Público
Público

Quan vetllar pel medi ambient és un deure

El biòleg gironí Albert Ruhí somia en una generació de gent jove més vinculada amb la natura

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Estima la natura amb fervor i per això se sent obligat a tenir-ne cura. És investigador, activista i divulgador a parts iguals. A la universitat, a través d'internet, en mitjans de comunicació, en associacions, publicant llibres... Albert Ruhí es mou per terra, mar i aire per complir amb el que li sembla un deure, ser ecologista.

Fins i tot quan té un dia lliure es lleva a les 6 del matí i se'n va a observar ocells. Els seus viatges a l'estranger també tenen un rerefons natural. Quan va anar al Marroc va ser per comprovar si criaven uns amfibis amenaçats. 'Si t'ho passes bé amb la natura, quan canvies d'emplaçament descobreixes un món nou... És una passada'.

'Per què podem posar preu a una catedral i no a uns aiguamolls?'

S'explica amb el convenciment de tenir les idees clares. 'Ho visc amb intensitat, encara que més que l'ecologisme, el que m'atreu és l'ecologia. Defensar-la és per mi una obligació. Defenses el que t'estimes. La consciència ecologista neix quan tens consciència naturalista'.

És per això que s'esforça per encomanar aquest sentiment. 'Els nostres pares i avis se sentien molt més vinculats a la natura. Eren molt més conscients del canvi de clima, del bestiar... Ara tenim una generació de gent jove molt desconnectada del fet natural, cal un cert retorn'.

Troba a faltar consciència natural a les ciutats. 'Hem perdut noms per designar els ocells, els insectes, els amfibis... Quan fem jornades d'anellament comprovem la sorpresa que s'emporten moltes persones en conèixer la quantitat d'ocells que existeixen. Al pont de pedra de Girona s'hi pot veure el blauet i el martinet blanc. Molta gent va caminant mirant a terra, estressada, i ni se n'adona. També hi ha ocells de colors com l'abellerol i l'oriol. De prop, es pensen que són tropicals. Hi ha qui creu que la natura és un simple decorat'.

'Estem eliminant espècies, però encara no és massa tard per rectificar'

És qüestió d'explicar-se. 'Hem d'adonar-nos que formem part d'un ecosistema. Només així veurem la necessitat de viure junts en harmonia. Per què podem posar preu a una catedral i no a uns aiguamolls? La natura també és cultura, també és patrimoni. Quan ho explico em donen la raó. En el fons, tot és des­coneixement'.

Van ser uns campaments de quinze dies als aiguamolls de l'Empordà el que li van despertar la curiositat. Tenia només 5 o 6 anys però en va tornar obsessionat pels ocells. Al cap de poc ja en va començar a aprendre els noms científics. De més grandet s'apuntaria a diverses associacions ecologistes.

'Recordo una reflexió de Paul R. Ehrlich, un biòleg nord-americà, que em va agradar molt. Què passaria si, en ple vol, veiessis algú traient cargols de l'avió? Com reaccionaries? Hi hauria qui et diria que no cal patir, perquè un avió encara té molts més cargols. Això és veritat. Però sabem quin serà l'últim cargol? Estem eliminant espècies d'un ecosistema. Encara no és massa tard per rectificar, però el dia que ho sigui, ja no podrem fer marxa enrere'.

A Catalunya, la paraula transvasar va lligada al riu Ebre. A l'Albert li preocupa més el transvasament del riu Ter. 'És anterior al de l'Ebre i molt més preocupant. Aquí s'emporten tres quartes parts de l'aigua. Estem en contra d'un transvasament d'aquesta magnitud per les conseqüències mediambientals i econòmiques que té. En l'última sequera, es van viure situacions dramàtiques. Però, esclar, Barcelona s'abasteix del Ter i del Llobregat i no es prenen mesures'.

Segons aquest biòleg i activista, oposar-s'hi no té res d'egoisme. 'És veritat que en alguns casos ho pot semblar, com per exemple en el moviment ecologista de les Terres de l'Ebre, que ha acabat convertint la defensa del riu en un instrument més que no pas en una finalitat. Però això no és excusa perquè quan es pren una decisió no es tinguin en compte els factors medi­ambientals'.

Creu que la solució passa pel fet que el moviment ecologista també faci autocrítica. 'Les diagnosis sempre estan molt bé. En aquest país en som uns experts. Però cal assumir la nostra part. Hi ha vegades que l'ecologisme ha pecat d'estretor de mires. No hem estat prou responsables per fer propostes en positiu en comptes d'anar a la contra. Però incongruències en té tothom. El que hem de ser és conseqüents. Valorar la xarxa d'associacions que tenim a Catalunya. I, sobretot, mirar a Europa i adonar-nos que l'ecologisme és un valor a l'alça'.