Público
Público

El cap del dispositiu diu que nomésvan rebre cops els indignats violents

El testimoni de l'intendent Antolín alimenta la hipòtesi del desallotjament encobert de l'acampada

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

L'intendent Antoni Antolín, cap del dispositiu d'ordre públic dels Mossos d'Esquadra i màxima autoritat policial a la plaça de Catalunya durant les càrregues contra els indignats el passat 27 de maig, va assegurar ahir davant el jutge que només es va utilitzar la força contra aquelles persones que van oferir una resistència activa i van mostrar una actitud violenta.

Antolín, que va acudir a la Ciutat de la Justícia en qualitat d'imputat per l'intent de desallotjament de la plaça, va comparèixer acompanyat del cap dels Mossos a Barcelona, el comissari Joan Carles Molinero, i no va voler fer cap mena de declaració als mitjans de comunicació congregats a la seu judicial.

Antolín defensa que els antiavalots van complir amb el protocol establert

Segons van explicar després de la sessió els advocats del mig centenar d'indignats querellants, l'intendent va defensar davant el magistrat que els agents van seguir en tot moment el protocol establert. 'Se li han mostrat vídeos sobre les càrregues, i ha manifestat que no hi ha cap actuació dels agents que fos incorrecta', va revelar un dels advocats de l'acusació particular, Gabriel Miró.

'Ens preocupa que els protocols de la policia puguin permetre pràctiques que són denunciades pel Síndic de Greuges, Amnistia Internacional o el Comitè per la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa', va afegir el lletrat.

Antolín va justificar que ell va actuar de mer transmissor de les ordres que li arribaven del comissari Molinero des de la sala de comandament, encara que va afirmar desconèixer si algú donava les instruccions al cap dels Mossos a Barcelona.

El responsable a laplaça diu que complia ordres de la sala de comandament

En aquest sentit, els lletrats consideren que el paper del comissari és prou rellevant perquè el jutge l'imputi també en la causa, tal com ha fet amb el director de la policia, Manel Prat, l'extinent d'alcalde de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Assumpta Escarp, i el cap dels antiavalots, David Bordas, que declararà dimarts vinent.

Les successives compareixences dels responsables policials imputats per les càrregues contra l'acampada dels indignats sembren dubtes sobre el veritable objectiu de l'operació contra els indignats.

Justificada com un 'operatiu de neteja per motius de seguretat' pels caps polítics i policials, entre ells el conseller d'Interior, Felip Puig, Prat i Escarp, l'actuació dels agents va provocar 121 ferits i va deixar unes imatges de violència policial que van fer la volta a mig món.

La intenció dels Mossos era, segons els seus responsables, alliberar la plaça d'objectes susceptibles de ser utilitzats com a arma llancívola en una possible celebració de seguidors del Barça després de la final de la Lliga de Campions que es disputava l'endemà, 28 de maig.

Però la distinció entre quins objectes eren perillosos i quins no ho eren es va acabar difuminant, i unes quantes hores i càrregues després que els primers policies arribessin fins a l'acampada indignada, a la plaça ja no hi quedava res.

Escarp i Prat es van passar la pilota l'una a l'altre sobre qui va prendre la decisió de retirar tot el material que hi havia a l'acampada, i la declaració ahir del màxim responsable dels Mossos sobre el terreny no va fer més que alimentar la hipòtesi d'un desballestament encobert.

Segons fonts judicials, l'intendent Antolín no va poder distingir davant el jutge quins objectes podien ser considerats perillosos, i va arribar a afirmar que 'potencialment' ho podien ser fins i tot els llibres.

'Ha quedat molt clar que l'objectiu era retirar tots els objectes', va dir l'advocada de l'acusació particular, Anaïs Franquesa. 'La planificació és evident. No es tractava d'una qüestió d'ordre públic sinó que la plaça tornés a l'estat que tenia abans que es muntés el campament', va postil·lar Franquesa.

Un altre apunt en aquesta direcció: el dia 18 d'aquell mes, com va recollir en el seu informe el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, un requeriment de la Guàrdia Urbana als indignats va permetre netejar l'acampada sense que es produís cap incident.

L'endemà dels fets, el Barça va guanyar i Canaletes va tornar a patir disturbis. L'acampada, però, tornava a estar dempeus, i a la plaça hi havia fins i tot bombones de butà. Tot i això, els Mossos no van dur a terme cap dispositiu especial. Va ser el cordó humà muntat pels indignats fins gairebé les sis de la matinada el que va aïllar l'acampada de les corredisses, càrregues i aldarulls del voltant.

'Creiem que la compareixença ha anat molt bé. S'han posat de manifest moltes contradiccions', va valorar l'advocat Gabriel Miró. Els lletrats dels indignats retreuen a Interior que no informés públicament de la seva intenció de netejar la plaça d'objectes perillosos. Els tuits que van córrer per la xarxa des de l'arribada de la policia a la plaça, a primera hora del matí, anunciaven que s'estava desallotjant l'acampada. I amb aquest neguit van acudir centenars de ciutadans i la situació es va desbordar.