Ana Pardo de Vera

Cada trama de corrupció política té la seva X, el seu autoritzador, el seu responsable màxim, el seu  beneficiat més gran, però també, el més perjudicat si s'arribés fins al final de les investigacions o de les responsabilitats polítiques... A Espanya, en l'alta política (és un dir), en tenim uns quants. El més popular dels nostres senyors X va ser el del primer Govern socialista del postfranquisme, quan es practicava el terrorisme d'Estat per a acabar amb ETA mitjançant la creació dels Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL).

Un altre senyor X molt famós és el de la trama Gürtel, aquest complex entramat de corrupció en el si del Partit Popular teixit gràcies a un empresari anomenat Francisco Correa, avui empresonat, i els seus contactes al màxim nivell en el PP. Suborns, mossegades, autoritzacions il·legals, events, viatges pagats a càrrecs públics..., tot ho aconseguien Correa i el seu equip gràcies a corromputs polítics del PP, principalment, de la Comunitat de Madrid i el País Valencià. Correa i el seu principal soci Álvaro Pérez s'encarregaven també de l'organització dels actes electorals del PP i altres particulars de polítics d'aquest partit, com Ana Mato i Jesús Sepúlveda, tots dos integrants del clan de Valladolid que va impulsar a José María Aznar a la Presidència del Govern. Correa, Pérez, Mato i Sepúlveda, entre molts altres, van estar a la boda de la filla menor de l'esmentat Aznar, un esdeveniment amb ínfules de noces règies i en el qual Correa va ser testimoni del nuvi, Alejandro Agag, que va exercir d'assessor presidencial a La Moncloa. Tot queda a casa.

De la Gürtel va sorgir el cas Bárcenas, que comparteixen el mateix senyor X, encara que tot apunta al fet que es va solapar amb un segon senyor X i tal vegada un tercer (sí, el poder a Espanya ha estat essencialment masculí, excepte comptades excepcions), que es van limitar a actuar d'acord amb una corrupció estructural que data des dels temps d'Aliança Popular (avui, PP) a Galícia, quan el contraban i el narcotràfic pagaven a polítics i funcionaris perquè fessin els ulls grossos davant els seus delictes. Llegeixin i/o vegin Fariña (Libros de KO), de Nacho Carretero. El cas Bárcenas ha revelat un sistema de finançament opac en el Partit Popular que, segons algun dels seus responsables empresonats, ve de molt lluny.

Aquests dies ocupa les portades dels diaris la trama Kitchen. Com a tots els casos anteriorment esmentats, el Cocina (en castellà) té el seu senyor X, que segurament -i com en els fets delictius anteriors- s'escapolirà, penalment parlant, perquè políticament ja hauria pagat amb la pèrdua del poder, com va passar amb els seus antecessors, per cert. Uns abans i altres, després; uns més i altres menys, sense demanar perdó ni penedir-se, negant-ho tot fins el darrer moment, els senyors X  van acabar marxant per la porta petita.

La trama Kitchen, explicava la setmana passada Carmen Morodo a La Razón, té "un mur" que impedirà passar de la imputació de Dolores de Cospedal, que va ser secretària general del PP i presidenta de Castella-la Manxa, a la imputació de Mariano Rajoy, expresident del Govern i del Partit Popular. El diari que dirigeix Francisco Marhuenda dóna detalls que posen els pèls de punta -o haurien de fer-ho- sobre els raonaments que circulen en la direcció del PP confiar en què la investigació del jutge Manuel García-Castellón no arribi a Rajoy:

"Rajoy «encara té les seves estructures de poder i influència, que arriben fins a l'àmbit judicial», o així confien que sigui dins de la direcció popular. L'escut per evitar que l'ex president del Govern pugui veure's en la mateixa situació que Cospedal. A la nova direcció del partit creuen que «no hi haurà proves» per sostenir la implicació de Rajoy davant un jutjat, però també creuen que «tot depèn de que funcionin bé els murs de contenció»".

Així, sense embuts, les sempre excel·lents fonts de Morodo ens vénen a dir que segurament Rajoy conserva la suficient influència en el Poder Judicial (en funcions des de fa dos anys i mig pel bloqueig del PP i amb un president del CGPJ i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, descaradament afí a aquest partit) per no ser imputat, la qual cosa portaria a l'actual líder del partit, Pablo Casado, a una situació límit. Res de nou al carrer Génova, per tant, tret que els seus ocupants reactivin la gestió del trasllat. De senyor X en senyor X, tribunals pel mig.

Des de la seu del PP, que aviat deixarà de ser-ho, tres senyors X, si més no, ens contemplen.