L'estrès hídric al qual estan sotmesos els arbres dels boscos catalans a causa de la sequera està provocant un augment de vegetació seca. Per aquest motiu, els darrers dies s'han produït ja diversos processos de tala d'arbres morts, davant el risc que es converteixin en combustible que acceleri la propagació del foc si hi ha un incendi forestal. De fet, la falta de pluges fa témer als bombers que la d'enguany sigui la campanya d'incendis més complicada dels darrers 30 anys i el seu inici podria avançar-se a l'abril, dos mesos abans del que és habitual.

L'últim exemple d'aquesta situació l'ha donat l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, que ha sol·licitat la col·laboració econòmica a la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per retirar "de manera urgent" l'arbrat mort de la Serralada de Marina i de l'espai natural del Parc Fluvial del Besòs. Prèviament ja s'han portat a terme processos de tala de l'arbrat al Parc Natural de la Serra de Collserola o al Baix Llobregat i també hi ha peticions perquè es faci al Massís de les Gavarres, entre el Baix Empordà i el Gironès.

"Ens enfrontem actualment a una situació crítica amb relació a la salut de les zones forestals que està provocant una mortalitat sobrevinguda de l'arbrat" assegura l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon. El consistori s'ha adreçat al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i els ha informat sobre l'increment significatiu d'arbres morts i afectats per l'escarabat comú dels brots del pi. Apunten que fa dos anys que ja es va patir aquesta plaga i aleshores ja es van dur a terme actuacions de retirada de pins afectats.

Segons Parlon, "aquesta situació està causant danys considerables en la nostra zona forestal i periurbana, posant en perill la biodiversitat local i provocant l'acumulació de combustible amb el consegüent risc d'incendi". La petició de la retirada de l'arbrat afectat és una mesura "crucial per preservar la salut dels nostres boscos i prevenir la propagació d'incendis", afirma l'alcaldessa, "per garantir la seguretat i el benestar dels ciutadans".

Precisament fa uns dies que l'AMB va iniciar els treballs de tala i retirada d'uns 200 arbres morts amb risc de caiguda afectats per la sequera i per la plaga de l'escarabat perforador dels pins del Parc Natural de la Serra de Collserola. En concret, l'actuació es porta a terme a la zona propera a l'estació dels Ferrocarrils (FGC) del Baixador de Vallvidrera, a Barcelona.

La setmana passada també es van talar arbres morts a Sant Climent del Llobregat, al Baix Llobregat, en aquest cas per part del Govern de la Generalitat a través del Grup Especial de Prevenció d'Incendis Forestals (GEPIF). I a les Gavarres són els propietaris forestals els que han alertat que la sequera ha matat molts arbres del massís, que ara cal
talar "urgentment". La gerent de l'Associació Forestal Gavarres-Ardenya, Sandra Torras, adverteix que en cas que hi hagi un incendi els exemplars morts serviran de combustible pel foc.

Més estrès hídric que a altres boscos

El Consorci del Parc de la Serralada de Marina i l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet es van reunir fa uns dies per fixar el pla d'actuacions davant l'arbrat mort i sec que hi ha als boscos del municipi, en concret a la zona de la font de l'Alzina, Oliveres i camí dels Minerals.

També van tractar la situació de Torribera, una finca que és propietat de la Diputació de Barcelona, on hi ha una àmplia massa forestal afectada. "Cal una actuació decidida ja que en aquest recinte conviu l'arbrat amb equipaments sanitaris i docents com el Campus Universitari de l'Alimentació o l'Escola de Hostaleria", recorda Núria Parlon. Precisament aquest divendres, Santa Coloma de Gramenet ha formalitzat la constitució del seu Comitè d'Emergència per Sequera, que integren representants del consistori, de l'AMB i de l'empresa Aigües de Barcelona. 

La Diputació de Barcelona assegura que l'estrès hídric a la Serralada de Marina ha augmentat en quatre dies, mentre que a parcs com el del Garraf, s'ha incrementat en dos. "Els arbres de la Serralada de Marina pateixen i patiran", assegura Quique Rasche, del servei de gestió de parcs naturals de la Diputació de Barcelona. "La situació és greu perquè en aquesta zona les temperatures són més altes que en altres llocs i hi ha més estrès hídric", afegeix. Tot i això, llença un missatge de tranquil·litat: "que hi hagi arbres secs no és un problema".

Pel que fa a la petició de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Rasche explica que "no hi ha previsió de talar arbres a la Serralada de Marina a no ser que es trobi una zona molt contínua afectada". La Diputació apunta que en aquesta zona a cavall de Santa Coloma i Badalona "no tots els arbres estan afectats, algunes fulles sí que estan més torrades, però l'arbre aguanta". Per tant, diu Quique Rasche, "has de triar quins tales i triar els arbres un per un és una tasca caríssima".

A més, s'hi sumen les dificultats burocràtiques. "La propietat del sòl està molt fragmentada i, sobretot, és de propietat privada i no pots entrar a talar un arbre si no tens el permís del propietari", alerta el responsable del servei de gestió dels parcs naturals, "això fa que la gestió sigui impossible".

"Sabem que és costós i complicat una acció general de neteja i retirada de l'arbrat mort per la sequera o les plagues", reconeix l'alcaldessa de Santa Coloma però reitera que cal actuar. "Totes les administracions ens hem d'implicar ja que els ajuntaments som els que menys recursos tenim però som els primers en canalitzar la preocupació de la ciutadania i de les entitats", afegeix Parlon. L'Ajuntament de Santa Coloma també demana la col·laboració de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), en el marc de la línia de subvencions oberta per als àmbits fluvials.

La Diputació de Barcelona assegura que "s'actuarà en tots els arbres" que suposin un perill per la xarxa viària, que afectin les línies elèctriques o que estiguin a prop d'una urbanització però "perquè un arbre estigui sol enmig del bosc i caigui, no passa res". De fet, "es demana que es deixi un cert nombre d'arbres vells que no moriran per la sequera, moriran per ser vells", detalla Rasche, "són un microhàbitat de certs organismes que no tindrien en un altre lloc".

S'avancen els ajuts per prevenir incendis

La principal preocupació de l'estat de sequera és la propagació d'incendis forestals ja que s'augura que serà la campanya més complicada dels últims 30 anys. Per aquest motiu, la Generalitat proposa avançar la campanya d'incendis a l'abril. "Estem en una situació severa des de fa tres anys, estem intentant fer una planificació per avançar-nos", assegura Àngel González, cap del programa Pla d'informació i vigilància contra incendis forestals (PVI) de la Diputació de Barcelona.

"Els boscos no estan adaptats a aquesta situació, hi ha una probabilitat més elevada que hi hagi ignició i propagació perquè la vegetació està en una situació d'estrès continu", afegeix González. La principal mesura, assegura, és la prevenció durant tot l'any. "El 95% de la superfície forestal és de propietat privada, necessitem demanar autoritzacions i planificar a mitjà i llarg termini". "El 2023 va ser un any de rècord i res fa preveure que això vagi a millor", alerta Quique Rasche.

Davant d'aquesta situació extrema, la Diputació de Barcelona ha avançat aquest any el suport econòmic i tècnic a les agrupacions de defensa forestal (ADF) del Barcelonès, Garraf, Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia, Maresme i Vallès Occidental perquè l'operatiu de vigilància comenci l'1 de maig en aquestes comarques. Uns ajuts que s'avancen per l'alt risc de foc al bosc. Les ADF fan tasques de vigilància preventiva i, amb la seva presència al territori, es redueix el temps de resposta per a la primera intervenció en cas de foc.