Publicado: 15.12.2016 21:56 |Actualizado: 19.12.2016 12:41

Cinc claus per abordar el debat dels pressupostos 

Aquesta setmana el Parlament admet a tràmit els comptes de la Generalitat per a l'any vinent, sense que l'executiu tingui la certesa que la CUP li acabi donant el vistiplau definitiu. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:
Junqueras entrega a Carme Forcadell el projecte de pressupostos del govern. PARLAMENT

Junqueras entrega a Carme Forcadell el projecte de pressupostos del govern. PARLAMENT

BARCELONA.- El projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya superarà aquesta setmana  el primer obstacle, quan el ple del Parlament n'aprovi la tramitació. Serà possible gràcies als vots dels diputats de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP, mentre que els quatre grups restants -Ciutadans, PSC, Catalunya Sí Que es Pot i PP- hi presentaran esmenes a la totalitat. Ara bé, l'admissió a tràmit no significa que els comptes s'acabin aprovant, ja que la CUP ha repetit amb insistència que el projecte elaborat per la conselleria que encapçala el vicepresident Oriol Junqueras està lluny d'atendre les seves demandes i, per tant, un vot contrari encara no es pot descartar. 

Seguint la tònica habitual de la legislatura, la formació de l'esquerra independentista tindrà la clau perquè tirin endavant -en qualsevol cas, la fumata blanca no arribaria abans del febrer. La coalició governamental dóna per fet que la resta de l'oposició mantindrà el seu rebuig durant tot el debat parlamentari.

Els pressupostos aprovats pel govern de Puigdemont ascendeixen a 28.310 milions d'euros -incloent-hi la Generalitat i tot el sector públic, com les entitats autònomes, que en depèn- i segons Oriol Junqueras "són els millors possibles". El cofoisme oficial es basa, fonamentalment, en un increment de 1.170 milions en despesa social amb relació als del 2015 -el 2016, la Generalitat ha funcionat amb els comptes prorrogats-. Gairebé el 75% del pressupost es destina a partides socials, bàsicament Educació, Sanitat i Serveis Socials, "el percentatge més alt de la història" en paraules de Junqueras. En xifres absolutes, però, els diners que s'hi destinen no són ni de bon tros de rècord i, per exemple, es queden més de 1.300 milions per sota dels de 2010.

La negativa del govern de Puigdemont a incrementar la pressió fiscal a les rendes altes és el principal punt de discrepància amb la CUP, CSQEP i PSC, les tres formacions de l'oposició que aposten per augmentar la progressivitat dels impostos. En el cas dels cupaires, però, a diferència dels comptes del 2016 en aquesta ocasió han optat per facilitar-ne l'admissió a tràmit i, per tant, el debat parlamentari perquè s'hi inclouen partides -una d'explícita i teòricament una altra d'oculta en el fons de contingència- per tirar endavant el referèndum d'independència, que hauria de celebrar-se com a tard el setembre de l'any vinent.

Resumim en cinc punts algunes de les claus de l'imminent debat pressupostari. 

Entre el "marge" per negociar i el "diàleg nul"

La capacitat normativa de la Generalitat en fiscalitat és limitada, ja que és una de les 15 autonomies de règim comú -totes menys el País Basc i Navarra-, el que significa que es finança sobretot mitjançant impostos cedits, totalment o parcialment, per l’Estat, a més de transferències de l’Estat i impostos propis. El gruix dels tributs els recapta l’Administració central, que després reparteix els recursos entre les comunitats autònomes. El model actual genera un greuge econòmic evident per a Catalunya, ja que aporta més diners a l’Estat dels que després aquest li retorna. L’anomenat dèficit fiscal se situava el 2012 entre 8.759 i 12.770 milions d’euros.

Ara bé, que l'actual sobirania fiscal catalana sigui limitada no significa que el marge de maniobra sigui pràcticament nul, com han argumentat els darrers mesos els principals responsables del Departament d'Economia. L'admissió a tràmit dels comptes, però, sí que suposa una dificultat per portar-hi a terme canvis substantius durant la tramitació parlamentària, ja que teòricament aquest pas fa impossible variar-ne el sostre d'ingressos i despeses ni modificar la quantitat total que es destina a cada departament.

La realitat, però, és que la prohibició es pot esquivar en certa manera durant la tramitació parlamentària amb la inclusió d'un nou article a la llei dels pressupostos que contempli la creació d'un fons amb els recursos addicionals que es podrien obtenir amb modificacions fiscals o a través d'una modificació pressupostària just després d'aprovar els comptes.

