Per ordre de l'alcalde/ es fa saber a tothom/ que la fera ferotge/ ja no ens traurà la son./ I gràcies a la força/ no ha passat res de nou,/ tot és normal i maco/ i el poble resta en pau'. La rabiosa actualitat de La fera ferotge demostra que, com deia l'Ovidi, 'el món no avança: gira!' I ens tornem a trobar amb una onada d'indignació contra el sistema. I, entre les infinites pancartes que han decorat la plaça de Catalunya aquestes setmanes, versos de Montllor vigents i clarividents com ara 'Ja no ens alimenten molles'.

Aquesta nit, més de 16 anys després que un càncer d'esòfag s'endugués Ovidi Montllor (Alcoi, 1942 - Barcelona, 1995), la Fundació Romea li ret un sincer homenatge amb un espectacle concert amb accent valencià. El grup Al Tall i els cantants Hugo Mas (alcoià, com Montllor) i Rafa Xambó, que torna a pujar a un escenari, els actors Pepa López i Pep Cruz i els versos imprescindibles de Vicent Andrés Estellés seran els amfitrions d'un Ovidi que, des de les seves vacances definitives, gaudirà de l'admiració dels seus amics. No faltaran Paco Ibáñez, Sisa, Enric Hernáez, Marina Rossell... Maria del Mar Bonet està excusadísima perquè actua al Teatre Grec i altres grans de la Nova Cançó, com ara Serrat i Raimon, han lamentat estar fora de Barcelona.

Però l'Ovidi era més que les seves cançons. 'Era un home del Renaixement', diu Carles Canut, director de la Fundació Romea i de l'espectacle. 'Un home íntegre com n'hi ha pocs. Un home dels que es fan estimar i coherent amb les seves idees fins al final'. Aquesta coherència el va mantenir en l'oblit durant molts anys en què no va poder gravar cap disc. El 1994 tenia per fi un disc a punt per sortir al carrer. 'Només hi faltava posar la veu', recorda Miquel Pujadó, guionista del concert d'aquesta nit, 'però una afonia, que va acabar sent molt pitjor, li ho va impedir'.

'Aquesta dignitat reflecteix els seus orígens', comenta Pujadó. En efecte, Ovidi Montllor va ser dels pocs no burgesos de la cançó protesta. 'No tenia estudis, era un autèntic obrer, totalment autodidacte. Va aprendre tot sol que podia dir coses molt intenses amb pocs versos. Absorbia tot l'art dels cantants que anava a veure i fins i tot anotava on posaven els dits els músics a les cordes de la guitarra'. L'actriu de Vila-joiosa Pepa López, gairebé veïna de l'artista, no va dubtar a acceptar la proposta de Carles Canut. 'Abans de saber per què era, ja li vaig dir que sí', diu. 'No vaig conèixer profundament l'Ovidi. Tampoc no calia, es feia estimar i admirar i la seva música m'ha acompanyat sempre'.

Miquel Pujadó reivindica l'home d'escenari, autodidacte i obrer que va ser l'artista

Pepa López a l'hora de triar una cançó no ho dubta: Homenatge a Teresa. Una cançó nostàlgica i, naturalment, amb tota la intenció: Ens parlava de l'amor/ com la cosa més preciosa/ i bonica./ Sense pecats. És la mateixa cançó que Carles Canut recorda haver escoltat, amagats de la censura, al Poliorama, amb Núria Espert, Julieta Serrano, Guillermina Motta...

Manolo Miralles, un dels veterans de l'històric grup valencià Al Tall, es reconeix 'honoradíssim' de participar en l'homenatge, quatre dies després de fer-ho en els premis que porten el nom de l'artista i que concedeix el Col·lectiu Ovidi Montllor. 'Va ser, i continua sent, un dels personatges més importants del món català, un lluitador infatigable, un home bo', comenta el músic, que presumeix que el primer concert d'Al Tall va ser fent de teloners de Montllor, a la Pobla de Vallbona, el 1975.

Carles Canut insisteix en la vessant purament artística de l'homenatjat i de l'homenatge, però no amaga que, encara que l'espectacle no té cap relació amb la situació actual, sap perfectament on hauria estat aquestes darreres setmanes el cantant: 'Al capdavant dels acampats, que són els seus, els no violents. I fent cançons, que era la seva manera d'arreglar el món', assegura l'actor. Pepa López també ho té clar. 'Ell, igual que els d'ara, també venia de la indignació', explica l'actriu alacantina. 'Hauria fet una cançó que hauria estat bandera de totes les reivindicacions'.

Però no es pot oblidar que Montllor, personatge incòmode per al poder establert, era valencià... 'L'Ovidi va ser intransigent amb la dreta barroera'. Ho diu un altre valencià, com Miralles, que sap també quina relació tindria l'artista amb el Govern actual del País Valencià: 'Estaria permanentment cabrejat amb els governants, però la mala llet és creativa, ens ho va demostrar ell i ens ho demostren ara tants cantants i grups que, sense cap suport de l'Administració, troben una rebuda espectacular en un país on cantar en català és un acte de militància'. Hugo Mas, present aquesta nit al Romea, és un clar exponent d'aquesta fornada d'artistes que treballen a contracorrent.

Miquel Pujadó porta la reivindicació al terreny de l'art i reclama l'atenció artística que mereix l'obra d'Ovidi Montllor, en què cada paraula és un dard ben dirigit. 'Les seves cançons són extrapolables a l'actualitat també per la seva qualitat', proclama el cantautor. I Miralles va més enllà: 'Ara Montllor seria el que va ser Brassens a França, un personatge important'.

Montllor, a més, era un home d'escenari 'que va saber aplicar el teatre i el cinema a la cançó', en paraules de Pujadó. És una altra manera de dir el que deia el mateix Ovidi en la seva cèlebre Autocrítica i crítica: 'De mi mateix poc més puc explicar./ Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso'.