Público
Público

Barcelona és més o menys racista que altres ciutats?

Després de la gran manifestació per reclamar l'acollida dels refugiats, la ciutat que segueix perseguint els manters estrena campanya contra l'odi.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:
Los manteros de Barcelona venden el documental 'Tarajal' por diez euros /Tancada pels drets inmigració

Manters a Barcelona. /Tancada pels drets inmigració

Donald Trump, el Brexit, Marine Le Pen... el món viu un ressorgiment del racisme amb un suport a les urnes que molts creien enterrada. Però mentre a Europa ressona el ressò d'un racisme institucional que ja fa estralls als Estats Units, a Barcelona la ciutadania surt al carrer per exclamar que vol acollir refugiats. Cap partit polític d'extrema dreta ha aconseguit triomfar en l'Estat espanyol. Som menys racistes que la resta o ho som tant que ni ho veiem?

"Hi ha unes polítiques institucionals molt racistes" afirma Miguel Àngel Pérez, portaveu de la plataforma Musulmans contra la Islamofòbia. Recorda el Reial decret 16/2012 que exclou a milers de persones de l'assistència sanitària, "una cosa que no ha ocorregut a cap país més d'Europa". Per a Pérez, el racisme és més visible en altres països del nostre entorn perquè existeix un contrast entre les polítiques públiques orientades a la integració i la resta de la societat, mentre aquí el racisme està tan implícit en les polítiques que l'actitud social està normalitzada. "A qualsevol altre país un immigrant està molt més recolzat institucionalment", opina.

La societat catalana pot semblar menys racista, però a la plataforma consideren que no, perquè avala aquestes polítiques en les urnes. Tots els partits, excepte el PP i Ciutadans, es van comprometre en la passada li breu legislatura estatal a restituir el caràcter universal de la sanitat. Tots dos partits van sumar a Catalunya més de 840.000 vots en les eleccions del 26 de juny.

Quan parlem de racisme, cal diferenciar entre l'institucional i el social. Totes les fonts coincideixen que el primer és la condició indispensable del segon. Pérez assenyala que els mitjans de comunicació reforcen el racisme estructural de la mateixa manera que ho feien en l'època colonial: "sota la pell de be del projecte civilitzatori s'amaga un llop que vol arrossegar els recursos als països que els envaeixen". En aquest sentit, els mitjans estarien reforçant la narrativa que busca interioritzar i fins i tot animalitzar els migrants -i especialment els musulmans- per reforçar la creença que la seva expulsió és necessària.

Campanya institucional contra el discurs de l'odi

En aquesta lluita contra el discurs de l'odi, l'Ajuntament de Barcelona ha llançat la campanya #BCNvsODI. El seu objectiu és "davant del fenomen de la xenofòbia, el racisme o l'homofòbia que s'expressa a les xarxes socials, i que moltes vegades s'empara en l'anonimat, cal una ciutadania digital vigilant que reaccioni amb contundència", segons explicava Jaume Asens, tinent d'alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. Assegurava que "dins del govern de la ciutat creiem que un atac als més vulnerables és un atac al conjunt de la ciutadania i aquest és el missatge que hem volgut traslladar en diverses accions".

La campanya, que en la seva batalla contra el ciberodi engloba diverses lluites, no plou a gust de tothom. Mentre que per a Musulmans contra la Islamofòbia es perd en el general i es queda en una mera acció de comunicació, per a SOS Racisme necessita temps. Edoardo Bazzaco, coordinador de projectes de l'entitat, veu positiu que es visibilitzi l'existència d'aquests discursos: "l'odi no es pot deixar només en mans dels jutges, necessitem que la societat civil s'impliqui a generar la contra narrativa que desmunti el discurs racista oficial".

Saber si Barcelona és o no una ciutat racista porta a altres preguntes. Com diu Bazzoco, "una ciutat de l'est d'Europa en la qual hi ha hagut manifestacions racistes ens pot semblar que ho és més, però segurament les seves polítiques són més integradores que les d'aquí". El component institucional és el més important perquè del que es tracta és d'encarar "un mecanisme estructural de dominació dels éssers humans", aclareix el coordinador.

La falta d'un partit d'extrema dreta amb calat social porta a pensar que Catalunya i l'Estat espanyol podrien ser menys racistes que altres països. Bazzoco li dóna la volta a aquesta afirmació amb aquesta altra: "tampoc a cap altre país existeix un partit de centredreta com el PP, que implementi polítiques racistes".

Molts casos que no s'arriben a denunciar

El desconeixement a escala interna de fins a on arriba el racisme institucional també és un altre motiu per creure el dolç somni de viure en un paradís antiracista. Dels casos d'agressions que van arribar a SOS Racisme en 2015, el 40% va decidir no denunciar formalment al final. Una dada molt cridanera, ja que es tracta de persones que ja han arribat fins a l'entitat i han reconegut que han estat víctimes d'un atac racista.

Fins a quin punt la societat és molt menys racista que les seves institucions ho saben molt bé col·lectius com Tras la Manta, que defensa els drets dels venedors ambulants. "Els comerciants no estan realment preocupats perquè són conscients de com viuen els manters i saben perfectament que no són la seva competència" aclareix Áurea Martín, membre de la xarxa. Tampoc ha vist repressió en la societat civil: "rebem molts més suports que crítiques a les xarxes"

Encara que creuen que Barcelona no és una ciutat molt més racista que unes altres, "el racisme institucional està present a cada moment", assevera Martín, que assenyala els controls en les entrades del metro dels barris on viuen molts dels venedors ambulants, com el Besòs. "Estan implantant fronteres dins de la ciutat", declara.

El que enfada els col·lectius que aglutinen als migrants és que l'Ajuntament de Barcelona en Comú els hagi deixat al marge. "Tenint en compte com de bé que han estat transformant l'opinió pública fins al punt d'acceptar que el dret a l'habitatge està en alguns casos per sobre del dret a la propietat, en el tema de la venda ambulant no han mogut un dit", critica Martín. I va més enllà, denunciant les campanyes que l'Ajuntament ha desenvolupat per recordar als vianants que comprar en el top manta és afavorir un negoci il·legal.

Però a Tras de la Manta també són conscients del lobby al qual l'executiu municipal s'enfronta en un tema com el de la venda ambulant, que ha trobat en els manters l'arma llancívola perfecta contra les polítiques de Colau. El col·lectiu assenyala directament La Vanguardia, la Guàrdia Urbana i l'Associació de Comerciants de Barcelona Centre.

"Colau li va treure a La Vanguardia les campanyes publicitàries a dit al juliol del 2015, la cúpula de la Guàrdia Urbana va dimitir o es va quedar renegant d'un govern que pensaven que seria tan revengista com la dreta i l'Associació, que agrupa grans empreses, es va quedar sense la pista de gel que muntava cada Nadal en plaça Catalunya", explica Martín. Motiu suficient perquè el "triumvirat" iniciés una campanya contra els manters, taló d'Aquil·les del nou govern.

"La Guàrdia Urbana va concentrar els manters a l'entrada del metro de plaça Catalunya", manifesta Martín, "ens trobàvem venedors que venien de Montjuïc o el Parc Güell que deien que la Guàrdia Urbana els enviava allà perquè era l'únic lloc on no els multarien". La foto perfecta i la queixa perfecta dels comerços per al periòdic. Un racisme institucional que segueix semblant molt lluny dels carrers.