La setmana passada es va celebrar la final de la Copa Davis de tennis, un esdeveniment pel qual la Comunitat de Madrid i l'Ajuntament de la ciutat van destinar 5,4 milions d'euros cadascun, tots dos signats per l'anterior Administració, per aquest any i per 2020.

El futbolista Gerdad Piqué es va estrenar com a responsable del nou format de la competició amb la seva empresa Kosmos, gràcies a un acord signat amb BNP Paribas d'ITF (Federació Internacional de Tennis).

En aquesta ambiciosa edició, prop d'un miler de treballadors han estat contractats perquè l'esdeveniment fos un veritable èxit, però com han estat les condicions d'aquests treballadors temporals?

La major part del personal que treballa en el prestigiós 'mundial de tennis' està gestionat per l'empresa de treball temporal (ETT) Adecco, que també signa com una de les principals patrocinadores de la Copa. Aquesta empresa va obrir una convocatòria de 500 llocs per al control d'accés i per a l'acomodació de la gent. S'hi van apuntar fins a 5.438 persones.

Més de sis hores de peu a menys de 10 graus

Entre els diferents llocs que s'oferien per a la Copa Davis estaven els acomodadors (a l'interior dels escenaris), els hostessos de la zona VIP i els controladors d'accés situats a les portes exteriors. En principi els torns havien de ser de sis hores i mitja al dia, però la majoria han treballat dempeus en tot moment, més de sis hores al dia i amb un o dos descansos, en el millor dels casos, de cinc minuts. El salari? 7,19 euros bruts l'hora, la qual cosa es tradueix entre cinc i sis euros nets l'hora.

Per als llocs de control d'accés l'empresa va lliurar als treballadors un polo, un abric i uns pantalons, però els empleats confessen a Público que no va ser suficient per pal·liar el fred: "Un dels dies la meva companya va haver de venir a treballar amb febre perquè amb el fred que feia era molt fàcil posar-se malalta", comenta una de les treballadores.

Per a l'advocat laboralista Víctor Llanos aquest tipus de malalties poden classificar-se com a malalties laborals, ja que els treballadors han emmalaltit per no tenir un equip adequat: "La roba més que prevenir els riscos laborals (perquè malgrat portar l'abric continuen passant fred), la donen per una qüestió d'uniformitat pròpia i per la imatge de l'empresa, però no és el que es necessita. Es corre el risc que els treballadors emmalalteixin, la qual cosa seria una malaltia professional, perquè és derivat del treball i d'un mal equipament als treballadors".

Horaris caòtics

Els horaris han estat una de les qüestions més criticades de la Copa Davis tant pels assistents com pels organitzadors: "Treballarem en el tema dels horaris per millorar-ho", va reconèixer Piqué aquest diumenge. No obstant això, els més afectats han estat els treballadors, especialment els del torn de tarda que van haver de quedar-se fins al final dels partits, alguns dies fins a les dotze o la una de la matinada: "M'obligaven a continuar treballant fins que acabés el partit. Però vaig tenir sort perquè els coordinadors, que estaven contractats com nosaltres, ens deixaven marxar a aquells que depeníem del transport públic", comenta una de les acomodadores.

"A mi em van dir que rotaríem aquells que es quedessin fins al final dels partits, però no va anar així, tots ens vam haver de quedar", apunta la mateixa treballadora.

Nul registre horari

Molts dels contractats temporals van començar a treballar el diumenge 17 de novembre i no va ser fins al divendres 22 quan van començar a portar un mínim registre horari. "Simplement passaven amb un paper i ens preguntaven quantes hores havíem fet. Res més", explica a Público un dels treballadors. Encara que la treballadora que va estar com a acomodadora, explica que no li van fer cap registre de les hores que portava, "me les he anat apuntant jo", declara.

"Perquè et facis una idea del descontrol, jo vaig entrar a treballar un diumenge i no vaig signar el contracte fins al dimarts", comenta un altre treballador temporal de la mateixa empresa. Per a Llanos, l'advocat laboralista, el control horari és una obligació de les empreses i no consisteix a preguntar quantes hores han treballat els empleats: "Quan no hi ha cap registre de jornada, l'empresa l'usa per abusar de les condicions, registrar la jornada no és que vagi una persona amb una carpeta preguntant".

En tenir unes condicions laborals tan precàries, molts treballadors van optar per abandonar el seu lloc de treball: "Com hi havia falta de personal ens demanaven doblar als del matí, però molts no ho vam fer pel cansament físic i mental”, comenta un treballador del control d'accés.

"Jo vaig doblar torn i vaig fer 17 hores seguides. Pensava que em donarien temps per menjar i que em convidarien a un menú, però no va anar així. En aquestes 17 hores no podia asseure'm ni recolzar-me enlloc, l'únic descans en el qual vaig poder estar assegut va ser de 20 minuts entre el primer i el segon torn", explica un altre treballador de la Copa Davis.

Sense temps per a descansos

Públic ha contactat amb Adecco per recaptar la versió de les queixes dels treballadors. “Sí que és cert que va haver-hi moments de caos, però perquè tothom estava desbordat”, reconeix l'empresa de treball temporal respecte a la falta d'organització dels treballadors. L'ETT considera que tot s'ha ajustat a la legalitat i als contractats "se'ls ha donat el descans que hi ha per llei".

Per part seva, LLanos no té tan clar que s'hagi complert amb la legalitat respecte a horaris i descansos. L'advocat subratlla que l'art. 34.4 de l'Estatut dels Treballadors estableix que sempre que la durada de la jornada sigui més de sis hores ha d'establir-se un descans de 15 minuts seguits. Una obligació que no es va respectar, ja que cap dels dies els treballadors als quals ha preguntat Público han tingut aquest temps: "No teníem 15 minuts, només cinc minuts en tota la jornada, no podia ni anar al lavabo. I quan menjava? No ens donava temps", comenta una de les acomodadores.

A més, segons denuncien els treballadors, l'organització no facilitava ni aliments ni beguda als treballadors durant la seva jornada: "No ens donaven ni aigua i tampoc podíem portar motxilla", comenta una de les joves contractades.

Treball temporal: més irregularitats i menys controls

Per a Llanos, la situació és complicada, ja que és en els treballs més curts on es detecta un major nombre d'irregularitats: "Les empreses s'aprofiten que els treballadors no tenen ni temps ni capacitat de sindicar-se i d'altra banda perquè inspecció de treball no sol anar per la brevetat d'aquesta mena de treballs".

Estem anant a un mercat de treball on aquest tipus d'ocupacions són més freqüents i voluminoses, per tant, els controls que hi ha cada vegada són menors, un fet que acaba afectant-nos a tots, conclou l'expert.