Público
Público

111 persones van morir en accident laboral a Catalunya durant el 2022

CCOO Catalunya apunta que les mesures de seguretat més bàsiques no estan garantides i creu que l'actual és un "sistema obsolet per a la gestió de la seguretat i la salut laboral"

Una nau en construcció on hi va haver un accident mortal a Les Franqueses del Vallès, en una imatge d'arxiu
Una nau en construcció on hi va haver un accident mortal a Les Franqueses del Vallès, en una imatge d'arxiu. Lluís Vilaró / ACN

Els accidents laborals mortals van créixer a Catalunya el passat 2022. Un total de 111 persones van morir a conseqüència de la seva feina a casa nostra, el que suposa "una xifra realment escandalosa", segons la responsable de Salut Laboral de CCOO Catalunya, Mònica Pérez.

Es tracta d'un dels colpidors titulars del Balanç de salut laboral 2022 que aquest dijous ha presentat el sindicat, d'un any marcat per la recuperació econòmica. I especialment tacat també per l'empitjorament de la salut laboral, sobretot en les malalties no traumàtiques i mentals.

La xifra de morts laborals, però, no és comparable amb la de l'exercici anterior, ja que el Govern ha adoptat el criteri europeu d'incloure les persones que perden la vida un any després de l'accident. Sí que es pot comparar la dada de morts immediates, que va ser de 92 persones: suposa un increment del 8,23% respecte al 2021 per l'augment del 43% dels accidents laborals in itinere (els que es produeixen anant o tornant de la feina).

La mortalitat durant la jornada de treball es manté en 69 persones, la mateixa dada que l'any passat. El sindicat diu que gran part dels accidents continuen tenint com a causa problemes de seguretat. A més, durant el 2022 s'ha detectat un creixement d'un 60% dels accidents no traumàtics com ara infarts o ictus, que CCOO relaciona amb "exigències a la feina".

"L'expressió de la mortalitat al treball està canviant" i cada vegada reflecteix més "el patiment emocional" i els danys "menys visibles", segons Pérez. La responsable creu que les mesures de seguretat més bàsiques no estan garantides.

Dades per sectors i territori

El territori amb pitjors indicadors és Lleida, amb un increment del 12,57% de la incidència dels accidents de treball i un augment del 30,6% de la mortalitat dins la jornada laboral. A la demarcació de Barcelona i de Tarragona són els territoris on més creixen els sinistres laborals in itinere, amb un 59% i un 44%, respectivament.

Infografia dels accidents de treball amb baixa
Infografia dels accidents de treball amb baixa. CCOO

Respecte del 2021, el nombre d'accidents de treball en jornada creix en tots els sectors, excepte a l'agricultura (–2,69 %). Serveis encapçala l'increment (18,97 %), seguit de la indústria (4,47 %) i la construcció (2,74 %). El sector de serveis continua acumulant el nombre més gran d'accidents de treball dins de la jornada, però és la construcció la que presenta l'índex d'incidència més elevat.

El 66% dels accidents de treball en jornada del 2022 els van patir homes, un percentatge creix a mesura que augmenta la gravetat de l'accident, fins a arribar al 91% en el cas dels mortals. En canvi, les dones pateixen més accidents in itinere, tot i que alguns estudis ens diuen que utilitzen el transport col·lectiu més que els homes o es desplacen amb modes no motoritzats.

CCOO ha denunciat una infranotificació crònica de les malalties professionals, sobretot les que afecten les dones. I ha assenyalat que aquest any les malalties de la pell acumulen un augment del 200%.

Infografia de malalties causades pel treball
Infografia de malalties causades pel treball. CCOO Catalunya

Repunt de l'índex d'incidència a causa de la reactivació

Si ens fixem en l'evolució de l'índex d'incidència d'accidents de treball amb baixa en jornada i in itinere en el període 2009-2022, observem un descens dels prop de 4.350 punts en jornada laboral fins a uns 2.250 de l'any 2020, marcat per la pandèmia. Entre el 2012 i el 2018 es va acumular un increment del 10,76 % en la incidència d'accidents de treball en jornada i del 24,47 % en la dels in itinere amb baixa.

Després del descens pandèmic, els passats 2021 i 2022 han suposat un repunt de l'índex, amb 2.658 i 2.895 respectivament. Es tracta d'un repunt atribuït a la reactivació econòmica i la tornada a la presencialitat.

Catalunya és la comunitat que menys malalties professionals detecta, amb una reducció del 35% de les notificacions des del 2012. La mitjana estatal és d'un increment del 40% i algunes comunitats com el País Valencià l'augment supera el 400%.

"Dèficits estructurals" i propostes de millora

En el balanç, CCOO defineix la radiografia d'un "sistema obsolet per a la gestió de la seguretat i la salut laboral" i algunes característiques molt clares que suposen "dèficits estructurals". Un d'aquests és l'externalització de la prevenció a un servei extern, fet que duen a terme un 76% de les empreses. La dedicació mitjana dels tècnics són de 6,5 hores per empreses, un temps durant el qual "no es poden controlar ni els riscos de seguretat ni els psicosocials".

D'altra banda, l'informe conclou que el 99,5% de les empreses no han avaluat els riscos de manera específica i dels que ho han fet, només un 1,1% han dut a terme canvis per millorar els problemes psicosocials. Una altra pota que trontolla és la manca de delegats de prevenció, que només estan presents en el 6,6% de les companyies.

"El sistema preventiu no està protegint prou bé els treballadors, es normalitzen els accidents, s'amaguen danys a la salut menys visibles com els no traumàtics i estem trobant creixements en tots els indicadors", ha lamentat Pérez. La sindicalista ho atribueix a la mala praxi de les mútues que no notifiquen les patologies i al "desinterès" del Departament de Salut en posar en marxa sistemes de detecció a l'atenció primària.

La secretària d'Acció Sindical, Cristina Torre, ha insistit que el govern espanyol "encara és a temps" de canviar la llei de prevenció aquesta legislatura. Demana implementar controls en els serveis d'externalització i evitar que siguin les mútues les que determinin si una malaltia és d'origen laboral.

Per tot plegat, l'informe proposa reformar el marc normatiu perquè tingui un "major ajust als drets constitucionals", introduint canvis que ofereixin més equilibri. També que les administracions públiques facin seguiment de la qualitat de les activitats preventives i dels seus resultats.

Pel que fa a les patronals, demana "que passin de les paraules a la pràctica", situant la protecció de la salut al centre de les inversions. Per CCOO, també cal que respectin a les empreses els drets de registre de jornada i desconnexió digital, i remarquen que la integració preventiva requereix el compromís econòmic i d'acció de les direccions de les empreses.

El balanç de salut laboral

CCOO Catalunya ha presentat avui aquest Balanç de salut laboral, com cada any al voltant del 28 d'abril, Dia Mundial de la Salut i la Seguretat en el Treball. S'analitzen les dades estadístiques disponibles referides a les malalties i als accidents de treball ocorreguts el 2022, així com la seva evolució en relació amb anys anteriors i respecte del 2021. I aporta un repàs de "les principals activitats preventives que han de realitzar les empreses, dels indicadors que mostren la baixíssima qualitat de la prevenció actual, dels greus incompliments empresarials i dels aspectes que limiten l'efectivitat preventiva".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?