JxSí veu "marge de maniobra" per millorar els pressupostos en la tramitació parlamentària, mentre CSQEP opina que el govern no vol dialogar

El diputat de JxSí -i membre d'ERC- Roger Torrent afirma a Públic que durant la tramitació "hi ha marge de maniobra". Torrent, que forma part de la Comissió d'Economia i Hisenda del Parlament, assegura que "el govern ha dit que per a nosaltres són els millors pressupostos possibles, però si algun grup ajuda a millorar-los ho escoltarem i ho tindrem en compte", tot i que adverteix que "dependrà del plantejament que facin els grups, si són plantejaments realistes hi haurà marge, però si prioritzen la gestualitat i la qüestió ideològica serà molt més difícil".

Joan Coscubiela, portaveu de CSQEP i membre de la mateixa comissió, ho veu d'una manera molt diferent i opina a aquest diari que "el govern no ha volgut dialogar i, per tant, sense voluntat de diàleg el marge de negociació és nul". "El govern ha decidit que gran part dels temes que passen pel Parlament es limiten a tenir en compte 72 diputats [els de JxSí la CUP] i no els 135". Fonts de la CUP subratllen que la formació manté les seves demandes i, per tant, no accepta la negativa del govern a negar-se a incrementar els impostos a les rendes més altes.

Una pressió fiscal molt més baixa que la mitjana europea

El tòpic diu que la pressió fiscal a Catalunya és molt elevada, però la realitat ho desmenteix. Segons dades de l'Eurostat, l'agència estadística de la UE, la pressió fiscal espanyola se situa en el 34,6% del PIB, set punts per sota de la mitjana comunitària. Catalunya, segons va assegurar dimecres el secretari d'Hisenda del Govern, Lluís Salvadó, en comissió parlamentària, es mouria en percentatges similars. En què es tradueix això? En una menor recaptació fiscal que "limita la capacitat de fer polítiques redistributives", admetia Salvadó.

Ara bé, això no significa que els tipus marginals [els que teòricament s'haurien de pagar] dels grans impostos siguin baixos, sinó que en molts casos estan per damunt de la mitjana europea, però la recaptació és baixa. Per què? Bàsicament pels nombrosos beneficis fiscals -deduccions, desgravacions, bonificacions,...- que provoquen que finalment els tipus efectius [el que realment es paga] siguin molt més baixos. El cost dels beneficis fiscals s'enfila a 35.000 milions d'euros a l'Estat espanyol i a Catalunya, segons el projecte de pressupostos de 2017, arriba a 10.280 milions. D'aquesta quantitat, prop de 9.150 milions corresponen a legislació estatal i més de 1.100 a normatives impulsades per la Generalitat, especialment vinculades a l'impost de Successions.

Els beneficis fiscals fan disminuir els ingressos fiscals en més de 10.000 milions d'euros. Més de 1.000 a causa de normatives catalanes

En molts casos, però, Salvadó admet que "tenen un marcat caràcter regressiu" i que falta "valentia" per revisar-los i fiscalitzar-los any a any per valorar-ne la conveniència de mantenir-los o no. Els comptes aprovats per l'executiu contemplen la supressió de dues de les deduccions fiscals: les que beneficien les inversions en empreses del Mercat Alternatiu Borsari (MAB), i una part de la deducció a l’hora de pagar la renda per als qui van comprar habitatges abans del 2011, que ara es limitarà als qui tinguin una renda inferior als 30.000 euros anuals.

Els altres factors que fan baixar la recaptació tributària són el frau i l'elusió fiscal. En aquest sentit, Lluís Salvadó va citar dimecres com a prioritària la lluita contra el frau. Segons dades del Gestha, el sindicat de tècnics d'Hisenda, al voltant del 75% del frau correspon a grans empreses i patrimonis, si bé el gruix de les inspeccions no es concentren en aquests sectors.

El govern tanca files i es nega a incrementar l'IRPF a les rendes altes

"El problema de fons no se soluciona apujant tipus marginals. Fent això s'estreny més al contribuent que compleix. El que està dintre del sistema i compleix acaba tenint la sensació que té una pressió fiscal molt elevada". La frase la va pronunciar dimecres Lluís Salvadó i suposa l'enèsima mostra de la nul·la disposició de l'executiu de JxSí a incrementar els impostos a les rendes altes, tal com reclamen fonamentalment CSQEP i la CUP. Mentre que durant la negociació fallida dels pressupostos de 2016 en algun moment el líder dels republicans i vicepresident del govern, Oriol Junqueras, va arribar a posar damunt la taula la possibilitat d'incrementar els tipus de l'IRPF a les rendes més elevades, en aquesta ocasió la coalició governamental ha tancat files. El discurs del PDECat s'ha imposat. 

