Público
Público

1 DE MAIG Cinc apunts per entendre els efectes d'una dècada de crisi: més atur, més precarietat i més desigualtat

Una dècada després de l'esclat de la crisi, el gruix dels indicadors econòmics mostra com encara en perviuen els efectes per a gran part de la població, que ha perdut poder adquisitiu i s'ha vist abocada a la precarietat laboral en aquest període.

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

Manifestació convocada pels sindicats l'1 de maig de 2014 / M.D.

Com cada primer de maig, milers de persones es mobilitzen aquest dimarts convocades pels sindicats i altres organitzacions per denunciar, entre d'altres qüestions, la precarietat laboral. Una precarietat que ja existia fa una dècada, quan va esclatar la crisi, però que en aquest període no només s'ha cronificat, sinó que en nombrosos àmbits s'ha fet més profunda. L'eufòria ja ha arribat als parquets borsaris i en determinats ambients empresarials gràcies als enormes beneficis de les empreses de l'Ibex, que l'any passat van superar en conjunt els 40.000 milions d'euros, unes xifres que no s'assolien des del 2007. Però una part significa de la població catalana segueix patint els estralls d'una crisi que ha fet créixer l'atur, la precarietat laboral i la desigualtat, entre d'altres qüestions. Només cal repassar les estadístiques oficials per fer-se un retrat, si es vol fred, de la situació.

Més aturats, més temps sense feina i amb menys cobertura

El 2017 va tancar-se a Catalunya amb una població activa de gairebé 3,8 milions de persones, una xifra pràcticament calcada a la de 2007. Ara bé, la població ocupada ha caigut en més de 230.000, passant de pràcticament 3,55 milions a 3,32, segons les dades de l'enquesta de població activa (epa). La taxa d'atur, que era del 6,6% fa una dècada, gairebé s'ha doblat (12,7%). A més a més, el percentatge d'aturats de llarga durada -aquells que porten més d'un any sense feina- s'ha triplicat i ja arriba al 50,3% dels desocupats. És cert, però, que el percentatge ha disminuït respecte el 60,5% que va assolir-se el 2014. Hi ha més aturats, i molts de llarga durada, però s'ha desplomat la taxa de cobertura de la prestació d'atur, que abans d'esclatar la crisi superava el 85% i el desembre del 2017 es va quedar al 61,3%, gairebé 25 punts menys.

Creixen la temporalitat i el contractes a temps parcial

La contractació temporal i la contractació a temps parcial han crescut durant la dècada de crisi. El 87,1% de tots els contractes que es van formalitzar a Catalunya durant el 2017 eren temporals, quatre punts per sobre dels que es van registrar el 2007. Més del 41% dels 2,7 milions contractes temporals que van signar-se durant l'any passat tenien una durada inferior a un mes, segons les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat. El nombre de persones que treballen a temps parcial ha crescut en unes 50.000 -n'hi ha més de 460.000- i la taxa ha crescut de l'11,9% al 14,3%, amb un marcadíssim biaix de gènere, ja que se situa en el 22,2% en el cas de les dones i en el 7,3% en el dels homes.

Pèrdua de poder adquisitiu

Segons l'Enquesta d'Estructura Salarial de l'Ine, el salari brut anual mitjà a Catalunya se situava en 24.321,57 euros el 2015, l'última dada disponible. La xifra és un 10,5% superior a als 21.998 euros de 2007. Ara bé, en el mateix període l'increment acumulat de l'IPC supera els 15 punts, de manera que a la pràctica els sous han perdut de mitjana cinc punts de poder adquisitiu. La pèrdua s'extrema en els salaris més baixos, ja que la mitjana del 10% dels treballadors amb menors ingressos tot just va situar-se 8.246 euros, el que suposa un 14% menys que deu anys enrere, un empobriment al que s'ha de sumar l'efecte de la inflació. Per tant, es pot afirmar que són els sectors més empobrits els que estan patint més els efectes de la pauperització salarial, un fet que també s'explica per l'increment dels contractes a temps parcial. Un estudi de la Fundació de les caixes d'estalvi (Funcas) subratllava fa uns mesos que els nous contractes de treball signats comportaven un salari un 12% inferior al d'una dècada enrere. 

Caiguda important en la despesa de les llars

La despesa mitjana anual de les llars catalanes era de 33.918 euros el 2007, segons l'Idescat, mentre que per persona se situava 12.905 euros. El 2016, l'últim amb dades disponibles, en canvi la despesa per llar era de 30.446 euros, un 9% menys que nou anys enrere, mentre que per persona es quedava en 12.309, el que implica una reducció de 600 euros. També aquí s'ha de tenir en compte l'evolució de la inflació, de manera que el valor real de la despesa actual s'allunyaria encara més de la que hi havia just al moment previ a l'esclat de la crisi. La despesa per llar no es pot desvincular de l'evolució de l'atur. Mentre que el 2007 hi havia a Catalunya menys de 50.000 llars en què tots els membres actius estaven sense feina, l'any passat la xifrava superava les 156.000, si bé el 2013 s'havia assolit un pic de 273.000.

Major desigualtat

Una de les conclusions evidents de la dècada de crisi, que per a molts encara contínua, és l'increment de la desigualtat. L'índex Gini és l'eina més habitual per mesurar-la i com més a prop està del 0 significa que més igualitària és una societat, mentre que si se situa a prop de l'1 vol dir que pateix una desigualtat extrema. A la Catalunya del 2007 se situava en el 0,29, mentre que el 2016 -el darrer any del que l'Idescat n'ofereix una dada- era del 0,314. Per tant, el país era més desigual, si bé s'havia disminuït amb relació al pic del 0,33 de 2014. Paral·lelament, fa una dècada els ingressos del 20% de la població amb major renda eren 4,7 cops superiors als del 20% que tenia menys ingressos, un diferencial que havia augmentat fins el 5,5 el 2016. També és cert, però, que la diferència màxima s'havia assolit el 2012, amb una ràtio de 6,5.