L'alcalde de Barcelona en funcions, Jordi Hereu, deixarà demà el càrrec en favor de Xavier Trias i ho farà amb una darrera victòria després que l'Audiència Nacional fes ahir pública la sentència en què desestimava el recurs formulat per la Fundació Pia Autònoma de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família sobre el traçat del túnel pel tren de l'alta velocitat.

Els jutges donen la raó a Hereu, defensor de l'obra pel carrer Mallorca i per sota de l'insigne basílica concebuda per Gaudí. La seguretat i el traçat de l'obra van generar una oposició més sonora i molesta que no pas nombrosa de la Junta i determinats col·lectius de veïns de la zona, que van presentar els recursos a l'Audiència per intentar evitar que la tuneladora es posés en marxa.

La Fundació Pia Autònoma va presentar, el juny del 2007, un recurs contra la resolució del Ministeri de Foment, que va aprovar les modificacions del traçat al tram Sants-La Sagrera (Barcelona) de la línia de l'AVE Madrid-Saragossa-Barcelona-França.

L'organisme defensor de la Sagrada Família, que pretenia buscar un itinerari alternatiu per evitar el perill d'hipotètics danys al monument per les obres del túnel, va posar com a arguments la singularitat estructural del temple i el seu caràcter d'interès públic i cultural per canviar el traçat. A més, es va emparar en diferents estudis tècnics que reforçaven aquestes consideracions i la necessitat d'evitar qualsevol pertorbació en la proximitat de la basílica.

Entre aquests informes presentats per la Fundació per defensar la seva tesi, destaquen el del catedràtic emèrit de geologia Riba Arderiu, el dels enginyers industrials Casals Bohigas i Cardenal Alemany, el de l'arquitecte Bonet Armengol i el del professor de patologia i control de l'edificació Gomà Ginesta.

La decisió remetals informes dels perits judicials per aprovar la proposta

Malgrat tots aquests estudis tècnics, l'Audiència Nacional ha avalat el traçat de la línia de l'AVE al seu pas per Barcelona, juntament amb el tram que passa per sota de la Sagrada Família, i considera que la decisió va ser adoptada 'després d'una anàlisi conscienciosa' i que posteriorment 'ha merescut els més grans controls i cauteles 'en nom d'una execució rigorosa i segura'.

Per l'Audiència, en la construcció del túnel de l'AVE sota el temple religiós 's'han pres mesures exhaustives de seguretat, utilitzant els mètodes tècnics més avançats', com la mateixa sala va poder comprovar 'in situ' quan es va desplaçar a Barcelona per examinar en directe les obres.

La sentència considera que en aquest cas no ha actuat amb arbitrarietat, sinó complint els tràmits obligatoris i buscant una alternativa 'el més adequada i racional possible'. L'Audiència es remet als informes dels perits judicials i assenyala que tots abonen la decisió administrativa i 'coincideixen en la correcció de l'alternativa escollida i en la fiabilitat de les solucions tècniques'.

El tribunal també creu que sobre l'obra no hi havia 'riscos catastròfics, greus i imminents' i conclou que l'alternativa de traçat 'en absolut pot reputar-se d'irreflexiva i infundada'.

La curiositat del cas resideix en el fet que la sentència arriba nou mesos després que el túnel de l'AVE deixés enrere la Sagrada Família. Unes obres que el Patronat del temple va demanar aturar cautelarment diverses vegades, encara que l'Audiència ho va denegar reiteradament en resolucions que van ser confirmades pel Tribunal Suprem.

La decisió judicial, contra la qual es pot presentar recurs davant el Tribunal Suprem, també diu que és a l'Administració central a qui correspon 'decidir sobre l'oportunitat, la justificació i el contingut de les infraestructures' i que no s'ha acreditat que hagi actuat 'amb arbitrarietat o irracionalitat a l'hora de seleccionar l'opció més recomanable'.

L'Audiència Nacional, en la sentència, evita pronunciar-se sobre el pagament de les costes en les parts processals pel fet que no va apreciar 'ni temeritat ni mala fe' en la presentació del recurs.