Público
Público

Barcelona, en alerta davant l'ascens de la islamofòbia

El creixement dels atacs islamòfobs a la capital catalana és una realitat que des de l'Ajuntament i diversos col·lectius es combat amb la sensibilització i la denúncia. El principal problema és encara la falta de dades precises, la precària formació dels treballadors públics en multiculturalitat i la imatge estereotipada que molts mitjans difonen, sobretot, arran dels recents atemptats gihadistes.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Protesta contra la islamofòbia. DAVID KARVALA

La por que intenta infondre Donald Trump en cadascun dels seus discursos al voltant de l'islam, l'ascens de l'extrema dreta arreu d'Europa o la contínua vinculació que el líder del Partit Popular a Catalunya i exalcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, fa de les persones estrangeres amb l'atur i la falta de seguretat no contribueixen a una convivència pacifica amb l'altre. Actualment la ciutat de Barcelona pateix, igual que la resta del món, una intensificació de les situacions de discriminació contra la població musulmana. Ja existien abans dels darrers atemptats anomenats "gihadistes", alimentada històricament per opinions estereotipades i negatives, però ara s'intensifica amb la criminalització provinent de molts mitjans de comunicació i partits polítics.

Des del Servei de Delictes d'Odi i Discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona s'ha alertat que tots els delictes d'odi han augmentat a la província de Barcelona en els darrers anys. L'any 2015 se'n van denunciar 232 casos, un 19% més que el 2014 i gairebé un 40% més que el 2013 i, segons l'últim informe de la Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia, durant el 2015 se'n van detectar un total de 278 casos a Espanya, el 28% d'ells a Barcelona. Tanmateix, el problema continua essent el gran desconeixement que encara hi ha dels fets que es produeixen i no es denuncien, a causa de la por o de la desconfiança davant un sistema que no garanteix a les víctimes de discriminació la protecció necessària.

La falta de dades precises sobre islamofòbia, primer obstacle

Alba Cuevas, portaveu de SOS Racisme, explica que tot i que la seva associació fa anualment -des de fa 15 anys- l'informe del SAID (Servei d'atenció i denúncia) no hi ha cap registre oficial dels casos d'islamofòbia a Catalunya i, a més, puntualitza que dels 150 casos que van passar l'últim any per les seves oficines a assessorar-se, un 40% no van arribar a denunciar-se. "Si fem un recompte dels casos que portem, la majoria de cops no s'acaba provant el que realment són: un delicte contra la dignitat moral", adverteix Alba Cuevas. "Si inicies un procés judicial, constantment has de demostrar que el que va passar ha sigut real amb un munt de proves que fan que, al cap i a la fi, el mateix procés sigui el culpable que l'agressió quedi impune", afegeix la directora de SOS Racisme. "Encara cal molta formació, professionalitat i sensibilitat a l'Administració de Justícia".

"Si fem un recompte dels casos que portem, la majoria de cops no s'acaba provant el que realment són: un delicte contra la dignitat moral", explica Alba Cuevas

Arran de la detecció d'aquest impediment per a donar a la islamofòbia el lloc que es mereix dins les polítiques públiques, l'Ajuntament de Barcelona ha posat al gener l'Oficina per la No Discriminació (OND) com a servei principal perquè ciutadania i organitzacions es puguin documentar, rebre informació, formació i assessorament sobre agressions islamòfobes, a més de la creació de l'Observatori de delictes i discursos d'odi amb l'objectiu de monitoritzar les pràctiques islamòfobes a la ciutat i elaborar un arxiu a Barcelona.

Aquesta acció s'enquadra dins del nou pla de xoc contra la islamofòbia que des de l'àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència del Consistori de Barcelona s'ha articulat per enfortir, mitjançant 28 mesures pioneres a l'Estat, la sensibilització al voltant d'un problema que amenaça la bona convivència a la ciutat. "És urgent sensibilitzar sobre la uslamofòbia existent, ja que és una forma de discriminació greu que vulnera drets fonamentals d'éssers humans i que ens fa més fràgils com a societat. El millor antídot a l'odi i la intolerància és el reconeixement de la diversitat religiosa, política i cultural al món de l'Islam.", ha afirmat el tinent d'alcaldia, Jaume Asens, durant la presentació del projecte.

