Público
Público

La ciutat dels llibres afronta sense por la revolució digital

Barcelona resisteix com a capital editorial malgrat la crisi

LÍDIA PENELO

No cal fer comèdia, Sant Jordi no és el millor dia per remenar dins una llibreria. Tot i així, avui es fa difícil resistir la temptació de tocar llibres. Els fidels a la lectura han aconseguit que el sector editorial sigui dels menys mossegats per la crisi. I els que sencarreguen de decidir quins textos es publiquen, treballin per un gran grup o per un segell petit, coincideixen en reconèixer que aquest és un bon any per a la literatura catalana.

Jordi Puntí, Maria Barbal, Pep Blay, Llucia Ramis, Ferran Torrent o Sebastià Alzamora presenten novetats. Els editors estan satisfets amb els seus autors, en destaquen la vitalitat creativa i la consolidació de mirades noves. A més a més, asseguren amb orgull que Barcelona es manté com la capital editorial de lestat espanyol.

Les llavors que van escampar Josep Vergés, Carlos Barral, Mario Lacruz, o José Manuel Lara han deixat un pòsit que iniciatives com la de Libros del Asteroide , Candaya, Melusina, Alfabia o Minúscula han sabut aprofitar. Leditor Jorge Herralde, que va fundar Anagrama ara fa 40 anys, ho té molt clar: 'El poder central de Madrid ha sigut anticultural i amant de la Inquisició. En canvi Barcelona és una ciutat porosa i dhoritzons oberts'.

A Catalunya la tradició editorial es remunta a lèpoca de Cervantes i com apunta Joaquim Palau, de RBA, 'Barcelona és la capital dun territori que no té estat propi i lactivisme cultural sumat al tarannà de fer negoci dels catalans va fer que la indústria gràfica fos molt important'. Palau afirma sense complexes que 'ledició en castellà no ha estat mai mal vista' i que 'sense ella no tindriem lactual musculatura editorial'.

Les noves plataformes de comunicació han provocat que molts segells multipliquin les possibilitats del llibre.Un dels innovadors en la gestió de continguts és el Grup 62, amb en Fèlix Riera com a director editorial. 'Lexplotació del llibre ha de ser de 360 graus. Nosaltres som proactius, potenciem la marca dels nostres autors. Per exemple, venem els drets per televisió i cinema dels nostres llibres', explica lhome que va produir per a TV3 les sèries de Cròniques de la veritat oculta i Homenots.

El futur del llibre tampoc preocupa a la Núria Tey, una de les directores literàries de Random House Mondadori. Ella assumeix amb il·lusió la creació de canals nous. Al 1994 va entrar a Plaza amb lobjectiu dimplantar el llibre de butxaca a lestat espanyol, una idea que fa 15 anys angoixava al sector, però que es va consolidar sense fer nosa.

Segons lErnest Folch dAra Llibres el principal repte de la indústria editorial és 'estar a lalçada del que demana el consumidor. Hem doferir al mateix temps els títols en paper i en format digital. ¡Nosaltres des del web leqtor.com hem registrat 12.000 descàrregues des del 3 de desembre!'.

En canvi, lequip dAlpha Decay, editorial que va nèixer amb 'esperit corrosiu i vocació punk', prefereix observar el que fan 'els grans' abans de prendre una decisió. El seu fort és buscar autors que despunten a daltres països i portar-los a lestat espanyol com han fet amb largentina Pola Olaixarac. 'Intentem gratar i veure el que es mou entre els més joves. Els escriptors consolidats no són el nostre objectiu', expliquen Ana S. Pareja i Enric Cucurella.

Les editorials porten mesos preparant el Sant Jordi i alguns saben que els seus títols es col·locaran a les llistes dels més venuts. Carles Revès, editor de Planeta, no satreveix a fer cap travessa. 'El millor màrqueting és el boca orella. I en el fons, la sorpresa ens la donen els escriptors desconeguts que de cop i volta venen 200.000 exemplars', explica amb un punt dintriga.

La curiositat és el motor que belluga als editors i malgrat que el volum de negoci que genera el llibre digital de moment és molt petit, alguns individualment han digitalitzat la seva oferta i daltres com Planeta, Random House Mondadori, Santilla y Anagrama presentaran al juny la Distribuidora digital de libros, un catàleg de llibres electrònics que es trobarà a les llibreries. Però la dels llibreters, ja és una altra història.

Representen les principals editorials, es disputen un mercat molt competitiu i pertanyen a generacions diferents. ‘Públic' els ha reunit per parlar d'una passió comuna: els llibres.

1. Carles Revés, Planeta

2. Fèlix Riera, Grup 62

3. Joaquim Palau, RBA

4. Ernest Folch, Ara Llibres

5. Pantaleó Bruguera, Tusquets

6. Paco Robles, Candaya

7. Ana S. Pareja, Alpha Decay

8. Diana Zaforteza, Alfabia

9. Jorge Herralde, Anagrama

10. Enric Cucurella, Alpha Decay

11. Gonzalo Canedo, Libros del Silencio

12. Valeria Bergalli, Minúscula

13. José Pons, Melusina 

¿Te ha resultado interesante esta noticia?

Más noticias