Amb una contundència fins ara mai vista en cap altre càrrec institucional de CiU, Xavier Trias va donar ahir la seva opinió sobre la prostitució. 'Sóc abolicionista'. El nou alcalde de Barcelona estrenava càrrec en una conferència i no va dubtar a dictar sentència. Després de titllar aquesta activitat d''esclavatge del segle XXI' i considerar-la 'intolerable', va alertar que el seu govern lluitarà 'amb totes les eines' i amb 'actitud ferma'.

S'entén que seguirà així amb la contundència emprada fa dos anys per Jordi Hereu als voltants del Mercat de la Boqueria, després de mostrar la seva predilecció per una llei de bases que prohibís la prostitució. Un discurs similar al que Trias emprava ahir: 'No volem la prostitució al carrer però tampoc volem que estigui amagada i serveixi per seguir explotant gent de la nostra ciutat'. 'La permissivitat', va venir a dir, s'ha acabat.

La Guàrdia Urbana opta des de fa un any per multar els clients

Res a veure, doncs, amb el missatge acusador que es llegeix al bar Andalucía quan tanca la persiana, cap a la mitjanit. 'Aquí les putes porten placa'. Està situat al carrer d'en Robador de Barcelona, un dels que més sexe per diners es troba a tota la capital catalana. Un dard clar i concís que llancen les mateixes prostitutes a la policia.

Des de l'estiu de l'any passat, la Guàrdia Urbana prova una nova línia de treball que sembla funcionar: denunciar els clients perquè no s'apropin a elles. 'Vam veure que si els multàvem, s'allunyaven, i és per aquí per on hem decidit actuar', afirma una font policial, 'i com que no hi ha una llei a què acollir-nos, el nostre objectiu és intentar dificultar la seva feina i posar-hi traves', afegeix.

Sis focus de prostitució a tota la ciutat i un total de 305 denúncies interposades l'any 2010 dibuixen un panorama que només castiga el proxenetisme però que es fa difícil demostrar sense prèvia denúncia de la víctima.

Sis punts de la ciutat concentren la prostitució a Barcelona

Glòries, Ciutadella, la ronda de Sant Pau, la Rambla, el Raval i els voltants del Camp Nou són els sis punts de Barcelona on hi ha prostitució. En gairebé tots, l'horari de les meretrius acostuma a començar a les onze de la nit i acabar a les quatre de la matinada, excepte al Raval, on n'hi ha durant tot el dia, i a la Rambla, on no es deixen veure fins a quarts de dues de la matinada i s'hi estan fins a les sis. Hi juguen dues variables predominants: l'època de l'any a la primavera i la tardor augmenten considerablement les denúncies i el dia de la setmana.

On menys activitat hi ha és a la ronda de Sant Pau, classificada ara com a 'focus residual' per la policia. Allà s'hi estan les treballadores més velles, no més de mitja dotzena de dones amb prou carrera a l'esquena per respectar la presència de nens i dels centres educatius del seu entorn. Fet que no acostumen a respectar a Glòries, on l'intercanvi de sexe per diners es fa entre els matolls del costat de la plaça.

La zona dels voltants del Camp Nou és on més prostitutes s'han detectat, entre 60 i 80, de les quals un 90% són transsexuals. És un dels dos punts, juntament amb el Raval, on la policia local de Barcelona destina serveis permanents. 'La policia passa molt per aquí però mai no ens diuen res', diu una d'elles mentre es retoca els llavis mirant un petit mirall, 'els polítics no saben el que és la pobresa; si no, això seria legal', afegeix. Però no és la mateixa percepció la que tenen altres noies que es troben en una zona una mica més lluminosa: 'Vénen molt sovint i, de vegades, ens detenen', diuen, esquives, mirant de reüll als voltants.

Les mateixes fonts policials manifesten que es tracta d'un tema sota control, però que 'quan se surt de mare organitzem operacions conjuntes amb la Policia Nacional pel tema d'estrangeria'. Una manera més de fer la traveta enfocat, sobretot, a la zona de la Rambla i on també reben, de retruc, els pakistanesos sense papers que venen llaunes i objectes voladors inclassificables. Asseguren que de les 200 prostitutes censades que hi ha a la ciutat, només 25 no tenen la documentació en regla, i afegeixen que el problema real són els meublés on exerceixen.

Veïns, proxenetes, policies, prostitutes, estrangers perduts i jubilats que, simplement, passen la tarda mirant. Formen part de l'attrezzo que constitueix un espai mític en la història de la prostitució a Barcelona: el Raval. 'Deien que amb l'hotel de la rambla del Raval s'acabarien els problemes, però no ha estat així', afirma un veí del carrer d'en Robador que s'estima més no revelar la seva identitat, i afegeix: 'Ara també ho diuen de la Filmoteca, però no s'ho creu ningú. Ahir mateix, vaig veure com els veïns de sota feien les maletes i marxaven. No han aguantat ni tres anys'.

No vol que el seu carrer es converteixi en un estat policial, però reconeix que s'hi sent més segur des que va augmentar la presència dels agents. Dins els portals on hi ha el sexe no són benvingudes les persones alienes a les activitats que allà dins hi transcorren. Estan custodiades per proxenetes que marquen el seu territori amb mirades desafiadores, que saben que el moviment comença quan es produeix el canvi de torn dels agents i els clients aprofiten per apropar-se a les noies.

A tan sols uns metres, les meretrius del carrer de Sant Ramon proven d'aconseguir clients de manera constant i insisteixen, sobretot, als estrangers. Noies que els agafen un dels auriculars de l'orella i els acompanyen uns metres caminant al seu costat ballant al ritme de la música.

Una estratègia més de seducció que comença als bars de la zona, on qualsevol que hi entri és rebut amb propostes de sexe, si és home, o sent comentaris lascius, si és dona. Allà les joves són les protagonistes i esperen l'arribada de clients jugant a les màquines, ballant, parlant o seduint els homes que s'asseuen a la barra. En un moment donat, un munt de copes de vi passen a quedar-se sense amo, abandonades en una barra que queda deserta. A l'exterior, el canvi de torn dels policies es converteix, de manera paradoxal, en el botó que reactiva la prostitució del carrer.