Encara queda molt per saber sobre l'espoli que Fèlix Millet va dur a terme en el Palau de la Música. O això és el que ahir es va donar a entendre en la primera sessió parlamentària amb compareixences de la comissió d'investigació del cas Palau. Tanmateix, el director del Consorci del Palau, Joan Llinares, va afirmar que la nova direcció de l'Orfeó ja està investigant uns documents 'estranys' relacionats amb l'adjudicació d'unes obres públiques que podrien estar vinculades amb els pagaments que la Fundació Trias Fargas, actualment CatDem, relacionada amb CDC, va rebre per part de Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull.

En la seva compareixença i contestant les preguntes del diputat d'ERC, Pere Bosch, Llinares va dir que la nova direcció ha trobat fitxers informàtics i anotacions en què es pot llegir que les entrades de diners que la promotora Ferrovial que es va adjudicar obres com la Ciutat de la Justícia o la línia 9 del metro quan governava CiU va fer a l'Orfeó 'coincideixen en el temps' amb les injeccions de diners que l'Orfeó va fer a la fundació convergent. No obstant això, Llinares no va voler anar més enllà i va dir que aquestes coincidències han d'investigar-les 'altres instàncies'.

Ferrovial es va adjudicar obres com la Ciutat de la Justícia en l'era CiU

Tot i això, Bosch va afirmar que aquest fet és més que suficient perquè el seu grup parlamentari cregui que els diners que va rebre la Trias Fargas (uns 600.000 euros en sis anys) provenien indirectament de Ferrovial com a pagament per haver estat l'escollida pel Govern de CiU quan ocupava el poder. 'Hi ha una relació causa-efecte entre Ferrovial i la Trias Fargas', va dir Bosch.

Llinares va evitar fer interpretacions, però sí que va dir que els papers 's'estan analitzant pels nostres auditors i per la Fiscalia', ja que 'manca claredat en els documents'.

En aquest sentit, també va afirmar que els convenis signats entre l'Orfeó i la fundació convergent o la Fundació Espai Catalunya d'Àngel Colom 'causen estranyesa', ja que 'són diners que van cap a una fundació que el seu objectiu social no és idèntic al que té el Palau. S'haurien de considerar de difícil justificació'.

L'interventor general defensa la gestió d'Economia en el cas Millet'

En la mateixa línia es va expressar la directora general de Dret i d'Entitats Jurídiques, Elena Lauroba, que va dir que els convenis entre l'Orfeó i CatDem van ser 'legals', encara que va qüestionar que fossin 'ètics'.

Preguntat pel parlamentari del Partit Popular Sant Ro­dríguez, Llinares va explicar que, un cop la nova direcció va conèixer els pactes entre l'Orfeó i la Fundació Trias Fargas, es van posar en contacte amb CiU per reclamar-los la devolució dels diners, ja que per signar aquells convenis Millet hauria d'haver comptat amb les signatures dels altres membres de la Junta. I, contràriament, va assumir la decisió per compte propi.

La CatDem es va comprometre a retornar els diners en un període de deu anys, i el primer pagament, va especificar Llinares, ja estat efectuat.

Malgrat tot, la directora general de Dret i Entitats Jurídics va matisar que la fundació convergent va emprar el verb donar (i no retornar) perquè 'si no semblava que havien tingut dret al que no havien de tenir dret'. Però, al seu parer, hauria estat millor que admetessin que el contracte era 'nul', ja que a Millet no li corresponia prendre aquesta decisió.

Si en alguna cosa van estar d'acord tots els compareixents és que l'espoli del Palau, xifrat en 33 milions d'euros per part de Millet i Montull, va ser possible perquè tots dos homes acumulaven poder i càrrecs que haurien d'haver estat en mans de diverses persones. De fet, a l'any 2000 la Sindicatura de Comptes ja va advertir que hi havia una acumulació de càrrecs en la figura de Fèlix Millet.

Però els compareixents també van coincidir que el frau continuat es va poder dur a terme perquè tots dos van trair la confiança que molta gent havia dipositat en ells. En aquest sentit, Josep Maria Portabella, interventor general des de fa 20 anys, va justificar que durant tant temps els auditors no haguessin detectat irregularitats en la gestió perquè tota auditoria, va dir, es basa en la confiança que les factures presentades són legals, cosa que no va passar.

Portabella també va defensar el paper que va jugar la conselleria d'Economia en el cas de l'hotel que Fèlix Millet volia construir en uns terrenys propers al Palau, ja que, va dir, del conveni que Economia va signar amb l'Orfeó 'no se'n derivaven drets ni obligacions'.

De la mateix opinió va ser la directora general de Patrimoni, Immaculada Turu, que també va explicar que Ramon García-Bragado, encarregat de la secretaria de Presidència des de 2003, va ser qui va presentar a la conselleria d'Economia l'operació urbanística per construir l'hotel. Però aquesta no és l'única intervenció que García-Bragado va tenir en l'operació urbanística.

Anys més tard, i ja com a gerent d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, va ser l'avalador del projecte de l'hotel. Per aquests fets el fiscal contra els delictes d'urbanisme, Antoni Pelegrín, el citarà a declarar com a testimoni.

De fet, en la querella que Pelegrín va fer pública la setmana passada, consta que el febrer del 2009 en els documents que Millet i Montull van presentar a la gerència d'Urbanisme del consistori com a conseqüència de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) deien que la titularitat de les finques de Sant Pere Més Alt 13,15 i 17 eren propietat de l'Orfeó i 'van aconseguir', diu el fiscal, 'que la gerència d'Urbanisme municipal no demanés a la Fundació que acredités formalment aquella titularitat'.

La jornada d'ahir va posar en evidència que tant el tripartit com CiU utilitzen la comissió d'investigació per fer-se retrets i treure rèdits electorals. Per una banda, CiU va carregar les tintes contra la gestió de la conselleria d'Economia i el seu titular, el socialista Antoni Castells, i el tripartir, i va furgar en el possible finançament il·legal de CDC a través de la seva fundació CatDem.

És per això que els nacionalistes van demanar una vegada i un altra les compareixences dels consellers Castells i Joaquim Nadal, d'Obres Públiques, i del gerent d'Urbanisme García-Bragado. I també és per tàctica política que el tripartit s'hi va negar.