Público
Público

El nivell d'anglès a la universitat preocupa més que el de català

Representants del sector educatiu consideren més important el domini de la llengua estrangera

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

La proposta del conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, a favor que els professors que es contractin d'ara endavant a les universitats hagin d'acreditar el nivell C de català ha reobert un debat i ha generat certa inquietud entre la comunitat educativa. Algunes veus, però, ho interpreten com una declaració política a dos mesos de les eleccions que no arribarà enlloc. Altres fonts acadèmiques ho veuen amb indiferència i apunten que, tenint en compte que la llengua catalana és majoritària entre els docents, el que cal intentar és que els alumnes que acabin una carrera dominin a la perfecció tres llengües: el català, el castellà i, sobretot, l'anglès.

Aquest és el repte: tenir fluïdesa en anglès, rebre i transmetre coneixements en aquest idioma i, en definitiva, poder-se comunicar en la llengua franca que el món occidental ha adoptat com a vehicle de comunicació. El recorregut no és fàcil i tot i que la incorporació a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) en facilita el camí, les universitats catalanes estan lluny de la Universitat de Maastricht, on la pràctica totalitat de las matèries que s'imparteixen es fan en anglès, malgrat que es tracti d'una universitat holandesa.

Albert Serra, degà de la Facultat d'Econòmiques de la Universitat Pompeu Fabra, resumeix l'escenari d'una manera clara: 'Per ser a la primera divisió mundial, per jugar a la lliga internacional i aparèixer en el rànquing de les primeres cent universitats del planeta cal intensificar molt radicalment la docència en anglès'. Aquest centre universitari és pioner a Catalunya d'una experiència inèdita. Fa un any, al curs 2009-2010, va iniciar un grau totalment en anglès amb el títol International Business Economics, en què els alumnes que s'apunten reben, des del primer dia, els coneixements en aquesta llengua. L'any passat s'hi van matricular 98 alumnes. La sorpresa és que dues terceres parts són catalans, el 25% de la resta d'Espanya, i la resta provenen d'Europa i Amèrica Llatina.

Serra valora positivament l'experiència, que ha generat, diu, 'unes expectatives molt altes', a més de deixar clar un missatge a la resta d'alumnes: que l'anglès és molt important en el seu futur professional. I apunta una altra consideració: 'La tipologia de l'estudiant que s'ha apuntat en aquest grau destaca per ser la seva actitud més proactiva, és més inquiet i podríem dir que s'assembla al perfil dels estudiants que reben ensenyament als Estats Units'.

Sigui com sigui, el camí no és tan fàcil com es podria interpretar d'aquesta experiència. Hi ha un motiu fonamental i és que el coneixement de la llengua anglesa dels estudiants que accedeixen a la universitat continua sent molt baix i que un percentatge significatiu seria incapaç de seguir les classes totalment en anglès. De moment, al que es pot aspirar, tal com preveu el pla Bolonya, és que els estudiants per obtenir la llicenciatura acreditin un determinat nivell d'anglès, que hauran d'aconseguir per vies diferents, entre elles, que hagin cursat un mínim de crèdits totalment en anglès. 'És una utopia pensar que tot serà molt ràpid. Ara per ara, un escenari possible és que d'aquí a vuit anys les universitats catalanes puguin impartir coneixements en tres llengües: català, castellà i anglès', afirma el comissionat d'Universitats i Recerca de la Generalitat, Joan Majó Costa, mentre es lamenta que al final de tot el procés educatiu 'a la universitat li toqui ser un element decisori en la llengua anglesa'.

Abans no s'arribi a la situació ideal que planteja el comissionat amb alumnes que dominen les tres llengües, les universitats apliquen fórmules per introduir l'anglès. És el cas de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que ofereix diversos mecanismes perquè els estudiants que accedeixin a la llicenciatura acabin coneixent aquest idioma. 'El que tenim molt clar, a més de les iniciatives que podem prendre, és que la mateixa dinàmica s'acabarà imposant i en el nostre cas els estudiants que fan carreres d'enginyeria o d'arquitectura necessiten conèixer l'anglès', destaca el vice­rector de Docència i Estudiantat, Xavier Colom. El professor apunta, com un element que ajudarà aquest procés, que 'l'anglès és l'idioma oficial en què s'expressa la gent que es mou en l'àmbit tecnològic'.

Encara que de dimensions més petites, el gradualisme és també el camí pel qual opta la Universitat de Girona (UdG), que pensa introduir crèdits en anglès a partir del tercer i quart curs, com recorda el vicerector de Docència i Política Educativa, Francesc Feliu.

Una altra opció és la d'Esade. L'escola privada de negocis, que ha aconseguit ser un referent mundial, fa un examen d'anglès als alumnes que volen accedir al centre. Es tracta d'una fórmula dissuasiva que mostra la importància que té l'anglès en el trajecte acadèmic dels estudiants. 'Una persona amb zero coneixements d'idiomes no sé si l'agafaríem', opina, a tall d'exemple, el vicedegà i professor del Departament de Recursos Humans, Manel Peiró.