La Comissió Europea xifra en 44 milions l'any el cost de fer el català oficial a la Unió Europea (UE). La dada és exactament la mateixa pel gallec i pel basc, de manera que entre les tres llengües la quantitat s'eleva als 132 milions anuals. Aquesta és la xifra a la qual apunta l'executiu comunitari en un informe preliminar sobre l'impacte financer de l'oficialitat de les tres llengües, que ha avançat El País i ha confirmat l'ACN.

En el document, Brussel·les indica que l'estimació es basa en els càlculs fets pel gaèlic l'any 2015 i que per ser més "acurada" s'hauria de tenir en compte altres factors. Cal subratllar, però, que el Govern espanyol s'ha ofert a assumir el cost econòmic de la mesura.

La Comissió subratlla que per fer una estimació més exacta del cost d'afegir una llengua al règim lingüístic de la UE cal tenir en compte la contractació de personal de traducció, interpretació, revisió legal i publicació per a les institucions i les agències de la UE, així com el cost d'organitzar processos de concurs i de selecció. També apunta que depèn dels professionals que hi hagi disponibles per a cada llengua.

Brussel·les indica que el cost també depèn de les bases de dades terminològiques existents i les bases de dades "necessàries per alimentar la maquinària de traducció". "Si no existeixen (...), es necessitarà inversió per generar memòries de traducció i i tecnologia i equipament tècnic per desenvolupar-ho", diu el text.

El document remarca, a més, que pot haver-hi un procés transitori cap a la implementació de l'oficialitat, per la qual cosa això "mitigaria alguns dels costos" mentre duri aquest procés.

Dubtes d'alguns socis

La Comissió Europea ha elaborat l'informe sobre el cost de l'oficialitat de les tres llengües després que el govern espanyol li demanés fer-ho per fer front als dubtes financers d'alguns estats membre sobre la mesura.

El document és un element clau per fer avançar la petició de l'executiu espanyol, ja que els socis comunitaris demanaven tenir-lo sobre la taula per continuar abordant la qüestió. Ara bé, els dubtes dels socis comunitaris no només són financers, sinó també legals i polítics. Cap estat, però, ha vetat fins ara l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE, després que la sol·licités el Govern espanyol a l'agost.