Catalunya està vivint l’episodi de sequera més greu des del 1916, el primer any des del qual es tenen registres. La magnitud dels dèficits de precipitació, l’extensió de les zones afectades i la durada del fenomen fan que se superi el precedent més sever, la sequera dels anys 2005-2008. Els nivells de les reserves d'aigua es troben sota mínims històrics, en el 18,89%. I el pitjor de tot és que el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) no preveu cap episodi de pluja abundant en el curt i mitjà termini.

La ratxa seca acumula ja 31 mesos de sequera i el 50% del territori català s’ha vist afectat de manera persistent, amb un dèficit global de precipitació de 446 mm en els últims tres anys, segons l'informe sobre l’estat de la sequera meteorològica que ha presentat el SMC aquest dijous. De fet, bona part del territori es troba en estat d’emergència (amb restriccions), el pitjor nivell de tots, per la falta de pluges i els baixos nivells dels embassaments.

Catalunya ja acumula 31 mesos de sequera i bona part del territori es troba en estat d'emergència

Destaca la conca de la Muga, a l'Alt Empordà, on el dèficit de pluja s'enfila per sobre dels 860 mm, unes dades sense precedents. Tampoc tenen precedents els dèficits de la conca del Ter (663 mm) i el de la conca del Segre (516 mm). Al Llobregat el dèficit és de gairebé 560 mm.

L’episodi de sequera va començar la tardor del 2020. Des d’aleshores no hi ha hagut cap estació climàtica de pluges regulars o abundants (de “caràcter humit”), i només la primavera del 2022 i l’estiu del 2023 han estat climàticament “normals” a nivell de pluviometria. La resta, han estat seques, molt seques o extremadament seques, constata l’informe del SMC.

El temporal Glòria, el darrer fenomen de pluja abundant

El temporal Glòria, el gener de 2020, va ser el darrer fenomen de pluja abundant. El dèficit de precipitació respecte la mitjana climàtica arrenca a l’agost d’aquell any. El març de 2001 s’estableix l’inici de la sequera meteorològica, al maig l’inici de la sequera agrícola (secà) i al juliol, de la sequera forestal. Ja el 2022, al novembre s’estableix l’inici de la sequera hidrològica amb alerta a les conques del Ter i el Llobregat. El gener d’enguany es dona per iniciada la sequera agrícola (regadiu) i el mes de setembre es va entrar en la sequera hidrològica en grau d’excepcionalitat també al Ter/Llobregat, i d’emergència a la Muga.

L’episodi de sequera va començar la tardor del 2020

La distribució territorial i l’afectació de la sequera és un dels trets diferencials amb l’episodi de falta de pluges dels anys 2005-2008. A grans trets, en comparació amb aquell (el segon més sever des que hi ha registres), ara la principal afectació és a les conques internes, mentre que aleshores va ser sobretot a les terres de Ponent, al voltant de la conca de l’Ebre. “És una diferència important, perquè afecta la zona on hi ha més habitants”, destaca Sarai Sarroca, directora del Servei Meteorològic de Catalunya.

Quanta pluja cal que caigui per revertir la situació?

L’actual dèficit de pluja acumulat és de 466 mm, és a dir, una quantitat equivalent a la pluja que de mitjana cau a Barcelona al llarg d’un any. Això és el que caldria que plogués de forma concentrada i urgent per revertir la situació, ha il·lustrat Sarai Sarroca. Per fer-ho encara més gràfic, la directora del SMC ha dit que això equivaldria a “inundar Catalunya amb mig metre d’aigua”.

Malauradament, les previsions al respecte del mateix SMC no són optimistes. Els mapes de pluviometria a curt i mitjà termini no preveuen episodis generosos de pluja. De fet, fins a final d’any plourà poc, per sota de la mitjana pluviomètrica.

El final de la sequera no serà a base d’estacions molt plujoses, sinó amb un o dos episodis puntuals

Sarroca matisa que això no vol dir que la sequera actual no hagi d’acabar, i la inscriu en un patró de comportament habitual del clima mediterrani, on s’han registrat deu cicles de sequera des principis del segle XX. El final de la sequera serà com els anteriors, pronostica, no a base d’estacions molt plujoses, sinó amb un o dos episodis puntuals “on s’acumula molta aigua”.

També avisa que és probable que en els propers anys la freqüència d’etapes de sequera sigui més alta i es produeixin “de forma més continuada”, per efecte del canvi climàtic.