Público
Público

Compromís contra la xenofòbia

Les veus de les entitats que treballen per la convivència als municipis on més ha crescut el discurs contra la immigració

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

La presència de la xenòfoba Plataforma per Catalunya en 40 municipis catalans i l'arribada del conservador Xavier García Albiol a l'alcaldia de Badalona, amb un discurs gairebé idèntic al de la formació de Josep Anglada, han generat reaccions de rebuig i crispació entre la classe política catalana. Els governs locals i les cúpules dels partits s'afanyen a construir un discurs per aturar una onada de vot racista que ha irromput amb força a les eleccions municipals. A l'ombra de l'Administració, el teixit associatiu que des de fa dècades treballa per la cohesió social i la convivència viu aquest moment amb preocupació i, sobretot, amb molts interrogants.

L'actual onada d'immigració a Catalunya ha generat noves realitats arreu d'un territori que ha apostat pel model d'integració de la plaça pública. A diferència de països com ara França o el Regne Unit, el sistema català pretén evitar l'aparició de guetos. En aquest model hi juguen un paper clau les entitats locals, que a través d'un treball realitzat a peu de carrer lluiten per evitar una fractura social que es pot accelerar amb el triomf del discurs xenòfob.

El sentiment de preocupació i incertesa que ha generat l'arribada del PP a l'alcaldia de Badalona entre la xarxa d'entitats a la ciutat es barreja amb un to de protesta generalitzat cap a la classe política. Les eleccions municipals i els posteriors pactes entre les direccions de les cúpules dels partits han provocat que bona part del teixit associatiu badaloní hagi perdut un nou graó en l'escala de la confiança cap als polítics.

Salva Periago és el coordinador de La Rotllana, una entitat que des de fa 20 anys treballa per la interculturalitat i dóna suport a les famílies en risc d'exclusió social al barri de la Salut de Badalona. Considera que 'l'ús electoralista de la immigració' que ha donat a Xavier García Albiol l'alcaldia dificulta la tasca 'dels que destinem molts esforços a aconseguir l'equilibri cultural i social'. Al local de La Rotllana es reuneixen joves de múltiples procedències que estudien en els instituts més propers del barri. Segons el Salva, la seva creació, ara fa dues dècades, es deu a 'les ganes de canviar l'entorn i de fer coses d'un grup de joves', i equipara aquesta acció als moviments del 15-M i les revoltes del món àrab.

L'últim projecte de La Rotllana és un intercanvi amb estudiants de Bielorússia que durant la seva visita a Badalona coneixeran Youssef Meroune, un jove marroquí que va entrar en contacte amb l'organització a través d'una activitat al seu centre educatiu. 'La Rotllana va venir a mi i ara intento convèncer els meus amics perquè la coneguin', assegura el Youssef, que és 'conscient' de ser 'un pont' entre els joves i l'entitat.

Amb una maduresa poc comuna als 15 anys, no entén com es pot 'parlar malament' dels immigrants en un país on la majoria viu lluny dels seus llocs d'origen. Els nouvinguts 'construeixen molt més del que destrueixen', apunta el Youssef, que està 'molt en contra' de les opinions dels polítics de la seva ciutat que 'culpen als estrangers de l'atur'.

Nascut a Badalona, forma part de la segona generació d'immigrants i el seu català constata la importància de la llengua en el difícil camí cap a la cohesió social. 'Quan veus que alguns carreguen contra això no et sents bé perquè és la nostra feina', apunta el Salva, que desconeix quin serà el futur d'unes entitats que ja estan acostumades a viure amb pocs recursos: 'No esperem més del que hi havia, però amb el discurs que s'ha fet no esperem anar cap a millor', avança Salva Periago, que no és gaire optimista malgrat assegurar que les polítiques d'integració funcionen a Badalona. 'De moment no hi ha hagut cap conflicte, però si no ajuden les entitats, la cohesió a Badalona pot rebentar', adverteix el Salva.

Sobre la recepta proposada per García Albiol d'augmentar el control policial a la ciutat, el coordinador de La Rotllana creu que 'no ajudarà a solucionar res, tal com s'ha vist en països com ara França o Alemanya', i diu que no pot preveure les conseqüències que hi hauria si la classe política 'deixa de donar suport als que ens hem arremangat i interessat a trobar solucions als conflictes de convivència'.

Salva Periago situa el debat sobre la immigració més enllà dels models de cohesió o els governs, i assegura que discursos com els de Plataforma per Catalunya o el Partit Popular són l'última conseqüència d'un sistema en què 'l'opulència i la pobresa estan cada vegada més marcades'.

Hassan Hammich, de 37 anys, va arribar a Badalona el 2001 i, per ell, les persones de La Rotllana han estat la seva família a Catalunya. Segons explica, 'la integració no significa menjar porc i beure alcohol', i considera que la cohesió s'aconsegueix amb una tasca compartida entre la població autòctona i els immigrants: 'Cal que ens adaptem els uns als altres i aprenguem a barrejar costums', apunta el Hassan.

Després de quedar-se sense feina a Badalona, ha anat a treballar a Galícia i a Madrid, on 'mai' ha escoltat res sobre els immigrants 'en boca dels polítics'. No entén que a Europa 'siguin líders en drets humans' i en canvi utilitzin un discurs xenòfob per guanyar les eleccions. 'Els recomano que lluitin amb força i honor però mai amb mentides', demana el Hassan a una classe política que, segons diu, 'només li interessa el seient'.