El tinent d'alcaldia de Barcelona Jaume Asens aposta pel reconeixement de la diversitat religiosa, política i cultural a l'islam com "antídot a l'odi i la intolerància"

El pla de l'Ajuntament ha partit d'una diagnosi prèvia encarregada a un grup d'investigadors vinculats al departament d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona i al col·lectiu Stop als Fenòmens Islamòfobs a Catalunya (SAFI), presentat al juliol del 2016, en el que es detectava, entre d'altres, que la islamofòbia a Barcelona és un fenomen real, preocupant i que va a l'alça; que afecta de forma més aguda a les dones; que existeix una desinformació sobre els drets de les víctimes davant de situacions de discriminació i que en l'àmbit de l'educació, l'espai públic, els mitjans de comunicació i la feina són els llocs on es donen més situacions de discriminació islamòfoba. Un cop feta aquesta primera anàlisi, es va endegar un procés de consulta amb grups de discussió amb diferents persones i entitats que treballen aquest àmbit, així com comunitats musulmanes -dins les quals s'ha posat l'èmfasi en la veu de les dones i els col·lectius més joves- i l'assessorament d'una quinzena d'experts, com Santiago Alba Rico, Tariq Ramadan, Jordi Moreras o Saloua El Gharbi.

La islamofòbia afecta amb més duresa les dones.

"El racisme de finestreta", segon obstacle

Les entitats que treballen en l'assessorament i acompanyament de les persones migrades es troben cada dia amb "matisos de diferència de tracte per part del personal de sanitat", segons explica la Laia, treballadora social de Barcelona. "Crec que cal un suport de formació de professionals i més presència de treballadors socials i de traductors dins dels ambulatoris, que ja hi són però són pocs pel nombre d'usuaris que hi ha", afegeix.

Hind El Atiki, advocada marroquina, ratifica la percepció generalitzada dels organismes vinculats a la lluita contra el racisme al voltant de la urgent necessitat d'una millor formació dels funcionaris, sobretot, de l'atenció sanitària. Segons Hind, molt sovint tant els musulmans com d'altres persones provinents de cultures diferents han de fer front a "un agent de duana" en comptes de parlar amb un treballador de cara al públic que no ha d'interessar-se pel tipus de documentació que porta. "¡Aquesta no és la seva feina! Hi ha una desinformació tan gran que fa que aquesta sigui la primera barrera que ens trobem en arribar, el racisme de finestreta", denúncia l'advocada.

Com que la formació dels treballadors municipals sobre discriminació i islamofòbia tothom la veu com un dels reptes prioritaris de la ciutat, l'Ajuntament de Barcelona ha afegit al seu pla de xoc en aquesta àrea la realització de diverses accions formatives sobre delictes i discursos d'odi, la qual s'incorporarà al catàleg de formació dels seus treballadors. També s'elaborarà un manual pràctic d'identificació i detecció de discriminacions islamòfobes per a funcionaris, per tal de promoure un coneixement aprofundit en drets fonamentals que emparen les diferents comunitats religioses de la ciutat i assenyalar les conductes que són susceptibles de caure sota l'etiqueta de "racisme institucional" o "islamofòbia institucional".

La islamofòbia institucional i mediàtica, tercer obstacle

Estretament lligat amb el desconeixement de la cultura i la religió islàmica, així com dels seus drets dins de la societat en la qual viuen, és el bombardeig mediàtic d'idees islamòfobes basades en prejudicis, por i interessos polítics. Miguel Ángel Pérez Ramírez, coordinador i portaveu de l'associació catalana Musulmanes contra la islamofòbia, explica que és alarmant l'avanç d'un discurs institucional que avala el racisme social emparat en "la por a perdre els valors identitaris". "Entenem que el problema ve pel mitjà institucional: Esperanza Aguirrre, Xavier Garcia Albiol, Trump, així com de la mà de certs mitjans de comunicació de dreta", afirma el Miguel Ángel.

"Des que- al setembre del 2015- vam començar la nostra activitat contra la islamofòbia a les xarxes socials i al carrer, hem vist incrementat el nivell d'atac d'una forma impressionant", adverteix el coordinador d'una associació que ha patit fins i tot acusacions de vinculació amb el Daesh per part de la premsa de dreta. "Combatem el racisme social amb el foment de la denúncia, i això és molt necessari. Però el problema és que quan el racisme ve de l'administració és molt més difícil defensar-se'n ,perquè estàs molt més desarmat", conclou el fundador de Musulmanes contra la islamofòbia