El pla de l'Ajuntament de Barcelona per posar fre a l'obertura de noves sales de jocs d'atzar a la ciutat ha funcionat. Des de l'aprovació d'una normativa municipal que regula aquesta activitat, ara fa tres anys, no ha obert cap nou local de jocs i apostes a la capital catalana. No poden dir el mateix altres ciutats de l'Estat com Madrid, que ja té vuit vegades més sales de joc que Barcelona.

Segons un balanç fet per l'Ajuntament, a Barcelona hi ha 51 sales de joc d'atzar (35 salons de joc, 15 bingos i 1 casino), les mateixes que el 2019, l'any que el consistori va prohibir obrir nous locals d'apostes per preservar la salut i evitar addiccions. En canvi, a Madrid, en tres anys, n'han obert 50. Actualment té 428 salons de joc. Això vol dir que n'hi ha 13 per a cada 100.000 habitants. A la capital catalana, 3. 

La regidora de Salut, Gemma Tarafa, fa un balanç positiu i vincula la regulació al fet que no hagi crescut el nombre d'aquests tipus d'establiments a la ciutat. 

Normativa pionera a l'Estat

Tot va començar l'octubre del 2019, quan el govern d'Ada Colau va donar el primer pas aprovant una suspensió de comunicats que impedia l'obertura d'establiments de jocs d'atzar, salons de joc, bingos i casinos a Barcelona mentre elaborava una normativa per regular aquesta activitat a la ciutat. 

Finalment, l'abril de 2021, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar un Pla Especial Urbanístic que no prohibeix explícitament que obrin sales de joc i d'apostes, però fixa unes condicions a complir que, a la pràctica, en fan molt difícil l'obertura. En concret, la norma marca que l'establiment s'ha d'establir a una distància mínima de 800 metres respecte a qualsevol centre educatiu -com llars d'infants, escoles o universitats-, així com de 450 metres respecte a altres equipaments com biblioteques, centres de serveis socials, centres cívics, casals de joves i de barri, centres del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) o bé centres de salut. 

La decisió es va prendre per protegir la salut dels ciutadans, tenint en compte el creixement "alarmant" de les addiccions. Segons l'informe Adicciones comportamentales, publicat pel Observatorio Español de las Drogas y las Addicciones, l'any 2020 el 63,6% de la població d'entre 15 i 64 anys van declarar haver jugat amb diners de forma presencial, mentre que l'any 2018 aquesta xifra se situava en un 59,5% i en un 37,4% el 2015.  

Segons l'Enquesta de Salut de Barcelona, el 6,5% dels homes i l'1,7% de les dones que viuen a Barcelona han fet un ús problemàtic del joc durant l'últim any. Aquests percentatges s'incrementen en la població jove i de classes socials més desafavorides. "Són xifres preocupants que ens han permès anticipar-nos davant d'aquesta situació", diu Tarafa.

En aquest context, Tarafa posa en valor que s'hagi evitat l'obertura de més sales d'atzar, d'una banda, i que la ciutat compti amb un Pla d'Acció sobre Drogues i Addiccions 2021-2024, de l'altra. Aquest pla, aprovat el novembre del 2021, inclou com una de les novetats la incorporació d'un programa escolar específic dirigit als alumnes de 4t d'ESO per a la prevenció dels danys que pot provocar l'addicció al joc d'apostes.