Ja sabem què som, els catalans. Ara el que toca saber és si els espanyols ens accepten tal com som. Em sap greu utilitzar el disjuntiu ells i nosaltres, però cada cop resulta més difícil retrobar-nos tots plegats en el nosaltres espanyols. No és admissible fugir d'estudi o bé deixar anar lacònicament que cal acceptar les regles del joc institucional i acatar, ens agradi o no, la sentència del TC. El problema no és jurídic, ni de formes, ni tan sols dels catalans, el problema és polític, institucional i d'Espanya. ¿O és que algú pensa que es pot deixar fora de la Constitució el milió de persones que dissabte van omplir els carrers de Barcelona, en una manifestació cívica i democràtica? Tenim un conflicte seriós i alguns creuen que es pot tapar amb La Roja.

Fa 30 anys, les institucions de l'Estat (començant pel rei) i un Govern que procedia del franquisme, presidit pel darrer secretari general del Movimiento (el partit únic de la dictadura), va saber interpretar el sentiment dels catalans i va fer mans i mànigues per restablir la Generalitat i facilitar el retorn del president a l'exili, Josep Tarradellas, amb uns decrets, sancionats pel rei, dues setmanes després de la imponent manifestació de la Diada de l'11 de setembre del 1977, que anaven més enllà de la legalitat franquista i lligaven, de facto, amb la legalitat republicana. Ras i curt: deixaven sense efecte el decret famós del Generalísimo Franco, d'abril del 1938, pel qual abolia l'Estatut de Catalunya, aprovat per les Corts l'any 1932 'en mala hora concedido'.

La sentència menysprea els nostres sentiments nacionals i fossilitza l'Estat de les autonomies. Alguns catalans pensen, legítimament, que davant d'aquest atzucac no hi ha altra alternativa que la via de la independència. D'altres pensem que convé reformar la Constitució per explicitar la realitat plurinacional d'Espanya i convertir el Senat en una cambra de representació territorial de caràcter federal, fins i tot asimètrica. Si Zapatero i Rajoy no estan a l'altura de les circumstàncies, caldria invocar la intervenció del cap d'Estat perquè la Constitució s'adapti a la nova realitat espanyola. De retruc podríem solucionar la desigualtat de gènere en la línia successòria de la Corona espanyola.