Després del boom immobiliari, austeritat. Contra l'ostentació, els números justos. Els grans despatxos d'arquitectes estan de retallada i les noves generacions intenten marcar perfil propi. La clau: oferir el màxim rendiment amb pocs recursos. 'Fa tres anys, si volies tenir encàrrecs havies de presentar projectes sostenibles: pintar-ho de verd i posar-hi una placa solar. Ara es tracta de reaprofitar i gastar el mínim, tot low cost'.

La parella d'arquitectes formada per Marta Lorenzo i Xavier Ruscalleda ho tenen clar. Potser per això, just després d'obrir el seu despatx, van guanyar dos concursos importants. Un, per transformar una nau portuària del parc del Fòrum de Barcelona en el Centre de Creació del Circ de la ciutat. S'hi havien presentat 500 equips de joves arquitectes. L'altre, per rehabilitar una nau industrial de Granollers i convertir-la en sala de concerts. El concurs era obert.

El taller ha guanyat el projecte del Centre de Creació del Circ de Barcelona al Fòrum

La notícia els va arribar gairebé a la vegada. 'Vam al·lucinar. No teníem experiència i pensàvem que guanyar un concurs pel mètode tradicional era impossible'. Ara tenen entre mans un projecte de 4.000 metres quadrats i un altre de 2.000. 'Si amb 100 metres ja ens hauríem marejat!', diuen fent broma.

El seu cas és privilegiat: abans de complir els 30 anys ja han aconseguit tenir feina i despatx propi. 'Molts dels nostres amics estan aturats, costa molt que es confiï en les noves generacions'.

Ells van entrar al món laboral en plena crisi. 'Ara s'estan pagant els excessos dels últims anys, ens hem hagut d'adaptar a les circumstàncies', admet el Xavier. 'Mira, jo sóc de Blanes i durant 20 anys la ciutat va estar igual. Després, en 5 anys, van aparèixer 30 carrers nous i dos barris. Hi ha hagut un creixement hormonat, poc natural. És normal que ara surtin estries'.

El Xavier i la Marta passen moltes tardes creuant les llargues esplanades del Fòrum de Barcelona. Just sota la immensa placa fotovoltaica hi estan construint un centre per a professionals del circ impulsat per l'ajuntament. Era on, durant el Fòrum de les Cultures del 2004, s'hi podia veure l'exposició Habitar el món. A prop s'hi ha projectat l'escola de vela i el zoo marí.

'És una zona estranya. El 22@ a vegades sembla un catàleg d'edificis sense més. Li falta una unitat i, sobretot, ambient de barri. Esperem que el centre aporti justament una mica més de vida'.

Es posen un casc i comencen a visitar les obres, ara una gruta de parets blanques plena d'operaris. Es treballa a ple rendiment per poder inaugurar-ho la primavera de l'any vinent, més o menys com el projecte de Granollers.

'Al principi ens sentíem molt insegurs. Cada dia has de prendre moltes decisions que valen molts diners, i no és fàcil', confessa la Marta. 'Tens molta gent treballant per a tu i la majoria ens dupliquen l'edat. Però anem fent... tot i que sempre diem que, si tinguéssim barba, hi ha coses que no ens passarien'. Trepitjar els seus plànols fets realitat els entusiasma. 'Quan arribes i veus que està quedant bé... ens quedem més tranquils'.

Ara l'objectiu és seguir amb la mateixa sort. 'Hi ha gent jove que té les coses molt clares. Nosaltres anem descobrint cap on anem segons la marxa. És el millor. A més, després d'un circ i una sala de concerts... què pot ser el següent?'.