La sorpresa – i una mica d’incredulitat – va ser la reacció predominant quan José Ramón Bauzá va anunciar que es presentava com a candidat a la presidència del PP balear. Més sorpresa quan el que va ser president del Govern balear és un dels dos únics candidats que queden per presentar-se al Congrés regional. En poc més de deu dies, els populars balears van passar de tenir quatre candidatures – cinc en un moment molt efímer – a tenir-ne dos.

El Congrés regional del PP balear arriba quasi dos anys després del que tocaria. Aquest cap de setmana es posarà fi a una campanya intensa que va començar, tot i que no oficialment, quan Bauzá va decidir tornar a la política autonòmica i que ha estat dividida en dues corrents ideològiques, representades per l’expresident i pel seu exconseller d’Agricultura i Medi Ambient, Biel Company, que va afiliar-se al partit aconsellat per Bauzá.

El pes d’aquest congrés no es troba tant en el com s’hi ha arribat sinó en qui hi ha arribat. És significatiu que les dues candidatures estiguin encapçalades per dues persones que formaven part del mateix equip de Govern, però encara ho és més que s’hagi penjat l’etiqueta d’oficialista a Company i que Bauzá sigui l’alternativa. Biel Company és una de les moltes cares del PP que al final de la legislatura de José Ramón Bauzá, però sobretot després de les darreres autonòmiques, es van mostrar crítiques amb la gestió de temes com el decret de trilingüisme a les escoles – conegut com el TIL, que va treure fa tres anys centenars de milers de persones als carrers protestant en contra.

Ser del sector crític i del sector oficialista al mateix temps

El sector encapçalat ara per Biel Company va ser batejat com a "regionalista", ja que van manifestar que no estaven d’acord en la manera que s’havia aplicat el TIL i en les darreres mesures preses pel Govern de Bauzá. El gruix d’aquest sector està format per alcaldes crítics amb la gestió i pel considerat pare del partit a Balears, Gabriel Cañellas, a qui José María Aznar va retirar de primera línia l’any 1995 per corrupció. Aquest mateix grup va ser el que va acordar amb l’expresident del Govern la seva dimissió i que no es tornés a presentar a la presidència del partit, raó clau perquè acceptessin que José Ramón Bauzá marxés a Madrid com a senador.

El senador popular per les Pitiüses Santiago Marí, que dona suport a la candidatura de Company, creu que "és una incongruència que vulgui tornar. Hauria d’haver aguantat a l’oposició i se’n va anar". "Un polític ha de saber les passes que pot donar. José Ramón Bauzá va tenir el seu moment en la legislatura anterior", afegeix. El discurs dominant entre el sector crític és que l’expresident el Govern té poc suport públic, sobretot a nivell balear, ja que consellers i alcaldes ja es van pronunciar en contra. Tot i això, la candidatura de Bauzá compta amb el suport d’Aina Aguiló, dona forta en educació durant el seu mandat, defensora del trilingüisme i que va protagonitzar diverses polèmiques a la legislatura. També hi ha Carlos Delgado, a qui es va enfrontar en el passat Congrés i a qui va integrar després dins la seva candidatura.

A primera vista sembla que aquest hauria de ser el sector oficialista, però com els conceptes són quelcom canviant resulta que ara són els crítics. Company i els seus han deixat de ser-ho per convertir-se en l’opció preferida entre la direcció balear. La denominació de regionalista també ha mutat i s’ha convertit en "catalanista". La candidatura de Biel Company ha estat presentada així a Madrid, un discurs que cala entre els polítics de la capital i que per a Marí ha estat "un dels tants intents de desacreditar la candidatura".

Foc creuat en nom de la unitat

Si alguna cosa defineix les últimes setmanes de campanya és el foc creuat entre les candidatures. Encara que totes dues apostin per la "unitat del partit" i per sortir "reforçats" després del Congrés, el cert és que hi ha hagut acusacions de joc brut entre els dos equips. Per una banda, Biel Company i els seus atribueixen al sector Bauzá l'haver rellançat la notícia de l’agressió d’un nen de 12 anys quan "des del primer minut en van estar al corrent".

Per altra banda, els de José Ramón Bauzá creuen que la direcció regional, encapçalada per Miquel Vidal, ha estat partidista durant tot el procés, ja que creuen que els avals de la candidatura van ser invalidats de manera arbitrària i que es va acusar els militants de "morosos" quan ells havien pagat la quota i eren les juntes locals que no havien passat els rebuts encara. A més, "és dubtable l’actuació del vicesecretari Antoni Mulet hagi enviat correus electrònics demanant aturar Bauzá", diuen des de la candidatura de l’expresident del Govern.

El senador Santiago Marí creu que "és inevitable que cadascun utilitzi les eines que pugui" però que cal tenir en compte que el més important "és que representem les sigles i que es pot danyar la imatge el partit". Aquesta imatge té com a bandera no només la unitat, sinó també la lluita contra la corrupció i la identitat.