En opinió de Joan Coscubiela, "en matèria de pressupostos, Junts pel Sí s'ha distribuït la feina i CDC hi posa la política i ERC les declaracions i el discursos". Segons el portaveu de la confluència d'ICV, EUiA i Podem, si s'atenguessin les propostes del seu grup, l'increment de recaptació podria arribar als 1.000 milions d'euros anuals, molt per damunt dels 180 que teòricament s'assolirien amb les modificacions i els nous tributs plantejats per l'executiu. Coscubiela insisteix que en matèria de fiscalitat "JxSí sempre ha votat en bloc" i conclou opinant que els pressupostos presentats són "submisos a la política d'estabilitat pressupostària de Rajoy, Montoro i la Troika, però tenen la cel·lofana que els embolica de desobediència".

La CUP i CSQEP volen apujar l'IRPF a les persones que ingressen més de 60.000 euros anuals, quantitat que només assoleixen el 4% dels contribuents 

El debat previ a l'arribada dels comptes al Parlament s'ha centrat sobretot en l'IRPF, en què tant la CUP com CSQEP plantegen incrementar els tipus a partir dels 60.000 euros anuals, una quantitat que només declaren el 4% dels contribuents catalans, segons va reconèixer Lluís Salvadó dimecres. Malgrat aquesta dada, la coordinadora general del PDECat -l'antiga CDC-, Marta Pascal, ha arribat a afirmar que apujar l'IRPF seria «castigar» les classes mitjanes. La realitat és que Catalunya té els tipus d'IRPF més elevats de l'Estat en les rendes baixes i mitjanes. Exactament, fins els 30.000 euros, que és el llindar que engloba el 80% dels contribuents del Principat. A partir d'aquesta xifra la superen altres comunitats i a partir dels 90.000 euros ja queda per sota de la mitjana.

En Successions i Donacions Catalunya està per sota de la mitjana de les autonomies de règim comú i en Patrimoni queda lluny dels primers llocs a mesura que la fortuna és més elevada. La negociació prèvia entre JxSí i la CUP sí que ha servit per aprovar la creació d'un impost que gravi les grans fortunes, en concret els béns improductius -com iots o vehicles de luxe- que esta a noms de grans empreses però que en realitat són per a ús personal i no productiu. 

Teòricament la sessió de dimecres a la comissió d'Economia i Hisenda del Parlament havia de servir perquè l'executiu presentés les simulacions sobre l'afectació i l'impacte de modificacions en l'IRPF , Successions i Donacions i Patrimoni -era un compromís del ple sobre la pobresa celebrat el març-, però l'alt càrrec governamental va optar per explicar les conclusions de l'estudi i obviar les simulacions. Aquesta decisió va indignar especialment la diputada cupaire Eulàlia Reguant, qui va insistir en la necessitat i les opcions d'apujar els tipus en aquests tres tributs.

L'impacte limitat dels impostos propis

El Govern català ha estat especialment actiu els darrers anys en la creació de nous impostos propis, tot i que a la pràctica suposen un percentatge petit dels seus ingressos fiscals. Ara mateix, Catalunya és l’autonomia de règim comú que disposa de més tributs propis. El 2014, per exemple, van aportar uns 550 milions d’euros —el 3,2% dels ingressos tributaris de la Generalitat— i el gruix, més de 450, es concentraven en un de sol: el cànon de l’aigua. En el projecte de Junts pel Sí hi apareixen tres impostos de nova creació, així com la modificació d’altres de ja existents (la majoria creats els darrers anys). Les novetats són l’impost sobre el risc mediambiental radiològic, un nou impost als grans centres comercials i el tribut sobre les begudes ensucrades.

Ara bé, els tributs propis no sempre prosperen perquè en diverses ocasions han estat anul·lats pel Tribunal Constitucional i pel govern espanyol amb la creació d'un impost que gravi el mateix concepte. L'exemple més conegut és el dels dipòsits bancaris, amb el que la Generalitat preveia recaptar uns 600 milions d'euros anuals, però l'executiu de Rajoy va crear-ne un d'anàleg a un tipus del 0%. Molt probablement properament es viurà un capítol similar amb l'impost sobre les begudes ensucrades, amb el que el govern autonòmic comptava a obtenir més de 40 milions anuals. En total des del 2012 aquestes mesures han impedit a la Generalitat recaptar 2.300 milions. 

L'herència de la 'deutecràcia'

El deute de la Generalitat seguirà creixent durant el 2017 i les previsions del govern és que tanqui l'any vinent a tocar dels 77.500 milions d'euros, el que representaria el 35,4% del PIB. Sí que és cert, però, que s'alentiria el seu progrés i per primer cop en més d'una dècada el seu pes sobre el PIB decauria. El 2017, la previsió és que l'amortització del deute generi un impacte de gairebé 6.000 milions per a les arques autonòmiques, dels quals gairebé 800 corresponen a interessos, una xifra força més baixa que el 2015. Més de la meitat del passiu de la Generalitat està en mans del govern espanyol a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), un fet que resumeix la dependència i la limitada -que no nul·la- sobirania econòmica que té el govern català.