo", va entrar a l’equip de Govern amb PSIB i MES amb ganes de canviar-ho tot.

"Arribes i te penses que tindràs capacitat per fer coses. Però tot d’una et sorprens de la limitació per executar les decisions". Es refereix a la Llei Montoro, "que ens té segrestades", i de la qual es deriva una manca de personal i pressupost. També s’ha sorprès per "un cert anacronisme, a causa de la burocràcia". Ben diferent a l’agilitat que podien aportar alguns col·lectius. Així que la modernització, diu, és urgent.

La regidora de Palma Aurora Jhardi.

Una de les mesures que no ha pogut executar és l’enderroc del monòlit franquista Sa Feixina, reivindicació constant del col·lectiu per la recuperació de la memòria històrica Memòria de Mallorca. "L’àmbit competencial era confús i ha acabat aturat als Jutjats. Però no esbucar-lo ha estat molt dolorós per jo". En part, demostra que la feina institucional "serveix de poc si no té darrere un clam de carrer". De fet, Jardhi reconeix que "quan governa l’esquerra, els carrers queden un poc tous". Però han d’anar de la mà. Després de divergències internes amb Podem, ha decidit anar-se’n al carrer. "I a l’atur", afegeix.