José Ramón Bauzá i el seu equip aposten per remarcar el codi ètic el partit, presentat a l’anterior congrés per ell mateix i subratllant la seva "tolerància cero" davant la corrupció. I és que mostrar-se mínimament neutral en aquest tema seria un error estratègic a la campanya tenint en compte els antecedents dels popular a les Illes, començant per un altre expresident del Govern, Jaume Matas. L’altre punt en què la unitat – amb matisos – és palpable és amb el tema de la llengua. Tots dos candidats aposten per reforçar les "modalitats lingüístiques de les Balears" i per deixar-ne constància s’han reunit durant la campanya amb la fundació Jaume III, nascuda l’any 2013 i que s’ha alçat com un dels principals grups en defensa de la separació entre les modalitats insulars i el català estàndard.

La ideologia envers el pragmatisme polític

La manera de plantejar-ho, però, ha estat ben diferent. Company ha apostat per fer una "clara defensa de les modalitats lingüístiques" sense unes mesures concretes. Es defineix com “un espanyol nascut a Mallorca” que no entén “aquest afany per parlar d’espanyolistes, regionalistes i catalanistes, que no fa altra cosa que generar controvèrsia i desunió”. Aconsegueix així esquivar les acusacions de catalanista adaptant alguna de les propostes del govern Bauzá – article salat a la televisió pública i a les escoles com a exemple de preservar les modalitats – alhora que se presenta com a moderat.

Biel Company, exconseller del govern de les Illes i candidat a la presidència del PP autonòmic.

L’equip de José Ramón Bauzá, en canvi, aposta pel contrari i omple el discurs d’ideologia amb les mateixes propostes amb les quals es va presentar a l’anterior Congrés: trilingüisme a les escoles, treure el català com a requisit a l’administració pública i aplicar un model lingüístic a les empreses com es fa a Navarra. Al ser preguntats sobre el fet que es presentessin amb un programa quasi idèntic, des de la candidatura de Bauzá han contestat que "la pregunta ha de ser per què s’han mogut els altres".

"En identitat i ideologia, José Ramón Bauzá no s’ha mogut ni un centímetre", afirmen. L’expresident del Govern balear vol acabar amb "qualsevol ombra de nacionalisme que hi hagi a l’ideari del PP", igual que també ho vol fer amb qualsevol de les polítiques adoptades pel govern progressista, com l’impost turístic o la derogació de la Llei de Símbols. La candidatura de Bauzá està profundament ideologitzada, i és la seva estratègia.

En contraposició a un candidat amb un programa moderat i abstracte, sense idees concretes a debatre, Bauzá i els seus es presenten amb un programa que recupera les mesures estrella, plenes de l’essència d’aquell partit més conservador i arrelades al centralisme madrileny. Creuen que no és només important que es tornin a treure sinó que és necessari perquè hi ha molts militants que busquen veure els principis del partit representats.

La candidatura de Biel Company es declara força aglutinadora i representant de totes les sensibilitats. Sembla ser la preferida entre les cares visibles del PP balear i pel gruix de la junta directiva central, tot i que tant els candidats com els representants estatals han estat curosos de dir qui rep els suports de qui.

El dilluns és més important que el diumenge

Santiago Marí afirma que "a nivell nacional estan una mica al marge" de com s’està desenvolupant la campanya i què passarà al Congrés Regional. De totes maneres, Mariano Rajoy ha optat per anar a Catalunya, on se sap segur que Xavier García Albiol serà reelegit. El coordinador general del partit, Fernando Martínez Maillo, ha estat l’enviat a Balears aquest cap de setmana. Diuen que volen demostrar normalitat.

El Partit Popular va destacar que totes les conferències regionals d’aquests mesos eren per reforçar el partit i sortir enfortits i units. Canàries era un altre dels punts calents, al també tenir més d’una candidatura amb perfils diferents, i l’han superat. Queda saber què passarà després de diumenge. Tots dos candidats han dit que la candidatura que perdi ha de ser integrada dins la guanyadora, però s’haurà de veure com es gestionarà després d’una campanya amb tantes tensions.

També asseguren que el que té pes no són els candidats, sinó les ponències. La candidatura de Bauzá ha presentat esmenes a la d’Educació i a la d’Economia i Turisme per remarcar els punts clau que defensen. A l’hora de debatre les ponències segur que no es farà posant-li nom i cognoms del candidat, però quedaran clars en cada moment quins són els models ideològics en què es basen.

Dilluns serà el dia en què la directiva estatal hagi de valorar els resultats de la conferència. També serà el dia en què el PP balear demostrarà si realment segueix fort i unit com tradicionalment ho ha estat i si realment es deixaran de banda les corrents a l’hora de gestionar el programa. A més, serà el dia que quedi clar qui serà el candidat a les eleccions de 2019.