Público
Público
ECONOMia

Ximo Puig salva els pressupostos del 2021 però queda sense resoldre el problema de finançament del País Valencià

El president de la Generalitat valenciana va presentar com una victòria els fons addicionals cedits pel Govern espanyol per fer front a la reconstrucció, però des del Botànic s’insisteix que aquesta és una solució conjuntural i reclamen un canvi estructural que acabe amb l’infrafinançament històric

Ximo Puig, Mónica Oltra y Rubén Martínez Dalmau, al inicio del debate de investidura en Les Corts Valencianes. EFE/Manuel Bruque
Ximo Puig, Mónica Oltra y Rubén Martínez Dalmau, a les Corts Valencianes. EFE/Manuel Bruque

Dijous 15 d’octubre, el president valencià, Ximo Puig, pujava a l’estrada de les Corts i anunciava, quasi eufòric, un "finançament rècord" de 13.800 milions per al País Valencià durant el 2021. "Per primera volta el Govern d’Espanya ja no veu en les autonomies unes administracions que gasten, quan no malgasten, diners públics, sinó corresponsables de l’estat del benestar social", va afirmar davant del Ple parlamentari.

Vicent Soler: "Com a socialdemòcrates convençuts, creiem que l’administració ha de tenir un comportament anticíclic i actuar per afegir recursos a l’economia"

L’anunci és, sens dubte, important i serveix per salvar uns pressupostos del 2021 marcats per la despesa extraordinària per fer front a la crisi sanitària i a la imprescindible reconstrucció social i econòmica posterior. Si normalment la Generalitat començava a endeutar-se a partir de l’octubre, enguany ho va començar a fer el març. Vicent Soler, conseller d’Hisenda i Model Econòmic, i artífex de l’acord de finançament pres en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) recorda que va eixir "content" de la reunió i valora com a "positiu" la transferència de 13.000 milions "no retornables", a més de la relaxació de les regles d’austeritat. "Com a socialdemòcrates convençuts, creiem que l’administració ha de tenir un comportament anticíclic i actuar per afegir recursos a l’economia", explica a Públic. L’augment del dèficit referenciat fins a l’1,1% assegura que suposa "la suspensió de facto de la llei d’austeritat", però, a més, incideix especialment que es permeta que aquest dèficit siga asimètric, ja que per la situació d’infrafinançament, el País Valencià té unes necessitats de liquiditat més urgents que altres autonomies. Per al conseller, l’actuació del Govern espanyol és un "blanc i negre" respecte a la resposta de l’executiu de Mariano Rajoy front l’anterior crisi.

L’economista i diputat de Podem a les Corts valencianes, Ferran Martínez, coincideix amb Soler amb el canvi d’actitud de l’actual Govern espanyol respecte a l’època del PP i valora que l’acord del CPFF permetrà al Govern valencià «afrontar la recuperació amb igualtat de condicions» respecte als altres territoris. Però recorda que «la millora és provisional i esquiva el debat de fons». Per explicar-ho recorre a la metàfora d’una cursa d’obstacles: "cada any tenim una tanca nova i l’acord ens permet sortejar la del 2021, però el 2022 en tindrem una altra i cada cop amb més deute".

Més dura es posiciona la diputada de Compromís Aitana Mas, que recorda que el Govern espanyol ha rebutjat la proposta de la seua formació de fer un fons d’anivellament, "una solució també temporal, però més justa i estable que la que s’ha optat". De fet, quan el diputat de Compromís, Joan Baldoví, va posar sobre la taula aquesta opció el mes de maig, la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, va respondre-li "que no enredara". Amb tot, Mas reconeix que el fons "dóna liquiditat i evita estar pendent del FLA", però el considera "totalment insuficient" i recorda que "tracta a totes les autonomies igual, oblidant que nosaltres partim d’un handicap que ens obliga a fer constantment un doble esforç".

L’infrafinaçament llastra els serveis bàsics

Antoni Infante, portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir al País Valencià, una de les entitats que fa més anys que reivindica un canvi de model en el finançament, explica que la Generalitat "ha de dedicar un 90% del seu pressupost a cobrir les principals competències", o siga, sanitat, educació i serveis socials, mentre que "la mitjana de les autonomies és d’un 70%". Un problema que, per exemple, pateixen directament les universitats valencianes Per a Infante, açò "anul·la la capacitat del Consell de conduir econòmicament el País Valencià i té conseqüències directes en el procés d’empobriment de la societat valenciana". Així, mentre fins als anys 80 aquest territori encara es trobava lleugerament per sobre la mitjana de renda estatal, ara es troba un 12% per sota. "I no es tracta només d’un fet territorial, això afecta grans sectors de la població que són molt més pobres i hipoteca els recursos necessaris per revertir la situació".

Infante no està sol en la seua anàlisi, i totes les veus del Botànic consultades coincideixen que cal un canvi del model de finançament que siga definitiu i soterre d’una vegada per totes el greuge comparatiu. Però malgrat el creixent consens social i polític valencià sobre el tema, aquest no sembla que tinga una solució a curt termini.

"El problema del finançament no ve del darrer acord del CPFF, sinó de la creació de l’estat autonòmic i de com el franquisme invertia en els diferents territoris –explica Ferran Martínez- i ara hi ha autonomies que no volen perdre el seu finançament. Però cal que es reconega que la situació és desigual i que no tenim recursos suficients per garantir els serveis públics bàsics". En una línia similar, Aitana Mas troba a faltar "trellat i solidaritat" i denuncia que "hi ha autonomies molt còmodes amb el seu finançament, però han de reconèixer que n’hi ha d’altres que estem patint". Per a la diputada de Crevillent "és significatiu que es parle tant de la igualtat entre tots els espanyols però es faça silenci quan hi ha part dels espanyols, també andalusos, murcians o balears, que no tenen accés als mateixos serveis".

Vicent Soler destaca que si bé l’acord salva els pressupostos del 2021, "el 2022 tornarà a aparèixer el problema" i recorda que des del seu departament "seguim recordant al ministeri d’Hisenda i a les autonomies reticents que el canvi de model és urgent".